dissabte, 7 de desembre del 2019

Un record per a l'Àngel Garcia Petit

El vaig conèixer l’octubre de 2009 a Barcelona, durant una jornada organitzada per la revista Cupatges on jo hi participava com a ponent. Allí, aleshores l’hotel Silken Diagonal, va oferir un tast comentat de diversos vins durant el servei d’un dinar. En el context del servei d’un àpat, mai he tornat a veure algú guanyar-se l’atenció del públic, com aquell dia va fer-ho ell, guiant amb mestratge i agilitat el tast d’uns quants vins catalans. Des d’ençà, vaig seguir-lo i anys més tard, començava a tenir amb ell una relació fluida i freqüent. 


Conservo un gran record de quan va venir, el gener de 2018, a Bot per apadrinar la Festa del vi novell i de l’oli nou de l’Agrícola Sant Josep, esdeveniment que el va apropar encara més a la Terra Alta, especialment per conèixer la nostra cooperativa i Sant Josep Vins. Crec que l’Àngel tenia una capacitat divulgativa i pedagògica admirable, de la que molta gent n’ha gaudit. També em sembla que ha estat un referent en la divulgació del vi català. Em sembla que ell apreciava especialment les coses autèntiques i pures sense que això li suposes cap perjudici per valorar-ne positivament d’altres menys essencials. La foto que comparteixo és a Bot, amb Martí Carbó, durant la seva visita l’any 2018. Fins sempre Àngel!  

dimecres, 29 de maig del 2019

Sobre les eleccions al Consell Regulador de la DO Terra Alta

Des que el Consell Regulador de la DO Terra Alta va decidir recórrer a sistematitzar l’increment de la producció màxima admesa, campanya rere campanya i de manera indiscriminada al 100% de les vinyes, ha sortit a la llum de manera clara un dels problemes greus que comporta aquesta mesura. També es va intentar modificar la normativa per situar aquest paràmetre a 12.000  i 10.000 kg de raïm per hectàrea, segons varietats blanques i negres, respectivament. Tot plegat sense cap justificació consistent ni estudi que ho recolzes. No és un problema nou, ja passava abans, només que es deixa tant marge entre la producció real i l’admesa, i es fa molt més evident. 

Ara que, amb el suport de l’administració, s’ha reconduït el tema i s’intenta aplicar el reglament vigent, se’ns torna a plantejar l’opció de pujar rendiments com a tema central per decidir qui governarà el Consell Regulador durant els propers 4 anys. Em sembla una situació excepcional, quasi anòmala, perquè si tenim denominació d’origen és per aprofundir la qualitat original que la justifica, no per debatre com diluir-la. Sí que es pot estudiar a fons la realitat productiva a les nostres vinyes per si cal adaptar la normativa i, segurament, es poden trobar solucions de consens que aproximin posicions. Sí les opcions fossin colors, tant debò poguéssim subscriure, entre el blanc i el negre, un gris nítid. Però penso que no s’ha aconseguit i no ens podem conformar amb un gris que mirant-lo ens generi una mirada borrosa. 


Per altra banda, modificar formalment la producció màxima admesa requereix temps, dedicació, estudi tècnic, perspectiva, participació i òbviament el vistiplau de diverses administracions. Com és que no podem decidir-ho entre uns pocs? Perquè la producció màxima admesa d’una denominació d’origen és un aspecte cabdal que defineix la identitat i la qualitat dels vins que protegeix. No és un detall qualsevol, ni un requisit secundari, més quan les millors varietats que cultivem (garnatxes i carinyena) resulten poc atractives enològicament quan s’allunyen dels rendiments moderats. Quants quilos produïm per hectàrea és una condició central, importantíssima, per definir una DO.

Nosaltres, des de l’Agrícola Sant Josep, sempre hem dit i defensat que 10.000 i 8.000 kg/ha són rendiments màxims adequats i equilibrats. Creiem, i procurem posar-ho en pràctica, que per fer vins DO Terra Alta no tenim la necessitat de produir més. Hem encarat aquest procés electoral 2019 amb voluntat de diàleg i consens, però també respectant els motius fundacionals de la nostra cooperativa: dignificar la collita pròpia i tenir independència comercial respecte els majoristes. També hem estat disposats a cedir, si calia, en algunes coses. 

Demà 30 de maig, veurem quin govern queda al Consell Regulador de la DO Terra Alta. Crec que no podem recolzar als qui ens proposen els canvis: 1) Perquè no tenen en consideració o menystenen la importància qualitativa del paràmetre (el rendiment per hectàrea); i 2) I perquè la seva proposta suposa un risc altíssim de legitimar producció que no es fruit de la suor que vessa a les vinyes de la comarca, dins de la zona de producció que delimita la DO. Amb independència del resultat de demà, i en qualsevol cas, caldrà seguir esforçant-nos fent pedagogia sobre el vertader sentit de la denominació d’origen, que sense dubte mereixem. Salut!