Un record per a l'Àngel Garcia Petit

El vaig conèixer l’octubre de 2009 a Barcelona, durant una jornada organitzada per la revista Cupatges on jo hi participava com a ponent. Allí, aleshores l’hotel Silken Diagonal, va oferir un tast comentat de diversos vins durant el servei d’un dinar. En el context del servei d’un àpat, mai he tornat a veure algú guanyar-se l’atenció del públic, com aquell dia va fer-ho ell, guiant amb mestratge i agilitat el tast d’uns quants vins catalans. Des d’ençà, vaig seguir-lo i anys més tard, començava a tenir amb ell una relació fluida i freqüent. 

Conservo un gran record de quan va venir, el gener de 2018, a Bot per apadrinar la Festa del vi novell i de l’oli nou de l’Agrícola Sant Josep, esdeveniment que el va apropar encara més a la Terra Alta, especialment per conèixer la nostra cooperativa i Sant Josep Vins. Crec que l’Àngel tenia una capacitat divulgativa i pedagògica admirable, de la que molta gent n’ha gaudit. També em sembla que ha estat un referent en la divulgació del vi català. Em sembla que ell apreciava especialment les coses autèntiques i pures sense que això li suposes cap perjudici per valorar-ne positivament d’altres menys essencials. La foto que comparteixo és a Bot, amb Martí Carbó, durant la seva visita l’any 2018. Fins sempre Àngel!  

Sobre les eleccions al Consell Regulador de la DO Terra Alta

Des que el Consell Regulador de la DO Terra Alta va decidir recórrer a sistematitzar l’increment de la producció màxima admesa, campanya rere campanya i de manera indiscriminada al 100% de les vinyes, ha sortit a la llum de manera clara un dels problemes greus que comporta aquesta mesura. També es va intentar modificar la normativa per situar aquest paràmetre a 12.000  i 10.000 kg de raïm per hectàrea, segons varietats blanques i negres, respectivament. Tot plegat sense cap justificació consistent ni estudi que ho recolzes. No és un problema nou, ja passava abans, només que es deixa tant marge entre la producció real i l’admesa, i es fa molt més evident. 

Ara que, amb el suport de l’administració, s’ha reconduït el tema i s’intenta aplicar el reglament vigent, se’ns torna a plantejar l’opció de pujar rendiments com a tema central per decidir qui governarà el Consell Regulador durant els propers 4 anys. Em sembla una situació excepcional, quasi anòmala, perquè si tenim denominació d’origen és per aprofundir la qualitat original que la justifica, no per debatre com diluir-la. Sí que es pot estudiar a fons la realitat productiva a les nostres vinyes per si cal adaptar la normativa i, segurament, es poden trobar solucions de consens que aproximin posicions. Sí les opcions fossin colors, tant debò poguéssim subscriure, entre el blanc i el negre, un gris nítid. Però penso que no s’ha aconseguit i no ens podem conformar amb un gris que mirant-lo ens generi una mirada borrosa. 

Per altra banda, modificar formalment la producció màxima admesa requereix temps, dedicació, estudi tècnic, perspectiva, participació i òbviament el vistiplau de diverses administracions. Com és que no podem decidir-ho entre uns pocs? Perquè la producció màxima admesa d’una denominació d’origen és un aspecte cabdal que defineix la identitat i la qualitat dels vins que protegeix. No és un detall qualsevol, ni un requisit secundari, més quan les millors varietats que cultivem (garnatxes i carinyena) resulten poc atractives enològicament quan s’allunyen dels rendiments moderats. Quants quilos produïm per hectàrea és una condició central, importantíssima, per definir una DO.

Nosaltres, des de l’Agrícola Sant Josep, sempre hem dit i defensat que 10.000 i 8.000 kg/ha són rendiments màxims adequats i equilibrats. Creiem, i procurem posar-ho en pràctica, que per fer vins DO Terra Alta no tenim la necessitat de produir més. Hem encarat aquest procés electoral 2019 amb voluntat de diàleg i consens, però també respectant els motius fundacionals de la nostra cooperativa: dignificar la collita pròpia i tenir independència comercial respecte els majoristes. També hem estat disposats a cedir, si calia, en algunes coses. 

Demà 30 de maig, veurem quin govern queda al Consell Regulador de la DO Terra Alta. Crec que no podem recolzar als qui ens proposen els canvis: 1) Perquè no tenen en consideració o menystenen la importància qualitativa del paràmetre (el rendiment per hectàrea); i 2) I perquè la seva proposta suposa un risc altíssim de legitimar producció que no es fruit de la suor que vessa a les vinyes de la comarca, dins de la zona de producció que delimita la DO. Amb independència del resultat de demà, i en qualsevol cas, caldrà seguir esforçant-nos fent pedagogia sobre el vertader sentit de la denominació d’origen, que sense dubte mereixem. Salut!

La llum que ens il•lumina

Amb totes les limitacions que comporta una aposta tant concreta com la de situar i promoure un tipus de vi varietal, ens va molt bé saber que els vins blancs de Garnatxa Blanca de la D.O. Terra Alta destaquen. Ho escric després de saber que, com a mínim, portem dues edicions del concurs internacional Grenaches du Monde destacant en vins blancs. No vull dir que el concurs sigui determinant, però crec que pot ajudar-nos a explicar el relat. El vi blanc de Garnatxa Blanca a la Terra Alta és una certesa. Crec no equivocar-me si us dic que ha estat el primer vi que, des del sud de Catalunya, ha generat un discurs que reivindica la mediterraneïtat en els blancs. També és molt solida la vessant cultural d’aquest vi a la Terra Alta, tant en tradició de conreu del cep, com en tradició de consum durant moltíssimes generacions. En resum, l’escenari del vi de Garnatxa Blanca a la Terra Alta està avui ben il·luminat.

