diumenge, 9 d’octubre del 2011

La cooperació a la Festa del Vi, un tema clau

Estem a menys d’un mes per la celebració de la 24a Festa del Vi a Gandesa. És fàcil adonar-se que l’interès que genera està adquirint unes dimensions notables en tot l’entorn del esdeveniment i inclús en el si de la mateixa organització. Des de l’any 2004 he observat amb atenció aquesta dinàmica. Avui estem a les portes d’un canvi que pot portar a la Festa del Vi a un model d’excel•lència de dinamització social i econòmica d’un territori. Estem preparats pel canvi?

Cal destacar una obvietat: l’interés és conseqüència dels resultats. I el balanç que ofereix la Festa del Vi a Gandesa és clarament positiu. En l’àmbit social, més enllà de la proposta d’oci que ofereix el certamen, aconsegueix cohesió, identitat col•lectiva i promou un consum qualitatiu i moderat del vi. En aquest últim extrem, els resultats tenen un ampli abast, doncs la Festa del Vi converteix Gandesa i la Terra Alta en centre d’atenció de la cultura vitivinícola a les Terres de l’Ebre i a Catalunya. Econòmicament, contribueix a promocionar la Denominació d’Origen “Terra Alta” (DOTA) i a fomentar la venda directa del seus vins a peu de territori. També ocupa, durant almenys un cap de setmana, a gairebé tot el sector serveis de la comarca (i contrades). I molt important: la Festa del Vi esdevé un actiu enoturístic indispensable per la comarca.

L’organització d’aquest certamen és una de les més virtuals que conec fins avui. Lo que s’assembla més a una estructura formal, és la Comissió Organitzadora, òrgan representat per les 3 entitats impulsores del certamen (Societat Unió Gandesana, Ajuntament de Gandesa i Celler Cooperatiu Gandesa) i participat pel Consell Regulador DO “Terra Alta”. Un apunt: el Consell Regulador té d’entre les seves finalitats la promoció de la DOTA (competència reconeguda per l’Administració). Mentre hi hagi Festa del Vi a Gandesa i mentre la DOTA segueixi essent l’estratègia genèrica majoritària de producció i comercialització del vi a la comarca, el Consell Regulador seguirà compromès i implicat en l’organització i execució de les activitats del programa que tenen com a eix central el vi. Seria impossible no esmentar als cellers participants en cada edició, protagonistes i part indispensable de la Festa del Vi. Aquestos cellers estan representats a l’organització pel Consell Regulador, és a dir, la col•lectivitat que els agrupa.

Són diverses les necessitats que requereix la producció i la promoció d’un esdeveniment com la Festa del Vi; això requereix aliats. L’èxit de la passada edició, ha permès conscienciar organització i entorn més proper de la importància del pressupost del certamen i de la capacitat de generar valor afegit que té la festa. L’exemple més clarivident d’aquesta consciència és podrà apreciar en la gestió dels tiquets de degustació prevista a la Mostra de Vins. S’ha iniciat la recerca de col•laboradors en el sector serveis de la comarca, fonamentalment allotjaments i establiments de restauració. Aquest últim fet serà important en el futur: s’ha sembrat una primera llavor i caldrà treballar per obtenir fruits. I una novetat més: la participació coordinada de tot un seguit de restaurants de la comarca a la Mostra de Vins. La iniciativa de “les punxades” (pinxos o tapes que podran degustar-se) ha estat fruit de l’ambient organitzatiu de les Jornades Gastronòmiques del Corder i de l’entesa entre el Consell Comarcal de la Terra Alta (qui lidera l’organització d’aquestes jornades) i la Comissió Organitzadora de la Festa del Vi.

Dels resultats esmentats no costa gaire deduir quin és l’interés comú que persegueix aquesta gran acció col•lectiva que és la Festa del Vi a Gandesa. Estem a les portes d’un canvi que ha de permetre aprofitar l’ampli marge de millora de resultats i demés potencialitats socioeconòmiqes que ofereix un certamen tant consolidat com aquest. Per tot això, és el moment de reconèixer el gran encert de les entitats que formen part de la Comissió Organitzadora en haver promogut aquest entorn tant favorable a través del seu lideratge, compromís i implicació en un interès comú. I també es moment d’admetre una nova responsabilitat per a cadascuna de les entitats que estiguin relacionades amb aquest entorn: la de saber gestionar adequadament i amb generositat allò que s’anomena cooperació.

dilluns, 25 d’abril del 2011

Nous escenaris, nous horitzons

A pesar de la generositat que sempre ha caracteritzat la nostra viticultura, la mediterraneitat de la Terra Alta, no ha donat mai, en condicions de conreu tradicionals, vinyes velles amb ceps de grans dimensions físiques. Durant el repòs hivernal, amb les vinyes despullades, hom pot apreciar siluetes anàlogues a copes, ventalls i canelobres de totes les formes imaginables. És així com a partir dels 10 o 15 anys de vida, determinar l’edat d’una plantació tradicional requereix alguna cosa més que prendre mides. Cal fixar-se en les formes i en més coses.

