Vinyes tradicionals, paisatge i futur

La foto que protagonitza aquesta entrada és d’una vinya que està situada a la partida de “Les Serres”, enmig de l’altiplà terraltenc, concretament dins del terme municipal de Gandesa. A l’indret on se situa la parcel·la s’hi passa agafant el camí que va de la Creu de la Saboga a la carretera comarcal TV-7231, que comunica la capital de la Terra Alta amb el municipi de Vilalba dels Arcs. Dimarts passat vaig pujar en bici fins a l’altiplà des de Gandesa, seguint la ruta que habitualment faig per posar-me a to, molt rodadora, sense cap dificultat tècnica. Fa molts anys que circulo per aquí amb la bicicleta de muntanya i, per les característiques de la ruta al seu pas per Les Serres, es poden apreciar amb més atenció els continus canvis que dibuixen el paisatge, setmana rere setmana, any rere any... Tornant a posar l’atenció a la foto que il·lustra aquest escrit, permeteu-me aclarir que no pretenc parlar de la qüestió que gairebé sempre ocupa qualsevol debat paisatgístic: els parcs eòlics i infraestructures relacionades. Deixeu-me parlar de la vinya. Fixeu-vos amb els ceps. El diàmetre del tronc, els braços i la fusta més jove no és correspon ni de bon tros a un cep ben conreat. La desmesurada alçada dels seus braços tampoc és l’habitual en una vinya tradicional terraltenca. Permeteu-me definir molt breument la vinya tradicional: establerta en un sòl no abancalat, en vas - sense conducció en espatllera - i sense reg. Aquesta parcel·la de vinya està sortint d’un estat d’abandonament del conreu. Quan hagi entrat la primavera, possiblement a mitjan abril, tornarà a brotar sense el llast que suposa no haver estat podada. Possiblement, en un parell de campanyes en conreu, tindrà prou temps per a recuperar un vigor vegetatiu acceptable per a fer viable la seua producció des de la perspectiva agrària i enològica.  Haver estat testimoni d’aquest petit canvi, el pas d’una vinya abandonada a una en conreu, m’ha produït satisfacció. Qui ho hagi fet, haurà tornat a veure en la vinya una oportunitat d’ocupar el seu temps i obtenir una renda. En termes de qualitat i aptitud enològica, la recuperació d’una vinya tradicional sempre és una bona notícia. I pel que fa al medi ambient, aquest canvi és molt positiu. La reflexió que vull expressar és que al nostre territori no tenim millor oportunitat que la vinya i la producció de vins de qualitat per recuperar el nostre paisatge. I es tracta de fer vins ben fets, autèntics, molt bons i amb marca pròpia; no d’especular amb el mercat del granel. Crec que en el desenvolupament d’aquesta oportunitat hem de recuperar els valors de la viticultura tradicional, abandonar definitivament la cultura del “kilograu” (produir el màxim de volum de raïm amb la màxima riquesa de sucres) i considerar la vinya com a un important agent transformador i aparador del nostre paisatge. Penso que cada dia som més els que estem treballant en aquest sentit i això és molt esperançador per al futur.