Per altra banda, també cal aportar una miqueta de realisme comercial, perquè com deia al començament, el vi blanc de Garnatxa Blanca és una aposta molt concreta. Farem el bé promovent primer les qualitats que les quantitats. I dic qualitats perquè amb la Garnatxa Blanca també podem destacar fora del món dels vins varietals, o inclús sense la càrrega d’un origen concret. Per tant, quan destaquem la designació varietal, i també de l’origen, crec que ho hauríem de fer sense reserves i respectant l’expressió genuïna de la varietat i de la natura a la Terra Alta.

Article escrit per a laconca51.cat el 16 de febrer de 2016

Per una Interprofessional del vi català

Recentment ens hem pogut assabentar de la tramitació d’un projecte de llei que permetrà la creació d’organitzacions interprofessionals agroalimentàries a Catalunya. Segons ha informat la Generalitat ha estat el sector ramader el que més ha reclamat l’existència d’un marc que reconegui aquest tipus d’estructures sectorials integrades per representants de tots els actors de la cadena de valor d’un sector o inclús d’un producte.

En molt poques ocasions he sentit anomenar el terme interprofessional a la gent de la vinya i el vi de Catalunya, inclús m’atreveixo a dir que hi ha un cert desconeixement sobre l’existència d’aquest tipus d’organització sectorial. A Espanya sols hi trobem la Organización Interprofesional del Vino de Rioja, constituïda l’any 2004, i des del 2014 la Organización Interprofesional del Vino de España. En canvi a Europa, i fora d’ella, és molt habitual que cada regió vinícola de certa dimensió i notorietat en tingui una. Sense anar més lluny, ben a prop de casa nostra, trobem el Conseil Interprofessionnel des Vins du Rousillon. Aquesta interprofessional amb seu a Perpinyà disposa d’un pressupost de promoció de gairebé 5 milions d’euros a l’any. Molt bé!

El projecte de llei de creació d’organitzacions interprofessionals agroalimentàries a Catalunya les defineix com a organitzacions que hauran d’estar legalment constituïdes, subjectes al dret privat i no podran tenir ànim de lucre. Hauran d’estar formades per organitzacions representatives de la producció, de la transformació i de la comercialització o de la distribució. Potser seria positiu que també pugessin estar integrades per altres figures no lligades a organitzacions o associacions professionals. Les funcions i finalitats que aquest projecte de llei preveu per a aquestes organitzacions són molt transversals i integradores.

No tinc cap dubte que la inexistència d’una interprofessional del vi a Catalunya és una mancança del nostre sector i per tant espero que aquest projecte de llei també l’empari. Que justificaria crear-ne una? En primer lloc, no disposem de cap estructura sectorial formal on puguin seure periòdicament viticultors, elaboradors, comerciants i per exemple, prescriptors, amb la finalitat de construir i desenvolupar el negoci del vi a Catalunya. I en segon lloc hi ha la qüestió cabdal de la promoció. Tot i que es fan coses per promocionar les denominacions d’origen, la promoció del vi, com a beguda, està bastant descuidada i no disposa dels fons adequats per organitzar-la i desenvolupar-la.

Cal una promoció bàsica de la cultura del vi; ho justifica un consum per càpita dramàtic i una proporció molt important del consum de vins sense indicació geogràfica (sense DO, abans anomenats vins de taula). Vull dir que voler construir una cultura del vi a partir de les denominacions d’origen, que en el fons són una especificitat del producte, no és tant eficaç i eficient com pensàvem. Per altra banda, és bastant sorprenent que Catalunya encara no tingui un portal web oficial de promoció del vi català. Cada cop que veig el que té Califòrnia em cau la baba, visiteu-lo!

El futur del sector vitivinícola a Catalunya no pot conformar-se amb l’estructura i ordenació que disposem actualment. Hi ha molt marge de millora per endreçar coses, sobretot conceptes, i organitzar-nos millor. En això de la interprofessional hi veig una oportunitat claríssima. El redactat del projecte de llei deixa marge per a que es puguin reconèixer organitzacions interprofessionals dedicades a un producte amb indicació geogràfica, per exemple els vins d’una denominació d’origen protegida (DOP). En el cas que la llei doni cobertura al sector del vi, potser algú pensarà immediatament en la possibilitat de crear una interprofessional a la DOP Penedès, o a la DOQ Priorat, per posar dos dels 11 o 12  exemples possibles. Jo seria partidari de crear una única interprofessional del vi català. Penso que impulsar aquest organisme és tan important com urgent i m’agradaria que aquestes línies poguessin contribuir a que la gent del vi català amb inquietuds poguessin reflexionar sobre aquesta oportunitat que aviat tindrem al nostre abast.

Retorn a la universitat a les Terres de l'Ebre

Havien passat molts anys del darrer cop que havia trepitjat la universitat. Vaig deixar de ser estudiant i universitari a temps complert el 2003, quan acabava la llicenciatura a l’antiga Facultat d’Enologia de la Rovira i Virgili a Tarragona. Després, afortunadament, va venir la feina i no va ser fins el 2005 quan vaig engrescar-me a ampliar coneixements en mestratge d’administració i direcció d’empreses, àlies MBA. Gairebé set anys després de la graduació d’aquest postgrau avui he tornat a la universitat. El retrobament el dec a l’Albert Mestre, professor associat del Campus Terres de l’Ebre de la Rovira i Virgili que imparteix màrqueting al Grau d’Administració i Direcció d’Empreses. 

