La frase: “Primer m’agrada el que tinc a prop. Desprès, també m’agraden altres coses.”
diumenge, 13 d’octubre del 2013
Revista digital “TERRES”: amb la cuina i els vins del territori
Terres és una revista digital de fotografia i viatge de les Terres de l’Ebre. Aviat farà un any que l'equip del Terres va demanar-me col·laboració per a desenvolupar nous continguts relacionats amb el vi i la gastronomia. Per les meves circumstàncies professionals no va ser fàcil accedir a participar en aquest projecte, però tant Jaume Martínez (Director editorial) com Santi Valldeperez (Cap de continguts) hem van saber convèncer. El resultat d’aquesta col·laboració són dos espais: el "Cuines i Vins" i "El vi que has de tastar a ...". El primer “Cuines i Vins” es va publicar al número 6, mentre que l’altre espai s'acaba d'estrenar amb el número 10, que ha vist la llum aquest octubre. Jo estic encantat amb l’experiència d’aquesta col·laboració i realment està resultant molt enriquidora. I força exigent! La foto que il·lustra l’entrada correspon a la producció del primer Cuines i Vins al Taller de Cuina de Carme Guillomot, a Alcanar. Dit tot això us vull convidar a conèixer TERRES. Espero que us agradi!
dilluns, 10 de juny del 2013
Algunes reflexions sobre la implantació del regadiu en vinya
Aquesta
entrada parla d’un tema que fa anys que observo amb preocupació, el reg en
vinya a la Terra Alta. Avui l’entorn m’ha obsequiat amb la millor excusa per
parlar-ne: he vist i fotografiat una vinya recent regada. La foto que acompanya
aquest escrit és la prova que evidencia la practica sistemàtica del reg en
vinya a la zona. Dic sistemàtica, perquè en aquest moment del cicle vegetatiu
(estadis previs a floració) i amb els pluviòmetres encara vessant de pluja,
regar una vinya, excepte en sòls molt pobres i/o pedregosos o circumstàncies
molt concretes, hauria de ser pecat! Del que he vist aquest matí en aquesta
finca, també em crida l'atenció que s'hagi optat per instal·lar el regadiu a
una vinya tradicional, quan a la pràctica, les vinyes sense emparrar són més
resistents a la sequera que les conduïdes en espatllera.
Del reg en vinya a la
Terra Alta, alguns en diuen "reg de suport". Una etiqueta que queda
molt bé però que, en general, no sintonitza gens amb el perfil tècnic i
cultural del pagès que tenim. La vinya és un conreu ben adaptat al clima
mediterrani sec. Si són respectats alguns aspectes bàsics de la viticultura de
sempre (varietats tradicionals, podes curtes, etc) es podria passar sense reg,
com de fet ha estat. Es cert que en determinades vinyes no tradicionals i en
algunes parcel·les d’arreu de la Terra Alta, pot ser convenient la pràctica
d’un reg molt controlat i puntual amb la finalitat de millorar la qualitat de
la collita. L’aplicació d’aquest tipus de reg, és exigent des del punt de vista
de la observació del conreu (cal baixar del tractor) i el coneixement. Però els
vins de la zona que han obtingut un major reconeixement del mercat en els
darrers anys s’han elaborat i s’hauran de seguir elaborant de vinyes de secà o
en condicions de reg molt controlades i mai sistemàtiques. La planificació i implantació
del regadiu a la comarca de la Terra Alta ha estat un procés llarguíssim i
sempre s’ha venut com una inversió estratègica. No disposo de dades exactes
però diria que, com a mínim fa 20 anys que se’n parla. En els darrers temps els
pagesos han pogut decidir si calia apuntar-se al reg i fer la inversió
econòmica necessària poder regar les seves vinyes. Aposto que molts pagesos han
pres aquesta decisió arrossegats per una corrent pro-regadiu força activa. Inclús
deu haver algú, que s’ha plantejat fer marxa enrere, doncs molts pagaments
relatius al reg han caigut en temps de crisi. Ja estem començant a notar els
efectes d’aquesta pràctica sistemàtica del regadiu en la vinya. Tot plegat em
sembla molt poc SOSTENIBLE. També em fa reflexionar sobre quines actuacions
caldrà fer per preservar la base del nostre negoci, la qualitat i identitat
dels vins que elaborem i no la cultura del kilograu.
