tag:blogger.com,1999:blog-64176715308628576742024-03-13T14:18:09.795+01:00Jaume Martí PedrolaLa frase: “Primer m’agrada el que tinc a prop. Desprès, també m’agraden altres coses.”Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.comBlogger29125tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-34375339359512523442019-12-07T17:05:00.002+01:002019-12-07T17:15:56.618+01:00Un record per a l'Àngel Garcia Petit<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">El vaig conèixer l’octubre de 2009 a Barcelona, durant una jornada organitzada per la revista Cupatges on jo hi participava com a ponent. Allí, aleshores l’hotel Silken Diagonal, va oferir un tast comentat de diversos vins durant el servei d’un dinar. En el context del servei d’un àpat, mai he tornat a veure algú guanyar-se l’atenció del públic, com aquell dia va fer-ho ell, guiant amb mestratge i agilitat el tast d’uns quants vins catalans. Des d’ençà, vaig seguir-lo i anys més tard, començava a tenir amb ell una relació fluida i freqüent. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-N4jtjxbAXws/XevO9CFrzpI/AAAAAAAABQE/Qh7G4_qlM7cQpbvLNL3d5jGUBSuEqUg8wCLcBGAsYHQ/s1600/184.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-N4jtjxbAXws/XevO9CFrzpI/AAAAAAAABQE/Qh7G4_qlM7cQpbvLNL3d5jGUBSuEqUg8wCLcBGAsYHQ/s400/184.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">Conservo un gran record de quan va venir, el gener de 2018, a Bot per apadrinar la Festa del vi novell i de l’oli nou de l’Agrícola Sant Josep, esdeveniment que el va apropar encara més a la Terra Alta, especialment per conèixer la nostra cooperativa i Sant Josep Vins. Crec que l’Àngel tenia una capacitat divulgativa i pedagògica admirable, de la que molta gent n’ha gaudit. També em sembla que ha estat un referent en la divulgació del vi català. Em sembla que ell apreciava especialment les coses autèntiques i pures sense que això li suposes cap perjudici per valorar-ne positivament d’altres menys essencials. La foto que comparteixo és a Bot, amb Martí Carbó, durant la seva visita l’any 2018. </span>Fins sempre Àngel! </div>
Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-30237579348857442392019-05-29T21:06:00.000+01:002019-05-29T21:28:30.515+01:00Sobre les eleccions al Consell Regulador de la DO Terra Alta<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: #353535; font-family: "applesystemuifont";">Des que el Consell Regulador de la DO Terra Alta va decidir recórrer a sistematitzar l’increment de la producció màxima admesa, campanya rere campanya i de manera indiscriminada al 100% de les vinyes, ha sortit a la llum de manera clara un dels problemes greus que comporta aquesta mesura. També es va intentar modificar la normativa per situar aquest paràmetre a 12.000 i 10.000 kg de raïm per hectàrea, segons varietats blanques i negres, respectivament. Tot plegat sense cap justificació consistent ni estudi que ho recolzes. No és un problema nou, ja passava abans, només que es deixa tant marge entre la producció real i l’admesa, i es fa molt més evident. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: #353535; font-family: "applesystemuifont";">Ara que, amb el suport de l’administració, s’ha reconduït el tema i s’intenta aplicar el reglament vigent, se’ns torna a plantejar l’opció de pujar rendiments com a tema central per decidir qui governarà el Consell Regulador durant els propers 4 anys. Em sembla una situació excepcional, quasi anòmala, perquè si tenim denominació d’origen és per aprofundir la qualitat original que la justifica, no per debatre com diluir-la. </span><span style="color: #353535; font-family: "applesystemuifont";">Sí que es pot estudiar a fons la realitat productiva a les nostres vinyes per si cal adaptar la normativa i, segurament, es poden trobar solucions de consens que aproximin posicions. Sí les opcions fossin colors, tant debò poguéssim subscriure, entre el blanc i el negre, un gris nítid. Però penso que no s’ha aconseguit i no ens podem conformar amb un gris que mirant-lo ens generi una mirada borrosa.</span><span style="color: #353535; font-family: "applesystemuifont";"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #353535; font-family: "applesystemuifont";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-6D1YB-K4ulI/XO7l9BsXs_I/AAAAAAAABM4/M5GP8DxCft84Xk0_5Twi0W3B2uwbYVb4gCLcBGAs/s1600/DG-DOTerraAlta.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1065" data-original-width="1600" height="213" src="https://1.bp.blogspot.com/-6D1YB-K4ulI/XO7l9BsXs_I/AAAAAAAABM4/M5GP8DxCft84Xk0_5Twi0W3B2uwbYVb4gCLcBGAs/s320/DG-DOTerraAlta.