L’Albert va explicar-me que intenta acostar l’empresa als seus alumnes mitjançant un parell de sessions per curs a càrrec de professionals actius. Em sembla un plantejament encertadíssim i segur que pot ser molt útil per a l’alumnat. En resum, el meu retrobament amb la universitat ha estat especial, sobretot perquè mai havia tingut la oportunitat d’impartir una sessió als universitaris i perquè és el primer cop col·laboro amb la comunitat educativa com a director de màrqueting i directiu d’una companyia. L’ocasió m’ha permès presentar l’Agrícola Sant Josep i explicar que hi faig allí com a director de màrqueting. Ha estat realment interessant preparar i exposar un cas pràctic sobre una experiència professional sobre el cicle de vida d’un producte i la relació amb la presa de decisions estratègiques i operatives. El vi ha estat protagonista d’aquest cas i per tant he hagut de dedicar una part important de la sessió a facilitar una panoràmica del món del vi i un zoom a Catalunya, al sud del país, a la Terra Alta i al poble de Bot. A la sessió han assistit gairebé la totalitat dels 52 alumnes de 1r i 2n curs del grau i m’ha sorprès molt en positiu la quantitat i la qualitat de les preguntes que m’han adreçat i que he intentat respondre. També ha estat sorpresa el coneixement del territori que he percebut entre els alumnes. I si!, encara que sigui dolç i amb escuma, coneixen el vi! A la satisfacció que sento al acabar aquest jornada haig d’afegir la que em generen dues reflexions que us faré com a conseqüència d’aquesta experiència tant rica. D’una banda, la preparació de la sessió m’ha portat de nou a la recerca de dades sobre el món del vi. Tot i que encara hi ha molt marge de millora, en especial a Catalunya, cal celebrar que la gent del vi, cada cop tenim més dades, i de més qualitat, al nostre abast per ajudar-nos a comprendre el comportament del mercat. És necessari que el sector també maduri en aquest camp. Per altra banda, vaig iniciar els meus estudis universitaris d’enginyeria tècnica en indústries alimentàries el 1998 al desaparegut campus de Tortosa de la Universitat Internacional de Catalunya. Avui m’he quedat totalment impressionat pel Campus de les Terres de l’Ebre de la Rovira i Virgili a Tortosa i és evident que hi ha hagut un salt quàntic en els recursos universitaris d’aquestes terres. M’he retrobat amb en Pau Galiana, qui va ser professor d’economia de la meva promoció a la Internacional i que actualment exerceix la docència a la Rovira i Virgili. Gràcies al a xerrada que em mantingut amb en Pau, de fet ha volgut entrevistar-me, també he percebut que tenim uns docents plenament conscients dels problemes del territori i que a més no els importa fer activisme en favor del bé comú. En resum, aquest Campus de les Terres de l’Ebre és un ingredient més per fer territori que cal aprofitar. Finalment, espero tenir una altra oportunitat com la d’avui, m’ho he passat genial!

Bon final de verema a tothom!

Aquest vespre he tingut l’ocasió de descobrir Coravin, un instrument per al servei de copes de vi directament des de l’ampolla, sense necessitat de tallar la càpsula ni d’extreure el tap de suro. És a dir, sense necessitat d’obrir la botella. Aquest instrument de servei reemplaça el volum del vi que dispensa amb gas argó, molt inert, i si el tap de suro és natural i manté les seves propietats, la incisió que fa l’aparell al tap per treure vi desapareix al cap d’uns pocs minuts evitant així el risc de fuita. M’ho ha ensenyat en Toni Falgueras al Celler de Gelida (Sants, Barcelona) a qui m’ha semblat veure molt entusiasmat amb la idea de poder degustar una copa del vi d’aquella ampolla mítica o única, sense necessitat d’obrir-la. Falgueras m’ha fet la demostració amb una ampolla de Plana d’en Fonoll 2013 que jo li he portat per comentar-li la nova collita del negre més modern que tenim al celler. L’aparell funciona perfectament i comprovades totes les seves prestacions cal dir que el seu ús és altament específic. Òbviament, un vi com el Plana d’en Fonoll no justificaria l’ús de Coravin més enllà de la demostració funcional de l’instrument. 

El dia d’avui ha deixat una altra anècdota, aquesta relacionada amb el Plana. Ja de nit, arribat a Gandesa, he apreciat la claror de la nit i de seguida he entès perquè el vi protagonista de la meva agenda d’avui, Plana d’en Fonoll negre 2013, estava esplèndid, menys tendre del que ara li correspon i molt expressiu. Ho he entès tant aviat com he vist el característic color blau fosc d’un cel ras en nits de lluna plena. L'especificitat del Coravin i l'impacte que les fases llunars tenen en el tast del vi, són un parell d’anècdotes que puc explicar-vos quan ens trobem en el tram final d’una campanya de verema plena d’obstacles i revolts. Anècdotes curioses i inspiradores. Necessàries per carregar les piles i creure que, per complicada que sigui la campanya, tot esforç durant la verema té recompensa en el món del vi. 

Sant Jaume i els pescadors

Se'm fa díficil recordar si he treballat mai un dia de Sant Jaume. Vint-i-cinc de juliol és un dia estiuenc que m'agrada molt celebrar, gairebé més que el meu aniversari, vint-i-set de desembre. Hem van posar Jaume en honor al meu revesiaio matern,  desaparegut en la horrorosa Guerra Cívil, i a qui per cert, fotos en mà, m'hi assemblo força en molts trets. Potser un dia us explicaré coses d'en Jaume Aubanell, però pensava en tot això quan acabava la intensa jornada d'avui compartint un brindis amb tres pescadors "caleros" a la plaça del Barco de l'Ametlla de Mar.

Tots tres han assistit al Tast Vora el Mar de l'Agrícola Sant Josep, dedicat a degustar tres blancs DO Terra Alta amb Garnatxa. Ha estat un plaer compartir uns moments amb gent veterana de la mar, que sempre han begut vi, i que a més saben apreciar el refinament dels Terra Alta blancs d'avui amb una naturalitat magistral. Us deixo foto! 