dimarts, 19 de març del 2013
Vinyes tradicionals, paisatge i futur
La
foto que protagonitza aquesta entrada és d’una vinya que està situada a la
partida de “Les Serres”, enmig de l’altiplà terraltenc, concretament dins del
terme municipal de Gandesa. A l’indret on se situa la parcel·la s’hi passa
agafant el camí que va de la Creu de la Saboga a la carretera comarcal TV-7231,
que comunica la capital de la Terra Alta amb el municipi de Vilalba dels Arcs. Dimarts
passat vaig pujar en bici fins a l’altiplà des de Gandesa, seguint la ruta que
habitualment faig per posar-me a to, molt rodadora, sense cap dificultat
tècnica. Fa molts anys que circulo per aquí amb la bicicleta de muntanya i, per
les característiques de la ruta al seu pas per Les Serres, es poden apreciar
amb més atenció els continus canvis que dibuixen el paisatge, setmana rere
setmana, any rere any... Tornant a posar l’atenció a la foto que il·lustra
aquest escrit, permeteu-me aclarir que no pretenc parlar de la qüestió que
gairebé sempre ocupa qualsevol debat paisatgístic: els parcs eòlics i
infraestructures relacionades. Deixeu-me parlar de la vinya. Fixeu-vos amb els
ceps. El diàmetre del tronc, els braços i la fusta més jove no és correspon ni
de bon tros a un cep ben conreat. La desmesurada alçada dels seus braços tampoc
és l’habitual en una vinya tradicional terraltenca. Permeteu-me definir molt
breument la vinya tradicional: establerta en un sòl no abancalat, en vas - sense
conducció en espatllera - i sense reg. Aquesta parcel·la de vinya està sortint
d’un estat d’abandonament del conreu. Quan hagi entrat la primavera, possiblement
a mitjan abril, tornarà a brotar sense el llast que suposa no haver estat
podada. Possiblement, en un parell de campanyes en conreu, tindrà prou temps
per a recuperar un vigor vegetatiu acceptable per a fer viable la seua
producció des de la perspectiva agrària i enològica. Haver estat testimoni d’aquest petit canvi,
el pas d’una vinya abandonada a una en conreu, m’ha produït satisfacció. Qui ho
hagi fet, haurà tornat a veure en la vinya una oportunitat d’ocupar el seu
temps i obtenir una renda. En termes de qualitat i aptitud enològica, la
recuperació d’una vinya tradicional sempre és una bona notícia. I pel que fa al
medi ambient, aquest canvi és molt positiu. La reflexió que vull expressar és que
al nostre territori no tenim millor oportunitat que la vinya i la producció de
vins de qualitat per recuperar el nostre paisatge. I es tracta de fer vins ben
fets, autèntics, molt bons i amb marca pròpia; no d’especular amb el mercat del
granel. Crec que en el desenvolupament d’aquesta oportunitat hem de recuperar
els valors de la viticultura tradicional, abandonar definitivament la cultura
del “kilograu” (produir el màxim de volum de raïm amb la màxima riquesa de sucres)
i considerar la vinya com a un important agent transformador i aparador del
nostre paisatge. Penso que cada dia som més els que estem treballant en aquest
sentit i això és molt esperançador per al futur.
dilluns, 7 de gener del 2013
Emocions vinícoles 2012: la meua llista dels millors
Cada dia sóc més fan de qui dedica una mica del seu temps i coneixement a compartir els vins que tasta a través de la xarxa. Tinc per costum fer-ho sovint, en tot tipus de vins i en situacions ben diverses. És un tema molt compatible amb l’habitual corporativisme de la gent que treballem al sector. És més, penso que aquesta extensió virtual del fet de compartir pot ser molt sana i enriquidora.