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: #353535; font-family: "applesystemuifont";">Per altra banda, modificar formalment la producció màxima admesa requereix temps, dedicació, estudi tècnic, perspectiva, participació i òbviament el vistiplau de diverses administracions. Com és que no podem decidir-ho entre uns pocs? Perquè la producció màxima admesa d’una denominació d’origen és un aspecte cabdal que defineix la identitat i la qualitat dels vins que protegeix. No és un detall qualsevol, ni un requisit secundari, més quan les millors varietats que cultivem (garnatxes i carinyena) resulten poc atractives enològicament quan s’allunyen dels rendiments moderats. Quants quilos produïm per hectàrea és una condició central, importantíssima, per definir una DO.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: #353535; font-family: "applesystemuifont";">Nosaltres, des de l’Agrícola Sant Josep, sempre hem dit i defensat que 10.000 i 8.000 kg/ha són rendiments màxims adequats i equilibrats. Creiem, i procurem posar-ho en pràctica, que per fer vins DO Terra Alta no tenim la necessitat de produir més. Hem encarat aquest procés electoral 2019 amb voluntat de diàleg i consens, però també respectant els motius fundacionals de la nostra cooperativa: dignificar la collita pròpia i tenir independència comercial respecte els majoristes. També hem estat disposats a cedir, si calia, en algunes coses. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: #353535; font-family: "applesystemuifont";">Demà 30 de maig, veurem quin govern queda al Consell Regulador de la DO Terra Alta. Crec que no podem recolzar als qui ens proposen els canvis: 1) Perquè no tenen en consideració o menystenen la importància qualitativa del paràmetre (el rendiment per hectàrea); i 2) I perquè la seva proposta suposa un risc altíssim de legitimar producció que no es fruit de la suor que vessa a les vinyes de la comarca, dins de la zona de producció que delimita la DO. Amb independència del resultat de demà, i en qualsevol cas, caldrà seguir esforçant-nos fent pedagogia sobre el vertader sentit de la denominació d’origen, que sense dubte mereixem. Salut!</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-54635952623658189432016-04-24T18:26:00.000+01:002016-04-24T18:26:04.588+01:00La llum que ens il•lumina<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Amb totes les limitacions que
comporta una aposta tant concreta com la de situar i promoure un tipus de vi
varietal, ens va molt bé saber que els vins blancs de Garnatxa Blanca de la
D.O. Terra Alta destaquen. Ho escric després de saber que, com a mínim, portem
dues edicions del concurs internacional <em>Grenaches du Monde</em> destacant
en vins blancs. No vull dir que el concurs sigui determinant, però crec que pot
ajudar-nos a explicar el relat. El vi blanc de Garnatxa Blanca a la Terra Alta
és una certesa. Crec no equivocar-me si us dic que ha estat el primer vi que,
des del sud de Catalunya, ha generat un discurs que reivindica la
mediterraneïtat en els blancs. També és molt solida la vessant cultural
d’aquest vi a la Terra Alta, tant en tradició de conreu del cep, com en
tradició de consum durant moltíssimes generacions. En resum, l’escenari del vi
de Garnatxa Blanca a la Terra Alta està avui ben il·luminat.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-qfqbKAa1-1o/Vx0AbnNsfeI/AAAAAAAABAM/ODfy4Dvrh_on6d4yT4UqkF5pqOfWWG4zQCLcB/s1600/251.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-qfqbKAa1-1o/Vx0AbnNsfeI/AAAAAAAABAM/ODfy4Dvrh_on6d4yT4UqkF5pqOfWWG4zQCLcB/s320/251.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per altra banda, també cal
aportar una miqueta de realisme comercial, perquè com deia al començament, el
vi blanc de Garnatxa Blanca és una aposta molt concreta. Farem el bé promovent
primer les qualitats que les quantitats. I dic qualitats perquè amb la Garnatxa
Blanca també podem destacar fora del món dels vins varietals, o inclús sense la
càrrega d’un origen concret. Per tant, quan destaquem la designació varietal, i
també de l’origen, crec que ho hauríem de fer sense reserves i respectant
l’expressió genuïna de la varietat i de la natura a la Terra Alta.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><i>Article escrit per a <a href="http://www.laconca51.cat/la-llum-que-ens-il%C2%B7lumina/" target="_blank">laconca51.cat</a> el 16 de febrer de 2016</i></span></span> </span><br />
Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-74015202667858867262015-07-07T17:30:00.000+01:002015-07-07T17:42:23.886+01:00Per una Interprofessional del vi català<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span lang="CA" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">Recentment ens
hem pogut assabentar de la tramitació d’un projecte de llei que permetrà la
creació d’organitzacions interprofessionals agroalimentàries a Catalunya.