Experiència magnífica: 7è Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles

El dia 30 de març vaig participar per primer cop al “Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles”. En aquest concurs hi pot participar qualsevol persona major d’edat, que en la modalitat de parelles, vulgui atrevir-se a endevinar informació relativa a la procedència, varietat i qualitat del vi, tastant-los a cegues. El concurs s’estructura en una fase classificatòria i una final, cadascuna d’elles consta de set vins que se serveixen d’una manera molt acurada. Tot i que les bases del concurs deixen la porta oberta a altres opcions, el catàleg de Vila Viniteca, que conté centenars de referències, és la font dels  vins a tastar en el concurs. Situats sobre l’extrema dificultat que planteja el concurs, comparteixo amb vosaltres l’experiència.

Aquesta foto ens la va fer Francisco Ramón Sánchez Navarro, parella de tast de Javier Torregrosa, vinguts des de la ciutat de Ceuta. Els teniem a la fila del davant. Un plaer! I a la meva esquerra, Anna Vicens qui feia parella amb en Gerard del Restaurant Vicus de Pals (Girona).

Fent cua per les acreditacions, ben d'hora!

Suposo que són diverses les raons per les quals algú pot voler participar en aquest premi de tast de vins. Formar part d’un ambient de Champions League podria ser denominador comú de les 120 parelles participants. Quant al perfil dels participants, i jutjant-ho per la gent que conec, hi havia molts més professionals que aficionats, en ambdós casos, grans apassionats per la cultura del vi. Objectius? És difícil quantificar quanta gent amaga la seva ambició sota una actitud aparentment humil. Per a la majoria dels participants amb qui vaig poder intercanviar impressions durant la jornada, l’objectiu era, com és diu a l’esport, participar. Aquest concurs exalta el sentit de la participació. I molt! Llavors, si participar és el teu objectiu i ho tens ben clar: genial, perquè realment, ser una de les 10 parelles finalistes o una de les tres primeres classificades, requereix, a més de competència tècnica i talent, una preparació específica, intensa i costosa. En qualsevol cas, el repte que planteja el concurs, tant en la fase final com en la classificatòria, requereix altes dosis d’atreviment i confiança. Molt saludable si tenim en compte que són actituds imprescindibles per tirar endavant a la vida. 

Els 7 vins "problema" de la fase classificatòria

Explicar-vos coses sobre els vins de la fase classificatòria mereixeria un escrit a banda.  Entre els 7 vins “problema” n’hi havia de molt bons i d’excel·lents. Encara no us puc dir si n’hi havia algun de memorable. L’objecte del concurs et manté molt atent, i durant l’anàlisi de cada vi, la reflexió, el diàleg i la concreció de les respostes amb la teva parella de tast, no hi ha marge per a que un vi pugui sacsejar-te l’ànima... Diria que, en tot cas, cada vi et sacseja el cervell... Segur! M’agradaria tornar a tastar, el tercer vi, un blanc d’estil sec i complex. I el cinquè, un negre molt important en el més ampli dels sentits. I el setè, un vi blanc dolç realment interessant. Tots tres vins van semblar-me molt del meu gust i espero poder-los tastar en un altre ambient. I també brindaré amb el primer, un escumós blanc sec (tipus “Brut Nature”) de llarga criança, molt fresc, del que varem encertar-ho tot excepte el nom de l’elaborador, la marca i l’anyada. Dels resultats obtinguts en el premi varem quedar molt satisfets i crec que, en línies generals, vam saber desxifrar molt bé cada tipus d’elaboració i l’estil dels vins, requisits bàsics per concursar i obrir la porta de la concreció de cada ítem a desemmascarar.

Vista des del nostre lloc de tast al saló principal de La Llotja. Impressionant!

També he de presentar-vos la meva parella de tast: en Jordi Villarreal Alegre (1962, Tavernes Blanques, València). Amb en Jordi, compartim la passió pels bons vins des de l’any 2010, quan va unir-se a l’equip de dinamització dels Amics del Vi Terra Alta. Però la seva passió del vi ve de molt més lluny, sobretot de la seva vinculació a la comarca de la Terra Alta, on va venir a treballar-hi com a mestre d’Educació General Bàsica. D’això fa més de vint anys. En Jordi Villarreal ha estat un observador privilegiat del que ha passat al vi de la Terra Alta (i zones veïnes) durant les dues últimes dècades. És un apassionat pel bon vi, però sobretot és un consumidor amb criteri, el millor client que pot tenir qualsevol mercat. A títol anecdòtic explicar-vos que va ser mestre meu de matemàtiques a 5è d’EGB. Vet aquí un exemple radical de l’altíssim valor social del bon vi. Pocs dies després de formalitzar la nostra inscripció al premi, vam convenir que representar la nostra estimada Terra Alta, a més de participar, també havia de ser un objectiu de la nostra participació. A posteriori hem constatat que hem estat la primera parella terraltenca que participa en aquest esdeveniment, i possiblement la primera de les Terres de l’Ebre. Per cert, a títol personal, l’excusa del concurs m’ha servit per consultar amb més freqüència que mai The World Atlas of Wine (7a edició), obra que us recomano sense reserves.

I després del tast, més tast. Esplèndid show-room de vins 

Vam viure els dies previs al concurs amb inquietud i il·lusió. Durant el concurs, atenció total, absorts en cada vi. Després de la finalització de la fase classificatòria ens va envair una sensació d’eufòria. Al dia següent vam sentir com mai els valors de la cultura del vi. I avui quan escric això, sento que segueixo més encuriosit que mai per tastar i sobretot, compartir. Com molts, he de felicitar a Vila Viniteca per la conceptualització d’aquest magnífic esdeveniment i una organització cuidada fins al petit detall. I un brindis, amb la copa ben amunt, per la cultura del vi. 

Un llevataps Pulltap's personalitzat per cada participant. Bónic record!

En resum, la bona vida, la bona gent i el bon vi... Per molts anys!

Satisfacció total!

