dimarts, 7 de juliol del 2015

Per una Interprofessional del vi català


Recentment ens hem pogut assabentar de la tramitació d’un projecte de llei que permetrà la creació d’organitzacions interprofessionals agroalimentàries a Catalunya. Segons ha informat la Generalitat ha estat el sector ramader el que més ha reclamat l’existència d’un marc que reconegui aquest tipus d’estructures sectorials integrades per representants de tots els actors de la cadena de valor d’un sector o inclús d’un producte.

En molt poques ocasions he sentit anomenar el terme interprofessional a la gent de la vinya i el vi de Catalunya, inclús m’atreveixo a dir que hi ha un cert desconeixement sobre l’existència d’aquest tipus d’organització sectorial. A Espanya sols hi trobem la Organización Interprofesional del Vino de Rioja, constituïda l’any 2004, i des del 2014 la Organización Interprofesional del Vino de España. En canvi a Europa, i fora d’ella, és molt habitual que cada regió vinícola de certa dimensió i notorietat en tingui una. Sense anar més lluny, ben a prop de casa nostra, trobem el Conseil Interprofessionnel des Vins du Rousillon. Aquesta interprofessional amb seu a Perpinyà disposa d’un pressupost de promoció de gairebé 5 milions d’euros a l’any. Molt bé!

El projecte de llei de creació d’organitzacions interprofessionals agroalimentàries a Catalunya les defineix com a organitzacions que hauran d’estar legalment constituïdes, subjectes al dret privat i no podran tenir ànim de lucre. Hauran d’estar formades per organitzacions representatives de la producció, de la transformació i de la comercialització o de la distribució. Potser seria positiu que també pugessin estar integrades per altres figures no lligades a organitzacions o associacions professionals. Les funcions i finalitats que aquest projecte de llei preveu per a aquestes organitzacions són molt transversals i integradores.

No tinc cap dubte que la inexistència d’una interprofessional del vi a Catalunya és una mancança del nostre sector i per tant espero que aquest projecte de llei també l’empari. Que justificaria crear-ne una? En primer lloc, no disposem de cap estructura sectorial formal on puguin seure periòdicament viticultors, elaboradors, comerciants i per exemple, prescriptors, amb la finalitat de construir i desenvolupar el negoci del vi a Catalunya. I en segon lloc hi ha la qüestió cabdal de la promoció. Tot i que es fan coses per promocionar les denominacions d’origen, la promoció del vi, com a beguda, està bastant descuidada i no disposa dels fons adequats per organitzar-la i desenvolupar-la.

Cal una promoció bàsica de la cultura del vi; ho justifica un consum per càpita dramàtic i una proporció molt important del consum de vins sense indicació geogràfica (sense DO, abans anomenats vins de taula). Vull dir que voler construir una cultura del vi a partir de les denominacions d’origen, que en el fons són una especificitat del producte, no és tant eficaç i eficient com pensàvem. Per altra banda, és bastant sorprenent que Catalunya encara no tingui un portal web oficial de promoció del vi català. Cada cop que veig el que té Califòrnia em cau la baba, visiteu-lo!

El futur del sector vitivinícola a Catalunya no pot conformar-se amb l’estructura i ordenació que disposem actualment. Hi ha molt marge de millora per endreçar coses, sobretot conceptes, i organitzar-nos millor. En això de la interprofessional hi veig una oportunitat claríssima. El redactat del projecte de llei deixa marge per a que es puguin reconèixer organitzacions interprofessionals dedicades a un producte amb indicació geogràfica, per exemple els vins d’una denominació d’origen protegida (DOP). En el cas que la llei doni cobertura al sector del vi, potser algú pensarà immediatament en la possibilitat de crear una interprofessional a la DOP Penedès, o a la DOQ Priorat, per posar dos dels 11 o 12  exemples possibles. Jo seria partidari de crear una única interprofessional del vi català. Penso que impulsar aquest organisme és tan important com urgent i m’agradaria que aquestes línies poguessin contribuir a que la gent del vi català amb inquietuds poguessin reflexionar sobre aquesta oportunitat que aviat tindrem al nostre abast.