Segons ha informat la Generalitat ha estat el sector ramader el que més ha
reclamat l’existència d’un marc que reconegui aquest tipus d’estructures
sectorials integrades per representants de tots els actors de la cadena de
valor d’un sector o inclús d’un producte.</span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En molt poques ocasions he sentit
anomenar el terme interprofessional a la gent de la vinya i el vi de Catalunya,
inclús m’atreveixo a dir que hi ha un cert desconeixement sobre l’existència
d’aquest tipus d’organització sectorial. A Espanya sols hi trobem la
Organización Interprofesional del Vino de Rioja, constituïda l’any 2004, i des
del 2014 la Organización Interprofesional del Vino de España. En canvi a
Europa, i fora d’ella, és molt habitual que cada regió vinícola de certa
dimensió i notorietat en tingui una. Sense anar més lluny, ben a prop de casa
nostra, trobem el <a href="http://www.vinsduroussillon.com/index.php" target="_blank"><i>Conseil Interprofessionnel des Vins du Rousillon</i></a>.
Aquesta interprofessional amb seu a Perpinyà disposa d’un pressupost de
promoció de gairebé 5 milions d’euros a l’any. Molt bé!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El projecte de llei de creació
d’organitzacions interprofessionals agroalimentàries a Catalunya les defineix
com a organitzacions que hauran d’estar legalment constituïdes, subjectes al
dret privat i no podran tenir ànim de lucre. Hauran d’estar formades per
organitzacions representatives de la producció, de la transformació i de la
comercialització o de la distribució. Potser seria positiu que també pugessin
estar integrades per altres figures no lligades a organitzacions o associacions
professionals. </span><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Les funcions i
finalitats que aquest projecte de llei preveu per a aquestes organitzacions són
molt transversals i integradores.</span><span lang="CA" style="font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">No tinc cap dubte que la
inexistència d’una interprofessional del vi a Catalunya és una mancança del
nostre sector i per tant espero que aquest projecte de llei també l’empari. Que
justificaria crear-ne una? En primer lloc, no disposem de cap estructura
sectorial formal on puguin seure periòdicament viticultors, elaboradors,
comerciants i per exemple, prescriptors, amb la finalitat de construir i
desenvolupar el negoci del vi a Catalunya. I en segon lloc hi ha la qüestió
cabdal de la promoció. Tot i que es fan coses per promocionar les denominacions
d’origen, la promoció del vi, com a beguda, està bastant descuidada i no
disposa dels fons adequats per organitzar-la i desenvolupar-la.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Cal una promoció bàsica de la
cultura del vi; ho justifica un consum per càpita dramàtic i una proporció molt
important del consum de vins sense indicació geogràfica (sense DO, abans
anomenats vins de taula). Vull dir que voler construir una cultura del vi a
partir de les denominacions d’origen, que en el fons són una especificitat del
producte, no és tant eficaç i eficient com pensàvem. Per altra banda, és
bastant sorprenent que Catalunya encara no tingui un portal web oficial de
promoció del vi català. Cada cop que veig el que té Califòrnia em cau la baba, <a href="http://www.discovercaliforniawines.com/" target="_blank"><i>visiteu-lo</i></a>!</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-2-GnYTjDeq4/VZv80z7cm9I/AAAAAAAAA8g/QYCTchtM3RI/s1600/mapadosincavifonsblanc.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" src="http://3.bp.blogspot.com/-2-GnYTjDeq4/VZv80z7cm9I/AAAAAAAAA8g/QYCTchtM3RI/s400/mapadosincavifonsblanc.png" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El futur del sector vitivinícola a
Catalunya no pot conformar-se amb l’estructura i ordenació que disposem
actualment. Hi ha molt marge de millora per endreçar coses, sobretot conceptes,
i organitzar-nos millor. En això de la interprofessional hi veig una
oportunitat claríssima. El redactat del projecte de llei deixa marge per a que
