Algunes reflexions sobre la implantació del regadiu en vinya

Aquesta entrada parla d’un tema que fa anys que observo amb preocupació, el reg en vinya a la Terra Alta. Avui l’entorn m’ha obsequiat amb la millor excusa per parlar-ne: he vist i fotografiat una vinya recent regada. La foto que acompanya aquest escrit és la prova que evidencia la practica sistemàtica del reg en vinya a la zona. Dic sistemàtica, perquè en aquest moment del cicle vegetatiu (estadis previs a floració) i amb els pluviòmetres encara vessant de pluja, regar una vinya, excepte en sòls molt pobres i/o pedregosos o circumstàncies molt concretes, hauria de ser pecat! Del que he vist aquest matí en aquesta finca, també em crida l'atenció que s'hagi optat per instal·lar el regadiu a una vinya tradicional, quan a la pràctica, les vinyes sense emparrar són més resistents a la sequera que les conduïdes en espatllera. 

Del reg en vinya a la Terra Alta, alguns en diuen "reg de suport". Una etiqueta que queda molt bé però que, en general, no sintonitza gens amb el perfil tècnic i cultural del pagès que tenim. La vinya és un conreu ben adaptat al clima mediterrani sec. Si són respectats alguns aspectes bàsics de la viticultura de sempre (varietats tradicionals, podes curtes, etc) es podria passar sense reg, com de fet ha estat. Es cert que en determinades vinyes no tradicionals i en algunes parcel·les d’arreu de la Terra Alta, pot ser convenient la pràctica d’un reg molt controlat i puntual amb la finalitat de millorar la qualitat de la collita. L’aplicació d’aquest tipus de reg, és exigent des del punt de vista de la observació del conreu (cal baixar del tractor) i el coneixement. Però els vins de la zona que han obtingut un major reconeixement del mercat en els darrers anys s’han elaborat i s’hauran de seguir elaborant de vinyes de secà o en condicions de reg molt controlades i mai sistemàtiques. La planificació i implantació del regadiu a la comarca de la Terra Alta ha estat un procés llarguíssim i sempre s’ha venut com una inversió estratègica. No disposo de dades exactes però diria que, com a mínim fa 20 anys que se’n parla. En els darrers temps els pagesos han pogut decidir si calia apuntar-se al reg i fer la inversió econòmica necessària poder regar les seves vinyes. Aposto que molts pagesos han pres aquesta decisió arrossegats per una corrent pro-regadiu força activa. Inclús deu haver algú, que s’ha plantejat fer marxa enrere, doncs molts pagaments relatius al reg han caigut en temps de crisi. Ja estem començant a notar els efectes d’aquesta pràctica sistemàtica del regadiu en la vinya. Tot plegat em sembla molt poc SOSTENIBLE. També em fa reflexionar sobre quines actuacions caldrà fer per preservar la base del nostre negoci, la qualitat i identitat dels vins que elaborem i no la cultura del kilograu.