dijous, 5 de març del 2015

Retorn a la universitat a les Terres de l'Ebre

Havien passat molts anys del darrer cop que havia trepitjat la universitat. Vaig deixar de ser estudiant i universitari a temps complert el 2003, quan acabava la llicenciatura a l’antiga Facultat d’Enologia de la Rovira i Virgili a Tarragona. Després, afortunadament, va venir la feina i no va ser fins el 2005 quan vaig engrescar-me a ampliar coneixements en mestratge d’administració i direcció d’empreses, àlies MBA. Gairebé set anys després de la graduació d’aquest postgrau avui he tornat a la universitat. El retrobament el dec a l’Albert Mestre, professor associat del Campus Terres de l’Ebre de la Rovira i Virgili que imparteix màrqueting al Grau d’Administració i Direcció d’Empreses. 


L’Albert va explicar-me que intenta acostar l’empresa als seus alumnes mitjançant un parell de sessions per curs a càrrec de professionals actius. Em sembla un plantejament encertadíssim i segur que pot ser molt útil per a l’alumnat. En resum, el meu retrobament amb la universitat ha estat especial, sobretot perquè mai havia tingut la oportunitat d’impartir una sessió als universitaris i perquè és el primer cop col·laboro amb la comunitat educativa com a director de màrqueting i directiu d’una companyia. L’ocasió m’ha permès presentar l’Agrícola Sant Josep i explicar que hi faig allí com a director de màrqueting. Ha estat realment interessant preparar i exposar un cas pràctic sobre una experiència professional sobre el cicle de vida d’un producte i la relació amb la presa de decisions estratègiques i operatives. El vi ha estat protagonista d’aquest cas i per tant he hagut de dedicar una part important de la sessió a facilitar una panoràmica del món del vi i un zoom a Catalunya, al sud del país, a la Terra Alta i al poble de Bot. A la sessió han assistit gairebé la totalitat dels 52 alumnes de 1r i 2n curs del grau i m’ha sorprès molt en positiu la quantitat i la qualitat de les preguntes que m’han adreçat i que he intentat respondre. També ha estat sorpresa el coneixement del territori que he percebut entre els alumnes. I si!, encara que sigui dolç i amb escuma, coneixen el vi! A la satisfacció que sento al acabar aquest jornada haig d’afegir la que em generen dues reflexions que us faré com a conseqüència d’aquesta experiència tant rica. D’una banda, la preparació de la sessió m’ha portat de nou a la recerca de dades sobre el món del vi. Tot i que encara hi ha molt marge de millora, en especial a Catalunya, cal celebrar que la gent del vi, cada cop tenim més dades, i de més qualitat, al nostre abast per ajudar-nos a comprendre el comportament del mercat. És necessari que el sector també maduri en aquest camp. Per altra banda, vaig iniciar els meus estudis universitaris d’enginyeria tècnica en indústries alimentàries el 1998 al desaparegut campus de Tortosa de la Universitat Internacional de Catalunya. Avui m’he quedat totalment impressionat pel Campus de les Terres de l’Ebre de la Rovira i Virgili a Tortosa i és evident que hi ha hagut un salt quàntic en els recursos universitaris d’aquestes terres. M’he retrobat amb en Pau Galiana, qui va ser professor d’economia de la meva promoció a la Internacional i que actualment exerceix la docència a la Rovira i Virgili. Gràcies al a xerrada que em mantingut amb en Pau, de fet ha volgut entrevistar-me, també he percebut que tenim uns docents plenament conscients dels problemes del territori i que a més no els importa fer activisme en favor del bé comú. En resum, aquest Campus de les Terres de l’Ebre és un ingredient més per fer territori que cal aprofitar. Finalment, espero tenir una altra oportunitat com la d’avui, m’ho he passat genial!