es puguin reconèixer organitzacions interprofessionals dedicades a un producte
amb indicació geogràfica, per exemple els vins d’una denominació d’origen
protegida (DOP). En el cas que la llei doni cobertura al sector del vi, potser
algú pensarà immediatament en la possibilitat de crear una interprofessional a
la DOP Penedès, o a la DOQ Priorat, per posar dos dels 11 o 12 exemples
possibles. Jo seria partidari de crear una única interprofessional del vi
català. Penso que impulsar aquest organisme és tan important com urgent i
m’agradaria que aquestes línies poguessin contribuir a que la gent del vi
català amb inquietuds poguessin reflexionar sobre aquesta oportunitat que aviat
tindrem al nostre abast.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 50.15pt;">
<br /></div>
Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-48995757489386126242015-03-05T21:30:00.000+01:002015-03-05T21:30:24.299+01:00Retorn a la universitat a les Terres de l'Ebre<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA">Havien passat molts anys del darrer cop que
havia trepitjat la universitat. Vaig deixar de ser estudiant i universitari a
temps complert el 2003, quan acabava la llicenciatura a l’antiga Facultat
d’Enologia de la Rovira i Virgili a Tarragona. Després, afortunadament, va venir
la feina i no va ser fins el 2005 quan vaig engrescar-me a ampliar coneixements
en mestratge d’administració i direcció d’empreses, àlies MBA. Gairebé set anys
després de la graduació d’aquest postgrau avui he tornat a la universitat. El
retrobament el dec a l’Albert Mestre, professor associat del Campus Terres de
l’Ebre de la Rovira i Virgili que imparteix màrqueting al Grau d’Administració
i Direcció d’Empreses. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ULOQ0CmDoTA/VPi65IONpUI/AAAAAAAAA40/0EsybJUGYQU/s1600/IMG_3351.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-ULOQ0CmDoTA/VPi65IONpUI/AAAAAAAAA40/0EsybJUGYQU/s1600/IMG_3351.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="CA">L’Albert va explicar-me que intenta acostar l’empresa
als seus alumnes mitjançant un parell de sessions per curs a càrrec de
professionals actius. Em sembla un plantejament encertadíssim i segur que pot
ser molt útil per a l’alumnat. En resum, el meu retrobament amb la universitat
ha estat especial, sobretot perquè mai havia tingut la oportunitat d’impartir
una sessió als universitaris i perquè és el primer cop col·laboro amb la
comunitat educativa com a director de màrqueting i directiu d’una companyia.
L’ocasió m’ha permès presentar l’Agrícola Sant Josep i explicar que hi faig allí
com a director de màrqueting. Ha estat realment interessant preparar i exposar
un cas pràctic sobre una experiència professional sobre el cicle de vida d’un
producte i la relació amb la presa de decisions estratègiques i operatives. El
vi ha estat protagonista d’aquest cas i per tant he hagut de dedicar una part
important de la sessió a facilitar una panoràmica del món del vi i un zoom a
Catalunya, al sud del país, a la Terra Alta i al poble de Bot. A la sessió han
assistit gairebé la totalitat dels 52 alumnes de 1r i 2n curs del grau i m’ha
sorprès molt en positiu la quantitat i la qualitat de les preguntes que m’han
adreçat i que he intentat respondre. També ha estat sorpresa el coneixement del
territori que he percebut entre els alumnes. I si!, encara que sigui dolç i amb
escuma, coneixen el vi! A la satisfacció que sento al acabar aquest jornada
haig d’afegir la que em generen dues reflexions que us faré com a conseqüència
d’aquesta experiència tant rica. D’una banda, la preparació de la sessió m’ha
portat de nou a la recerca de dades sobre el món del vi. Tot i que encara hi ha
molt marge de millora, en especial a Catalunya, cal celebrar que la gent del
vi, cada cop tenim més dades, i de més qualitat, al nostre abast per ajudar-nos
a comprendre el comportament del mercat. És necessari que el sector també
maduri en aquest camp. Per altra banda, vaig iniciar els meus estudis
universitaris d’enginyeria tècnica en indústries alimentàries el 1998 al
desaparegut campus de Tortosa de la Universitat Internacional de Catalunya.