Revista digital “TERRES”: amb la cuina i els vins del territori

Terres és una revista digital de fotografia i viatge de les Terres de l’Ebre. Aviat farà un any que l'equip del Terres va demanar-me col·laboració per a desenvolupar nous continguts relacionats amb el vi i la gastronomia. Per les meves circumstàncies professionals no va ser fàcil accedir a participar en aquest projecte, però tant Jaume Martínez (Director editorial) com Santi Valldeperez (Cap de continguts) hem van saber convèncer. El resultat d’aquesta col·laboració són dos espais: el "Cuines i Vins" i "El vi que has de tastar a ...". El primer “Cuines i Vins” es va publicar al número 6, mentre que l’altre espai s'acaba d'estrenar amb el número 10, que ha vist la llum aquest octubre. Jo estic encantat amb l’experiència d’aquesta col·laboració i realment està resultant molt enriquidora. I força exigent! La foto que il·lustra l’entrada correspon a la producció del primer Cuines i Vins al Taller de Cuina de Carme Guillomot, a Alcanar. Dit tot això us vull convidar a conèixer TERRES. Espero que us agradi! 

Algunes reflexions sobre la implantació del regadiu en vinya

Aquesta entrada parla d’un tema que fa anys que observo amb preocupació, el reg en vinya a la Terra Alta. Avui l’entorn m’ha obsequiat amb la millor excusa per parlar-ne: he vist i fotografiat una vinya recent regada. La foto que acompanya aquest escrit és la prova que evidencia la practica sistemàtica del reg en vinya a la zona. Dic sistemàtica, perquè en aquest moment del cicle vegetatiu (estadis previs a floració) i amb els pluviòmetres encara vessant de pluja, regar una vinya, excepte en sòls molt pobres i/o pedregosos o circumstàncies molt concretes, hauria de ser pecat! Del que he vist aquest matí en aquesta finca, també em crida l'atenció que s'hagi optat per instal·lar el regadiu a una vinya tradicional, quan a la pràctica, les vinyes sense emparrar són més resistents a la sequera que les conduïdes en espatllera. 

Del reg en vinya a la Terra Alta, alguns en diuen "reg de suport". Una etiqueta que queda molt bé però que, en general, no sintonitza gens amb el perfil tècnic i cultural del pagès que tenim. La vinya és un conreu ben adaptat al clima mediterrani sec. Si són respectats alguns aspectes bàsics de la viticultura de sempre (varietats tradicionals, podes curtes, etc) es podria passar sense reg, com de fet ha estat. Es cert que en determinades vinyes no tradicionals i en algunes parcel·les d’arreu de la Terra Alta, pot ser convenient la pràctica d’un reg molt controlat i puntual amb la finalitat de millorar la qualitat de la collita. L’aplicació d’aquest tipus de reg, és exigent des del punt de vista de la observació del conreu (cal baixar del tractor) i el coneixement. Però els vins de la zona que han obtingut un major reconeixement del mercat en els darrers anys s’han elaborat i s’hauran de seguir elaborant de vinyes de secà o en condicions de reg molt controlades i mai sistemàtiques. La planificació i implantació del regadiu a la comarca de la Terra Alta ha estat un procés llarguíssim i sempre s’ha venut com una inversió estratègica. No disposo de dades exactes però diria que, com a mínim fa 20 anys que se’n parla. En els darrers temps els pagesos han pogut decidir si calia apuntar-se al reg i fer la inversió econòmica necessària poder regar les seves vinyes. Aposto que molts pagesos han pres aquesta decisió arrossegats per una corrent pro-regadiu força activa. Inclús deu haver algú, que s’ha plantejat fer marxa enrere, doncs molts pagaments relatius al reg han caigut en temps de crisi. Ja estem començant a notar els efectes d’aquesta pràctica sistemàtica del regadiu en la vinya. Tot plegat em sembla molt poc SOSTENIBLE. També em fa reflexionar sobre quines actuacions caldrà fer per preservar la base del nostre negoci, la qualitat i identitat dels vins que elaborem i no la cultura del kilograu.

Vinyes tradicionals, paisatge i futur

La foto que protagonitza aquesta entrada és d’una vinya que està situada a la partida de “Les Serres”, enmig de l’altiplà terraltenc, concretament dins del terme municipal de Gandesa. A l’indret on se situa la parcel·la s’hi passa agafant el camí que va de la Creu de la Saboga a la carretera comarcal TV-7231, que comunica la capital de la Terra Alta amb el municipi de Vilalba dels Arcs. Dimarts passat vaig pujar en bici fins a l’altiplà des de Gandesa, seguint la ruta que habitualment faig per posar-me a to, molt rodadora, sense cap dificultat tècnica. Fa molts anys que circulo per aquí amb la bicicleta de muntanya i, per les característiques de la ruta al seu pas per Les Serres, es poden apreciar amb més atenció els continus canvis que dibuixen el paisatge, setmana rere setmana, any rere any... Tornant a posar l’atenció a la foto que il·lustra aquest escrit, permeteu-me aclarir que no pretenc parlar de la qüestió que gairebé sempre ocupa qualsevol debat paisatgístic: els parcs eòlics i infraestructures relacionades. Deixeu-me parlar de la vinya. Fixeu-vos amb els ceps. El diàmetre del tronc, els braços i la fusta més jove no és correspon ni de bon tros a un cep ben conreat. La desmesurada alçada dels seus braços tampoc és l’habitual en una vinya tradicional terraltenca. Permeteu-me definir molt breument la vinya tradicional: establerta en un sòl no abancalat, en vas - sense conducció en espatllera - i sense reg. Aquesta parcel·la de vinya està sortint d’un estat d’abandonament del conreu. Quan hagi entrat la primavera, possiblement a mitjan abril, tornarà a brotar sense el llast que suposa no haver estat podada. Possiblement, en un parell de campanyes en conreu, tindrà prou temps per a recuperar un vigor vegetatiu acceptable per a fer viable la seua producció des de la perspectiva agrària i enològica.  Haver estat testimoni d’aquest petit canvi, el pas d’una vinya abandonada a una en conreu, m’ha produït satisfacció. Qui ho hagi fet, haurà tornat a veure en la vinya una oportunitat d’ocupar el seu temps i obtenir una renda. En termes de qualitat i aptitud enològica, la recuperació d’una vinya tradicional sempre és una bona notícia. I pel que fa al medi ambient, aquest canvi és molt positiu. La reflexió que vull expressar és que al nostre territori no tenim millor oportunitat que la vinya i la producció de vins de qualitat per recuperar el nostre paisatge. I es tracta de fer vins ben fets, autèntics, molt bons i amb marca pròpia; no d’especular amb el mercat del granel. Crec que en el desenvolupament d’aquesta oportunitat hem de recuperar els valors de la viticultura tradicional, abandonar definitivament la cultura del “kilograu” (produir el màxim de volum de raïm amb la màxima riquesa de sucres) i considerar la vinya com a un important agent transformador i aparador del nostre paisatge. Penso que cada dia som més els que estem treballant en aquest sentit i això és molt esperançador per al futur.