Aquest és el cas de la parcel·la CE193, de 0.2014 hectàrees, situada al bell mig de la Plana terraaltina, enmig de les Cendroses gandesanes, empeltada de Garnatxa blanca sobre Vitis Rupestris durant la campanya 1939/1940. José Vicens, veí de Gandesa amb 70 primaveres a les esquenes, ha cultivat aquesta vinya des de que va casar-se. En aquells temps, la parcel·la “ja era vella”. I sempre ha estat “una parcel·la molt bona per la vinya: no s’hi mor.” M’explicava tot això a peu de vinya. M’interessà el seu cas tant bon punt vaig descobrir que l’edat de la vinya no era fruit d’altra cosa que el pas dels anys (i no d’un error en el Registre Vitivinícola de Catalunya, on consten totes les dades referides) i em va fer saber que li havien concedit els ajuts per abandó definitiu de l’activitat (una de les mesures intervencionistes previstes per la Política Agrària Comuna). Això és arrancar tota l’explotació. Dilluns 11 d’abril, Pepe, que és així com el cridem a Gandesa, va venir a buscar-me i varem improvisar una solemne visita–homenatge a la CE193. L’arrancaven per la tarda, vigilant de preservar íntegre un cep, que ell, visiblement emocionat, m’ensenyà. Se’l vol guardar pel record. I no m’estranya, doncs, la majoria dels pocs més de 200 ceps que encara quedaven són dignes de contemplació. Però aquest és un exemplar únic, que ha assolit un tamany XXL molt poc freqüent aquí.

El cas de la CE193, i el de Pepe, no és aïllat ni nou. I es per això, que l’emotiva visita de l’11 d’abril també em serveix d’excusa per deixar una reflexió sobre la història recent de l’activitat vitivinícola a la Terra Alta i els profunds canvis que està experimentant. No em costa imaginar-me una lectura com la que us proposo tot seguit en alguna reedició del llibre vermell del vi català (Els Vins de Catalunya, 1979, Jaume Ciurana): “Durant el S.XX i els primers anys del S.XXI, a la Terra Alta, la vinya arribà a assolir les 8.000 hectàrees de conreu, un màxim històric de superfície plantada. Avui, l’activitat s’ha redimensionat, adequant-se a la capacitat de fer mercat i de generar valor afegit, dels cellers i convertint les vinyes en preuades catifes escampades arreu de La Plana i l’Altiplà.” Aquesta perspectiva defineix la pèrdua de les vinyes velles, i de superfície vitícola, com un problema relatiu per al sector. Aquest escenari de canvi (també en termes paisatgístics) obliga, de nou i d’una vegada per totes, a dibuixar un horitzó de futur per la vinya i el vi de la Terra Alta.

dimarts, 1 de març del 2011

Virtualitat 27.0 (lo que poden ser les coses)

El 5 de febrer va fer quatre anys de l’estrena d’aquest modest blog i avui reprenc la publicació després de pràcticament 10 mesos d’inactivitat. Durant aquest temps he constatat tres coses: Primera.- No haver dedicat temps per publicar notes d’opinió de forma més o menys periòdica (qüestió de prioritats). Segona.- Tenir els suficients seguidors, per a que alguns et diguin “a veure si actualitzes, home!”. Tercera.- Haver reflexionat una mica sobre com aprofitar més la web en favor de la meua dedicació professional.

Dec remuntar a la primavera del 2006 per explicar una idea que ha tingut bastant a veure amb els canvis que se poden apreciar en el blog. Cursava lo primer any del MBA i de les sessions de Lideratge Estratègic impartides per María de los Ángeles Gil Estallo em vaig quedar un concepte: la virtualitat. Una idea que m’ha acompanyat des d’aleshores i que, de manera molt especial des de l’any 2009, ha influït moltíssim en la meua tasca professional al CRDOTA i particularment en l’elaboració del Pla Estratègic entorn la Garnatxa blanca que properament se donarà a conèixer públicament.

En la idea que vaig retenir la virtualitat fa referència a la potencialitat de les coses. Les jerarquies, les estructures, les interaccions corporatives i amb l’entorn, les relacions professionals (i personals) entre persones, lo treball, lo coneixement... Un concepte que deu tenir segles de vida, inclús podria ser ancestral, però avui, la seua manifestació s’ha fet més evident que mai. La nova etapa del meu DIARI VITIVINÍCOLA està inspirada en aquesta idea, reflectint la virtualitat en l’entorn més virtual. Espero que les novetats siguin del vostre interès.