Avui m’he quedat totalment impressionat pel Campus de les Terres de l’Ebre de
la Rovira i Virgili a Tortosa i és evident que hi ha hagut un salt quàntic en
els recursos universitaris d’aquestes terres. M’he retrobat amb en Pau Galiana,
qui va ser professor d’economia de la meva promoció a la Internacional i que
actualment exerceix la docència a la Rovira i Virgili. Gràcies al a xerrada que
em mantingut amb en Pau, de fet ha volgut entrevistar-me, també he percebut que
tenim uns docents plenament conscients dels problemes del territori i que a més
no els importa fer activisme en favor del bé comú. En resum, aquest Campus de
les Terres de l’Ebre és un ingredient més per fer territori que cal aprofitar. Finalment,
espero tenir una altra oportunitat com la d’avui, m’ho he passat genial!</span></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-31024750998659871382014-10-08T23:31:00.002+01:002014-10-08T23:42:41.633+01:00Bon final de verema a tothom!<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]--><span lang="CA">Aquest vespre he tingut l’ocasió de descobrir
Coravin, un instrument per al servei de copes de vi directament des de l’ampolla,
sense necessitat de tallar la càpsula ni d’extreure el tap de suro. És a dir,
sense necessitat d’obrir la botella. Aquest instrument de servei reemplaça el
volum del vi que dispensa amb gas argó, molt inert, i si el tap de suro és
natural i manté les seves propietats, la incisió que fa l’aparell al tap per
treure vi desapareix al cap d’uns pocs minuts evitant així el risc de fuita. M’ho
ha ensenyat en Toni Falgueras al Celler de Gelida (Sants, Barcelona) a qui m’ha
semblat veure molt entusiasmat amb la idea de poder degustar una copa del vi d’aquella
ampolla mítica o única, sense necessitat d’obrir-la. Falgueras m’ha fet la
demostració amb una ampolla de Plana d’en Fonoll 2013 que jo li he portat per
comentar-li la nova collita del negre més modern que tenim al celler. L’aparell
funciona perfectament i comprovades totes les seves prestacions cal dir que el
seu ús és altament específic. Òbviament, un vi com el Plana d’en Fonoll no
justificaria l’ús de Coravin més enllà de la demostració funcional de
l’instrument. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://lh4.googleusercontent.com/-2C2SsLFGlLc/VDWrI4yPhLI/AAAAAAAAAyo/C13IsDyIZ10/s640/blogger-image--2120443375.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://lh4.googleusercontent.com/-2C2SsLFGlLc/VDWrI4yPhLI/AAAAAAAAAyo/C13IsDyIZ10/s400/blogger-image--2120443375.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA"><span lang="CA">El dia d’avui ha deixat una altra anècdota,
aquesta relacionada amb el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Plana</i>. Ja
de nit, arribat a Gandesa, he apreciat la claror de la nit i de seguida he
entès perquè el vi protagonista de la meva agenda d’avui, Plana d’en Fonoll
negre 2013, estava esplèndid, menys tendre del que ara li correspon i molt
expressiu. Ho he entès tant aviat com he vist el característic color blau fosc
d’un cel ras en nits de lluna plena. L'especificitat del Coravin i l'impacte que les fases llunars tenen en el tast del vi, són un parell
d’anècdotes que puc explicar-vos quan ens trobem en el tram final d’una
campanya de verema plena d’obstacles i revolts. Anècdotes curioses i
inspiradores. Necessàries per carregar les piles i creure que, per complicada
que sigui la campanya, tot esforç durant la verema té recompensa en el món del
vi. </span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://lh4.googleusercontent.com/-2C2SsLFGlLc/VDWrI4yPhLI/AAAAAAAAAyo/C13IsDyIZ10/s640/blogger-image--2120443375.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-34108617011379045322014-07-25T22:17:00.001+01:002014-07-28T07:57:23.786+01:00Sant Jaume i els pescadors<span style="font-family: UICTFontTextStyleBody; -webkit-text-size-adjust: auto;">Se'm fa díficil recordar si he treballat mai un dia de Sant Jaume. Vint-i-cinc de juliol és un dia estiuenc que m'agrada molt celebrar, gairebé més que el meu aniversari, vint-i-set de desembre. Hem van posar Jaume en honor al meu revesiaio matern, desaparegut en la horrorosa Guerra Cívil, i a qui per cert, fotos en mà, m'hi assemblo força en molts trets. Potser un dia us explicaré coses d'en Jaume Aubanell, però pensava en tot això quan acabava la intensa jornada d'avui compartint un brindis amb tres pescadors "caleros" a la plaça del Barco de l'Ametlla de Mar.</span><div style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;"><font face="UICTFontTextStyleBody"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto;"><br></span></font></div><div style="font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, helvetica, arial, sans-serif;"><font face="UICTFontTextStyleBody"><span style="-webkit-text-size-adjust: auto;"><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://lh4.googleusercontent.com/-cX1sYwGAv88/U9LI2HbhpCI/AAAAAAAAAxo/t3Mc0YfhVQw/s640/blogger-image--1443033040.