Emocions vinícoles 2012: la meua llista dels millors

Cada dia sóc més fan de qui dedica una mica del seu temps i coneixement a compartir els vins que tasta a través de la xarxa. Tinc per costum fer-ho sovint, en tot tipus de vins i en situacions ben diverses. És un tema molt compatible amb l’habitual corporativisme de la gent que treballem al sector. És més, penso que aquesta extensió virtual del fet de compartir pot ser molt sana i enriquidora. 

El moment vinícola del 2012. Tast a l’Agricola Querciabella a Greve in Chianti (Toscana, Itàlia) en companyia de molt bona gent. Un repertori format pels cinc únics vins del celler, tots d’un nivell altíssim i algun fins i tot estratosfèric com el Palafreno negre 2008. 

Miro enrere i em fa mandra fer recompte de quants vins he compartit al meu perfil de Twitter, però d’altra banda, no m’he d’esforçar gaire per recollir el pòsit que genera el plaer de tastar i compartir vins. Arribat aquest punt, em ve de gust publicar un petit recull dels vins que durant l’any 2012 m’han resultat més atractius i evocadors. He de confessar que tinc certa devoció per les llistes de lo millor de l’any. De fet, sóc molt seguidor dels especials farcits de llistes que confeccionen alguns mitjans de comunicació sobre música, cinema, llibres, etc. Opto pel format llista per confeccionar aquest recull de vins fent ús d’un senzill ordre cronològic relatiu a la data del tast. Anar més enllà d’aquí seria molt poc sensat, ja que aquest pòsit és essencialment emocional. 

LA LLISTA

“L’Avi Arrufi” negre 2000 (DO Terra Alta, Catalunya).  Tast per reivindicar un nom clàssic i pràcticament en desús: el buquet. Finíssim, possiblement al límit de les seues possibilitats, però destapat just a temps! 

“Vega-Sicilia Tinto Valbuena 5º” negre 1999 (DO Ribera del Duero, Espanya). Imagineu que us el serveixen des d’un decantador. Això és el que va passar: tast a cegues. Sorpresa i emoció al descobrir l’incògnita. 

“Bàrbara Forés El Quintà” blanc 2007 (DO Terra Alta, Catalunya). Vaig destapar aquesta en qualitat d’amfitrió a mode de revenja per la jugada del Tinto Valbuena. Hi havia risc, però va esdevenir jugada mestra. Fora de lo normal la gran expressivitat d’aquest blanc de Garnatxa blanca 2007. Els convidats apuntant cap a la Borgonya i no ens havíem mogut de Gandesa.

“Sot Lefriec” negre 2000 (DO Penedès, Catalunya). Un descobriment a peu de les vinyes i el celler on neix aquest impressionant vi. Per cert, ahir en vaig obrir una ampolla!

“Palafreno” negre 2008 (Toscana IGT, Itàlia). És un monovarietal de Merlot sensual i espectacular que honra amb escreix l’etiqueta “Super Tuscan”. En guardo una ampolla i no serà gens fàcil obrir-la.

“Llàgrimes de Tardor Selecció” negre 2004 (DO Terra Alta, Catalunya). El pas del temps és el millor aliat dels vins fets majoritàriament amb Carinyena de la bona. Emoció pura acompanyada pel rècord d’unes vinyes plantades pels iaios. N’he d’aconseguir més ampolles.

 

“Venta d’Aubert” blanc 1998 (VT Bajo Aragón, Espanya). Descobrir vida en un vi blanc amb 14 anys d’edat. Això...

 

“Camí de la Font” blanc 2011 (sense DO, Catalunya). Un blanc de Macabeu extraordinàriament refinat que també porta associat el valor de la tradició vitícola familiar. Autenticitat que vessa per la copa. Referència a seguir.

 

“Torres Mas La Plana” negre 2008 (DO Penedès, Catalunya). No em penedeixo gens d’haver tardat tant en tastar aquest gran clàssic. Amb tota modèstia, crec que es necessita certa experiència per gaudir d’un vi així i que anys enrere no l’hagués valorat gens. 

“Novell de Bot” negre 2012 (DO Terra Alta, Catalunya). Evocador de les sensacions més primàries del vi. De sabors francs, senzills i frescos. Afegir-hi el sentiment de satisfacció personal per haver engrescat el celler a fer realitat aquest vi. 