Miro enrere i em fa mandra fer recompte de quants vins he compartit al meu perfil de Twitter, però d’altra banda, no m’he d’esforçar gaire per recollir el pòsit que genera el plaer de tastar i compartir vins. Arribat aquest punt, em ve de gust publicar un petit recull dels vins que durant l’any 2012 m’han resultat més atractius i evocadors. He de confessar que tinc certa devoció per les llistes de lo millor de l’any. De fet, sóc molt seguidor dels especials farcits de llistes que confeccionen alguns mitjans de comunicació sobre música, cinema, llibres, etc. Opto pel format llista per confeccionar aquest recull de vins fent ús d’un senzill ordre cronològic relatiu a la data del tast. Anar més enllà d’aquí seria molt poc sensat, ja que aquest pòsit és essencialment emocional.
LA LLISTA
“L’Avi Arrufi” negre 2000 (DO Terra Alta, Catalunya). Tast per reivindicar un nom clàssic i
pràcticament en desús: el buquet. Finíssim, possiblement al límit de les seues
possibilitats, però destapat just a temps!
“Vega-Sicilia Tinto Valbuena 5º” negre 1999 (DO Ribera
del Duero, Espanya). Imagineu que us el serveixen des d’un decantador. Això és
el que va passar: tast a cegues. Sorpresa i emoció al descobrir l’incògnita.
“Bàrbara Forés El Quintà” blanc 2007 (DO Terra Alta,
Catalunya). Vaig destapar aquesta en qualitat d’amfitrió a mode de revenja per
la jugada del Tinto Valbuena. Hi havia risc, però va esdevenir jugada mestra.
Fora de lo normal la gran expressivitat d’aquest blanc de Garnatxa blanca 2007.
Els convidats apuntant cap a la Borgonya i no ens havíem mogut de Gandesa.
“Sot Lefriec” negre 2000 (DO Penedès, Catalunya). Un
descobriment a peu de les vinyes i el celler on neix aquest impressionant vi. Per cert, ahir en vaig obrir una ampolla!
“Palafreno” negre 2008 (Toscana IGT, Itàlia). És un
monovarietal de Merlot sensual i espectacular que honra amb escreix l’etiqueta
“Super Tuscan”. En guardo una ampolla i no serà gens fàcil obrir-la.
“Llàgrimes de Tardor Selecció” negre 2004 (DO Terra Alta,
Catalunya). El pas del temps és el millor aliat dels vins fets majoritàriament
amb Carinyena de la bona. Emoció pura acompanyada pel rècord d’unes vinyes
plantades pels iaios. N’he d’aconseguir més ampolles.
“Venta d’Aubert” blanc 1998 (VT Bajo Aragón,
Espanya). Descobrir vida en un vi blanc amb 14 anys d’edat. Això...
“Camí de la Font” blanc 2011 (sense DO, Catalunya). Un
blanc de Macabeu extraordinàriament refinat que també porta associat el valor
de la tradició vitícola familiar. Autenticitat que vessa per la copa.
Referència a seguir.
“Torres Mas La Plana” negre 2008 (DO Penedès, Catalunya). No
em penedeixo gens d’haver tardat tant en tastar aquest gran clàssic. Amb tota
modèstia, crec que es necessita certa experiència per gaudir d’un vi així i que
anys enrere no l’hagués valorat gens.
“Novell de Bot” negre 2012 (DO Terra Alta, Catalunya).
Evocador de les sensacions més primàries del vi. De sabors francs, senzills i
frescos. Afegir-hi el sentiment de satisfacció personal per haver engrescat el
celler a fer realitat aquest vi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)