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://lh4.googleusercontent.com/-cX1sYwGAv88/U9LI2HbhpCI/AAAAAAAAAxo/t3Mc0YfhVQw/s640/blogger-image--1443033040.jpg"></a></div></span></font><div><span style="font-family: UICTFontTextStyleBody; -webkit-text-size-adjust: auto;"><br></span></div><div><span style="font-family: UICTFontTextStyleBody; -webkit-text-size-adjust: auto;">Tots tres han assistit al Tast Vora el Mar de l'Agrícola Sant Josep, dedicat a degustar tres blancs DO Terra Alta amb Garnatxa. Ha estat un plaer compartir uns moments amb gent veterana de la mar, que sempre han begut vi, i que a més saben apreciar el refinament dels Terra Alta blancs d'avui amb una naturalitat magistral. Us deixo foto! </span></div></div>Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-3520480780298796192014-04-12T10:12:00.001+01:002014-04-12T12:53:06.171+01:00Experiència magnífica: 7è Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">El dia 30 de març vaig participar per primer cop al
“Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles”. En aquest concurs hi pot participar
qualsevol persona major d’edat, que en la modalitat de parelles, vulgui
atrevir-se a endevinar informació relativa a la procedència, varietat i
qualitat del vi, tastant-los a cegues. El concurs s’estructura en una fase
classificatòria i una final, cadascuna d’elles consta de set vins que se
serveixen d’una manera molt acurada. Tot i que les bases del concurs deixen la
porta oberta a altres opcions, el catàleg de Vila Viniteca, que conté centenars
de referències, és la font dels<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vins a
tastar en el concurs. Situats sobre l’extrema dificultat que planteja el
concurs, comparteixo amb vosaltres l’experiència.</span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-lMRyanKRofg/U0j9YhEUSrI/AAAAAAAAAtc/RspLylQF-Ts/s1600/VV02.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-lMRyanKRofg/U0j9YhEUSrI/AAAAAAAAAtc/RspLylQF-Ts/s1600/VV02.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquesta foto
ens la va fer Francisco Ramón Sánchez Navarro, parella de tast de Javier
Torregrosa, vinguts des de la ciutat de Ceuta. Els teniem a la fila del
davant. Un plaer! I a la meva esquerra, Anna Vicens qui feia parella
amb en Gerard del Restaurant Vicus de Pals (Girona).</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-2gpmQqjlgdE/U0j-Bh_murI/AAAAAAAAAt4/zEJZPJGL5Xo/s1600/VV01bis.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-2gpmQqjlgdE/U0j-Bh_murI/AAAAAAAAAt4/zEJZPJGL5Xo/s1600/VV01bis.jpg" height="239" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fent cua per les acreditacions, ben d'hora!</td></tr>
</tbody></table>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">Suposo que són diverses les raons per les quals algú pot
voler participar en aquest premi de tast de vins. Formar part d’un ambient de <i>Champions
League</i> podria ser denominador comú de les 120 parelles participants. Quant al perfil dels participants, i jutjant-ho per la gent que conec, hi
havia molts més professionals que aficionats, en ambdós casos, grans
apassionats per la cultura del vi. Objectius? És difícil quantificar quanta
gent amaga la seva ambició sota una actitud aparentment humil. Per a la majoria
dels participants amb qui vaig poder intercanviar impressions durant la
jornada, l’objectiu era, com és diu a l’esport, participar. Aquest concurs
exalta el sentit de la participació. I molt! Llavors, si participar és el teu
objectiu i ho tens ben clar: genial, perquè realment, ser una de les 10
parelles finalistes o una de les tres primeres classificades, requereix, a més
de competència tècnica i talent, una preparació específica, intensa i costosa.
En qualsevol cas, el repte que planteja el concurs, tant en la fase final com
en la classificatòria, requereix altes dosis d’atreviment i confiança. Molt
saludable si tenim en compte que són actituds imprescindibles per tirar
endavant a la vida. </span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-sRnOcGR0XFY/U0j9XmtpZuI/AAAAAAAAAtU/gILrwKRzX5I/s1600/VV03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-sRnOcGR0XFY/U0j9XmtpZuI/AAAAAAAAAtU/gILrwKRzX5I/s1600/VV03.jpg" height="239" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els 7 vins "problema" de la fase classificatòria</td></tr>
</tbody></table>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">Explicar-vos coses sobre els vins de la fase
classificatòria mereixeria un escrit a banda.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Entre els 7 vins “problema” n’hi havia de molt bons i d’excel·lents. Encara
no us puc dir si n’hi havia algun de memorable. L’objecte del concurs et manté
molt atent, i durant l’anàlisi de cada vi, la reflexió, el diàleg i la