 

5 coses de la Festa del Vi a Gandesa que no em penso perdre

S’acaba l’octubre i constato que no he fet gaire cosa en relació al propòsit d’actualitzar amb més freqüència aquest blog. Em salva, ni que sigui una mica, la petita finestra que el connecta amb el meu compte al Twitter, molt més dinàmic (o piulador). I aquest cap de setmana, força tranquil, he trobat l’excusa perfecta per donar-vos noticies: la 25a Festa del Vi a Gandesa. Un edició especial, que porta mesos a la cuina i que es celebrarà a la capital de la Terra Alta aquest proper cap de setmana. Crec que si l’horatge és favorable gaudirem d’una festa esplèndida que, any a any, procura equilibrar més i millor els conceptes de xalera (gresca) i promoció econòmica. Per tot això volia comentar un parell de coses. En primer lloc, recordar que la web oficial del certamen (www.festadelvi.cat), conté molta informació sobre la festa, el programa, actualitat.... En fi, no deixeu de consultar-la. I per últim - amb permís de la Mostra de Vins, la 3a Nit de les Garnatxes blanques, i la resta d’actes programats – us explico 5 coses que no em penso perdre durant aquestos dies de Festa del Vi. Us les ordeno per ordre cronològic, segons preveu el programa (o la lògica del calendari):

1.   Tastavins Sibarites: negres Terra Alta amb Garnatxa. El dimecres 31 a les 19:30 tindrem ocasió de veure com el nou bar – restaurant Sibarites (Av. Catalunya, 2) s’estrena en matèria de divulgació vinícola. Hi ha dos atractius: la Garnatxa negra i veure en acció per primer cop a Yoe Garcia parlant dels nostres vins negres.

2.      Belén Fabra. Presentadora de luxe per a l’edició de plata de la Festa del Vi. La veurem en acció el divendres, en especial durant l’acte oficial de presentació de la festa a la Sala de Ball de la Societat Unió Gandesana a les 21:00 hores.

3.      La Reina del Black Jack. No m’entusiasma la seva música (bona part del repertori són versions de rock popular “nacional”) però l’únic cop que els vaig veure em va cridar l’atenció l’actitud que demostren sobre l’escenari. Tocaran en directe a la Festa de l’Associació de Joves Nom Calsigos, la matinada del divendres a dissabte, a partir de la 1:00 al Palau del Castellà. Hi haurà lloc?

4.      Presentació del “Novell de Bot” 2012 i dels nous “Llàgrimes de Tardor” de l’Agrícola Sant Josep. És possible que el “Novell de Bot” sigui dels pocs vins nous (2012) que estiguin a punt per vendre a la Mostra de Vins. I també es possible que més d’un es sorprengui per l’aposta de l’Agrícola Sant Josep en relació al canvi d’imatge del seu vi de referència: el Llàgrimes de Tardor. Es podran veure, tastar i comprar durant tota la Festa del Vi, però el dissabte a les 12 hores hi haurà un petit acte oficial per presentar-los a l’estand del celler.

5.      “Les Punxades”. Segon any en que podrem gaudir d’un complement gastronòmic a la Mostra de Vins de la mà d’una bona colla dels restauradors de la comarca. Dissabte i diumenge, no dubteu en acompanyar les vostres degustacions de vi amb teca en format de “punxada”. Ens sorprendran?

Molt bona Festa del Vi!

Tornant a començar!

Acabo de convertir el 8 de maig de 2012 en la data de la penúltima entrada al Diari Vitivinícola. Al final del títol de l’entrada anterior, llegeixo, entre parèntesis: “part I”. Em disculpo, ja no hi haurà segona part. I tornant a la penúltima, la que parlava sobre la transformació de la Denominació d’Origen “Terra Alta”, temps i perspectiva em diuen que pràcticament és definitiva per tancar una etapa. Li faltava un paraula: gràcies. Agraïment amb que expresso gratitud cap a tothom que m’ha acompanyat durant el canvi. Des de primers d’agost m’ocupo de la Direcció de Màrqueting de l’Agrícola Sant Josep, celler situat al cor de la Terra Alta, al poble de Bot. Un projecte amb el que em sento fortament vinculat i on hi posarem tot el cap i bona part del cor. Segueixo col·laborant amb la imprescindible Festa del Vi a Gandesa, com a coordinador de la seva Comissió Organitzadora. També continuaré a l’equip de dinamització dels Amics i Amigues del Vi Terra Alta. I no descarto col·laborar puntualment amb petits projectes, com ha estat el cas del celler del bar - restaurant Sibarites, recentment obert a la capital de la Terra Alta. Temps hi haurà per parlar de projectes molt més personals. Dit tot això, cal aclarir un tema: aquesta pàgina seguirà oberta. Fa setmanes que li dono tombs i en primer lloc, l’haig de rebatejar. Vull una finestra virtual amb un contingut vinícola centrat en la cultura del vi. I atret per la enorme passió que sento envers la música i la gastronomia, us haig d’anunciar que també protagonitzaran continguts. Deixo una altra de les meves passions, la que sento pel ciclisme, per a les meves cames. Tinc el propòsit de publicar amb menys extensió però amb més freqüència. Veurem si ho aconsegueixo! I ho seguiré compartint i amplificant a través dels altaveus web 2.0 que disposo. Espero haver parit el nom per al blog abans de publicar els primers nous continguts... Alguna idea?

Foto: Anna Zaera

DO Terra Alta 3.0 a Barcelona

No hi ha dubte que la Terra Alta és terra de vinyes i vins. El primer entorn cultural de la denominació d’origen “Terra Alta” (DOTA) fou decisiu, per al creixement i consolidació de la vinya com a principal conreu, en termes de valor econòmic, a la comarca de la Terra Alta. Si l’any 1982 no s’hagués reconegut públicament la denominació d’origen, difícilment estaríem parlant d’una identitat vinícola tant clara com la que avui té la zona. A partir de mitjans dels anys 90, van entrar en escena nous elaboradors que apostarien decididament per elaborar la producció pròpia, el refinament de les qualitats dels vins, les marques pròpies i l’envasament acurat dels vins. Però també s’encetà una època amb grans canvis i transformacions a les nostres vinyes i cellers; molts d’aquests orientats a produir. En qualsevol cas, de manera progressiva, començava a incrementar el volum de la producció obtinguda a la zona que es qualificava, envasava i comercialitzava sota el segell de garantia d’origen i qualitat de la DOTA. Ara ens trobem davant d’un nou entorn. És difícil precisar en quin moment hem entrat en aquesta fase de transició, però a mi ja m’agrada parlar de l’entorn 3.0. I a més, considero que és un entorn comú en el context de Catalunya. Un marc que ens obliga a reivindicar el nostre nom col·lectiu, reivindicar els valors naturals i culturals més autèntics existents en el nostre territori i expressar-ho amb honestedat a través dels nostres vins. I sobretot, devem orientar esforços a donar-nos a conèixer i situar el producte en el mercat.

