dimecres, 30 de desembre del 2009

Tres vins per celebrar 30 anys

Dissabte, 27 de desembre vaig complir 30 anys. Fer l’aniversari per aquestes dates té mes inconvenients que avantatges però, aquest any el calendari ha estat generós i ha fet coincidir “el dia” en un esplèndid dissabte. L’efemèride ha estat prou important com per fer alguna cosa especial. Així va ser. La meva deformació professional, però sobretot la passió que un sent per la vinya i el vi, ha fet que aquesta celebració esdevingués ideal per destapar tres vins importants. Tres vins que cal saber apreciar. Tres vins pràcticament esgotats en el mercat. Tots tres són mereixedors d’aquesta nota.

L’ Edetària 2005 DO Terra Alta (blanc; fermentat en bota; garnatxa blanca; 13,5% vol.; Edetària) fou escollit per ser un dels vins més vells de Garnatxa blanca de la DO Terra Alta que a la data exhibeix un estil d’elaboració impecablement refinat; mostra un perfil aromàtic inèdit (destaquen les seves notes fumades, de pedra de calar i sílex; de fruita confitada de la terra, el codonyat; en boca cremós, fresc, equilibrat i llarg); i situa la nostra apreciada Garnatxa blanca de la Terra Alta al nivell dels grans vins blancs del món. L’Edetària blanc 2005 no es un vi fàcil. Es un vi espectacular.

Històric es el qualificatiu que mereix el Vall de Berrús 2001 DO Terra Alta (negre; Garnatxa negra, Samsó i Cabernet Sauvignon; 14,5% vol. ; Covilalba). Es molt possible que aquest vi sigui el millor testimoni de l’excepcional collita 2001 a la DOTA. També es molt possible que la ’01 sigui la millor collita de la dècada que acomiadem, almenys en termes de qualificació (del factor anyada), perquè si considerem el refinament constant que ve experimentant la DOTA, els TA 2007 donaran que parlar. I sinó, temps al temps. D’aspecte net, color roig grana gens evolucionat; aromes finíssims de confitura de fruites vermella (que bona la garnatxa negra) fosos amb notes del sotabosc de la terra més genuí (el romer i el timó) i un pas de boca voluminós, balsàmic i suau. Va ser el gran triomfador de la nit. A més d’històric, potser, irrepetible.

El punt i apart (i el parèntesi) el va marcar el Jean Leon 1979 DO Penedès (negre; gran reserva; Cabernet Sauvignon, 12,5 % vol. ; Jean Leon). Que es sent quan et trobes destapant un vi de la teva quinta? Des del mateix instant que et ve a parar a les mans una d’aquestes ampolles: emoció i curiositat. I ganes de gaudir-lo! Sense perjudici. Brillant i fluid. De color robí prou cobert i amb delicats tons teula. Un vi com una casa. Una casa antiga de poble amb la façana engalanada (elegant i sòbria l’etiqueta amb la reproducció d’un original de Subirachs “Homenatge a Cànova”) i la porta restituïda per poder-hi entrar anys més tard (al febrer del 2002, les 7000 ampolles d’aquest vi foren retapades a mà amb 52 milimetres de suro natural). Una casa on fa anys que no hi entra ningú. Una casa amb un saló moblat d’ebenisteria fina, amb una caixa de cigars que ningú ha fumat tot just damunt de la tauleta del sofà. Una casa que quan obres les finestres hi descobreixes un rebost que encara dispensa algun pot de tomàquet natural en conserva i algunes fruites deshidratades... De nou al carrer, t’adones que has sentit l’olor que fa el temps aturat i et disposes a tastar-ne una mica en boca. Records d’una estructura important, ja molt suavitzada, però amb una acidesa vivíssima que probablement es perllongarà més que el conjunt. Alguns vam retastar-lo fins esgotar-lo tot, fins l’última llàgrima transparent... Memorable.

I quan tot això es va acabar, i abans de seguir amb la festa, et dones compte de la preciositat del color, el gust i sobretot l’aroma i el sabor del vi fi, tots ells capaços d’evocar llocs i pensaments insospitats. I com en la vida, quan alguna cosa
es converteix en quelcom espectacular, històric o memorable, el temps s’atura, s’obre la reflexió i tu decideixes.

Gràcies a tots els que vareu ser-hi. Us mereixeu això i més.

Salut i prosperitat per al 2010!