En els darrers anys des del Consell Regulador hem fet passos prou importants per encaixar la DOTA en aquest entorn 3.0, facilitant als nostres cellers un ambient adequat per operar en aquest entorn tant competitiu. Ho hem fet en tots els fronts possibles en que tenim competència: la regulació, el control i la promoció. Però no és suficient, cal seguir aprofundint i treballant. Sols amb esforç, coratge i determinació aconseguirem situar els nostres vins allí on es mereixen.

“DOTA al Born” és una mostra de vins que neix amb motiu del 30è aniversari de la DO “Terra Alta” i també és fruit de l’empenta que bona part del sector vinícola del país demostra per promoure el coneixement i el consum de vins catalans amb denominació d’origen a casa. Aquesta iniciativa forma part d’aquest nou entorn. El dissabte 12 de maig, Barcelona tindrà una ocasió més per conèixer l’expressió contemporània d’aquesta terra autèntica, vinícola i mediterrània que és la Terra Alta.

Us hi esperem. Veniu a treure-hi el nas!

La denominació d’origen 3.0 (part I): els antecedents europeus

Fa molts mesos que devia un escrit sobre aquest tema. Però crec que haver esperat tot aquest temps ha merescut la pena per comentar amb precisió l’encaix català de les novetats que incorpora la Política Agrària Comunitària (PAC) en matèria vitivinícola i en concret sobre les denominacions d’origen (DOP o DO) o indicacions geogràfiques protegides (IGP). Tant és així, que el tema em dona per un parell d’entrades, o sigui que aquí us deixo la primera entrega dedicada als antecedents europeus.

La Comissió Europea agafa el timó

El referencial de partida cal buscar-lo en la quarta reforma comunitària de l’organització comú del mercat (OCM) vitivinícola (Reglament CE 478/2009* del Consell, de 28 d’abril). Les novetats són dues: 1) Incorporació i harmonització de l’ordenació de les DO’s i IGP’s comunitàries, i 2) Adequació als sistemes de qualitat alimentària diferenciada de la Unió Europea.

El desenvolupament d’aquestos canvis està previst en el Reglament CE 607/2009, de 14 de juliol, el qual també inclou les disposicions relatives a la presentació i etiquetatge de productes vitivinícoles. Mirant l’OCM del vi amb perspectiva històrica -la primera data de l’any 1979- aquesta reforma marca molts punts d’inflexió. En primer lloc l’important paper que passa a tenir la Comissió Europea (en detriment dels estats membres) en el procés de reconeixement i protecció de les DO’s i IGP’s existents i futures, i també dels termes tradicionals (expressió utilitzada per designar productes o alguna particularitat d’aquestos). La creació i posta en marxa del registre E-Bacchus il·lustra molt bé aquest fet. En segon lloc és cabdal entendre el nou model de regulació. En aquest àmbit, cada DO haurà de disposar del seu Plec de Condicions. Aquest document ha de recollir tots els requisits aplicables a la producció i als productes que estiguin acollits a la DO i el seu vincle amb la zona geogràfica de producció i elaboració. L’explicació d’aquest vincle ha d’incloure la descripció dels factors naturals, els factors culturals i la seva interacció causal amb les característiques de cada categoria de producte que es descriu en el plec. La Comissió Europea ha estat molt clara sobre el continguts dels plecs de condicions a presentar en el procés de reconeixement: havien de ser concrets i concisos. I evitar els grisos. Per últim, l’altre punt d’inflexió és que els operadors dels productes amb DO (els cellers) hauran de disposar d’una certificació que acrediti el seu compliment de la regulació. I ull: el nou marc també preveu la possibilitat de conversió d’una DO a una IGP (nivell de protecció menys restrictiu), o de suspensió, en el supòsit que no es pugui donar compliment a la regulació o bé no se’n estigui garantint el seu compliment.

La importància del model

La Comissió Europea s’ha pres molt seriosament el tema dels sistemes de qualitat vitivinícoles. I és que aquest model, el de les denominacions d’origen**, és capaç de donar una resposta prou precisa a la pregunta que tant sovint ens fem quan tenim una copa de vi al davant: “De quin lloc és aquest vi?”. Ens trobem al davant d’alguna cosa més que canvis i en el fons ens conviden a revisar la manera en que hem desenvolupat el model fins avui. Un modus operandi que en moltes DO's ha conduit a respondre la pregunta anterior amb més ombres que clars. I a greus crisis d’identitat,  sense continguts on un col·lectiu de productors i elaboradors s’hi puguin veure qualitativa i culturalment identificats. La regulació més clara i vinculada al origen (el plec de condicions) i més garanties de compliment (obligatorietat de certificació) és la revisió que se’ns ha proposat. Per tant, el matís de tot plegat està en que no és qüestiona el model. Això és la notícia i la oportunitat que tenim al davant.

(*) Integrat al Reglament CE 1234/2007, de 22 d’octubre, pel qual es crea una organització comú de mercats agraris i s’estableixen les disposicions especifiques per a determinats productes agrícoles, a través del Reglament CE 491/2009, de 25 de maig.

(**) L’arreglo de Lisboa, ordenació internacional adoptada a l’any 1958, defineix la “denominació d’origen” com “la denominació geogràfica d’un país, d’una regió o d’una localitat que serveix per a designar un producte originari del mateix i la qualitat o característiques del qual es deguin en exclusiva o essencialment al medi geogràfic, comprenent aquest els factors naturals i els factors humans”.