concreció de les respostes amb la teva parella de tast, no hi ha marge per a
que un vi pugui sacsejar-te l’ànima... Diria que, en tot cas, cada vi et
sacseja el cervell... Segur! M’agradaria tornar a tastar, el tercer vi, un
blanc d’estil sec i complex. I el cinquè, un negre molt important en el més
ampli dels sentits. I el setè, un vi blanc dolç realment interessant. Tots tres
vins van semblar-me molt del meu gust i espero poder-los tastar en un altre
ambient. I també brindaré amb el primer, un escumós blanc sec (tipus “Brut
Nature”) de llarga criança, molt fresc, del que varem encertar-ho tot excepte
el nom de l’elaborador, la marca i l’anyada. Dels resultats obtinguts en el
premi varem quedar molt satisfets i crec que, en línies generals, vam saber desxifrar
molt bé cada tipus d’elaboració i l’estil dels vins, requisits bàsics per
concursar i obrir la porta de la concreció de cada ítem a desemmascarar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-DrtXT8Y8PX8/U0j9c206RQI/AAAAAAAAAtk/9owNH7S3OP4/s1600/VV04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-DrtXT8Y8PX8/U0j9c206RQI/AAAAAAAAAtk/9owNH7S3OP4/s1600/VV04.jpg" height="239" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista des del nostre lloc de tast al saló principal de La Llotja. Impressionant!</td></tr>
</tbody></table>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">També he de presentar-vos la meva parella de tast: en
Jordi Villarreal Alegre (1962, Tavernes Blanques, València). Amb en Jordi, compartim
la passió pels bons vins des de l’any 2010, quan va unir-se a l’equip de
dinamització dels Amics del Vi Terra Alta. Però la seva passió del vi ve de
molt més lluny, sobretot de la seva vinculació a la comarca de la Terra Alta,
on va venir a treballar-hi com a mestre d’Educació General Bàsica. D’això fa
més de vint anys. En Jordi Villarreal ha estat un observador privilegiat del
que ha passat al vi de la Terra Alta (i zones veïnes) durant les dues últimes
dècades. És un apassionat pel bon vi, però sobretot és un consumidor amb
criteri, el millor client que pot tenir qualsevol mercat. A títol anecdòtic
explicar-vos que va ser mestre meu de matemàtiques a 5è d’EGB. Vet aquí un
exemple radical de l’altíssim valor social del bon vi. Pocs dies després de
formalitzar la nostra inscripció al premi, vam convenir que representar la
nostra estimada Terra Alta, a més de participar, també havia de ser un objectiu
de la nostra participació. A posteriori hem constatat que hem estat la primera
parella terraltenca que participa en aquest esdeveniment, i possiblement la
primera de les Terres de l’Ebre. Per cert, a títol personal, l’excusa del
concurs m’ha servit per consultar amb més freqüència que mai The World Atlas of
Wine (7a edició), obra que us recomano sense reserves.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-MWsc7-GkKD0/U0j-Dh6l5-I/AAAAAAAAAt8/zvZjXO6ofJA/s1600/VV04bis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-MWsc7-GkKD0/U0j-Dh6l5-I/AAAAAAAAAt8/zvZjXO6ofJA/s1600/VV04bis.jpg" height="239" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I després del tast, més tast. Esplèndid show-room de vins </td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">Vam viure els dies previs al concurs amb inquietud i
il·lusió. Durant el concurs, atenció total, absorts en cada vi. Després de la
finalització de la fase classificatòria ens va envair una sensació d’eufòria. Al
dia següent vam sentir com mai els valors de la cultura del vi. I avui quan
escric això, sento que segueixo més encuriosit que mai per tastar i sobretot,
compartir. Com molts, he de felicitar a Vila Viniteca per la conceptualització
d’aquest magnífic esdeveniment i una organització cuidada fins al petit detall.
I un brindis, amb la copa ben amunt, per la cultura del vi. </span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-TAd86q4pbI8/U0j9VGr7PiI/AAAAAAAAAtM/qIx5nzeDXcc/s1600/VV01.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-TAd86q4pbI8/U0j9VGr7PiI/AAAAAAAAAtM/qIx5nzeDXcc/s1600/VV01.JPG" height="320" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un llevataps Pulltap's personalitzat per cada participant. Bónic record!</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<b></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"></span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">En resum, la bona
vida, la bona gent i el bon vi... Per molts anys!</span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-usdCHO7pIAc/U0j9fG5n36I/AAAAAAAAAts/4BXPx2UOcBU/s1600/VV05.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-usdCHO7pIAc/U0j9fG5n36I/AAAAAAAAAts/4BXPx2UOcBU/s1600/VV05.JPG" height="180" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Satisfacció total!</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"></span></div>
Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-19644546652928501082013-10-13T18:56:00.001+01:002013-10-13T19:14:03.376+01:00Revista digital “TERRES”: amb la cuina i els vins del territori<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-ToU6BuxnKRc/Ulrd1IpNkVI/AAAAAAAAAoE/bgEs1SqkufE/s1600/la+foto+2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-ToU6BuxnKRc/Ulrd1IpNkVI/AAAAAAAAAoE/bgEs1SqkufE/s320/la+foto+2.JPG" width="240" /></a></div>
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Terres és una revista digital de fotografia i viatge de les Terres de l’Ebre. Aviat farà un any que l'equip del Terres va demanar-me col·laboració per a desenvolupar nous continguts relacionats amb el vi i la gastronomia. Per les meves circumstàncies professionals no va ser fàcil accedir a participar en aquest projecte, però tant Jaume Martínez (Director editorial) com Santi Valldeperez (Cap de continguts) hem van saber convèncer. El resultat d’aquesta col·laboració són dos espais: el "Cuines i Vins" i "El vi que has de tastar a ...". El primer “Cuines i Vins” es va publicar al número 6, mentre que l’altre espai s'acaba d'estrenar amb el número 10, que ha vist la llum aquest octubre. Jo estic encantat amb l’experiència d’aquesta col·laboració i realment està resultant molt enriquidora. I força exigent! La foto que il·lustra l’entrada correspon a la producció del primer Cuines i Vins al Taller de Cuina de Carme Guillomot, a Alcanar. Dit tot això us vull convidar a conèixer <a href="http://www.terresmagazine.com/">TERRES</a>. Espero que us agradi! </span><br />
Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-62844544544371837912013-06-10T20:41:00.001+01:002013-06-22T10:39:43.387+01:00Algunes reflexions sobre la implantació del regadiu en vinya<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta
entrada parla d’un tema que fa anys que observo amb preocupació, el reg en
vinya a la Terra Alta. Avui l’entorn m’ha obsequiat amb la millor excusa per
parlar-ne: he vist i fotografiat una vinya recent regada. La foto que acompanya
aquest escrit és la prova que evidencia la practica sistemàtica del reg en
vinya a la zona. Dic sistemàtica, perquè en aquest moment del cicle vegetatiu
(estadis previs a floració) i amb els pluviòmetres encara vessant de pluja,
regar una vinya, excepte en sòls molt pobres i/o pedregosos o circumstàncies
molt concretes, hauria de ser pecat! Del que he vist aquest matí en aquesta
finca, també em crida l'atenció que s'hagi optat per instal·lar el regadiu a
una vinya tradicional, quan a la pràctica, les vinyes sense emparrar són més
resistents a la sequera que les conduïdes en espatllera. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-k0iapHsuwzo/UbYroCLShLI/AAAAAAAAAlI/WJ1k5yniYjQ/s1600/Gandesa-20130610-02537.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-k0iapHsuwzo/UbYroCLShLI/AAAAAAAAAlI/WJ1k5yniYjQ/s400/Gandesa-20130610-02537.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Del reg en vinya a la
Terra Alta, alguns en diuen "reg de suport". Una etiqueta que queda
molt bé però que, en general, no sintonitza gens amb el perfil tècnic i
cultural del pagès que tenim. La vinya és un conreu ben adaptat al clima
mediterrani sec. Si són respectats alguns aspectes bàsics de la viticultura de
sempre (varietats tradicionals, podes curtes, etc) es podria passar sense reg,
com de fet ha estat. Es cert que en determinades vinyes no tradicionals i en
algunes parcel·les d’arreu de la Terra Alta, pot ser convenient la pràctica
d’un reg molt controlat i puntual amb la finalitat de millorar la qualitat de
la collita. L’aplicació d’aquest tipus de reg, és exigent des del punt de vista
de la observació del conreu (cal baixar del tractor) i el coneixement. Però els
vins de la zona que han obtingut un major reconeixement del mercat en els
darrers anys s’han elaborat i s’hauran de seguir elaborant de vinyes de secà o
en condicions de reg molt controlades i mai sistemàtiques. La planificació i implantació
del regadiu a la comarca de la Terra Alta ha estat un procés llarguíssim i
sempre s’ha venut com una inversió estratègica. No disposo de dades exactes
però diria que, com a mínim fa 20 anys que se’n parla. En els darrers temps els
pagesos han pogut decidir si calia apuntar-se al reg i fer la inversió
econòmica necessària poder regar les seves vinyes. Aposto que molts pagesos han
pres aquesta decisió arrossegats per una corrent pro-regadiu força activa. Inclús
deu haver algú, que s’ha plantejat fer marxa enrere, doncs molts pagaments
relatius al reg han caigut en temps de crisi. Ja estem començant a notar els
efectes d’aquesta pràctica sistemàtica del regadiu en la vinya. Tot plegat em
sembla molt poc SOSTENIBLE. També em fa reflexionar sobre quines actuacions
caldrà fer per preservar la base del nostre negoci, la qualitat i identitat
dels vins que elaborem i no la cultura del kilograu. </span></div>
Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-56506447724043563862013-03-19T23:30:00.000+01:002013-03-19T23:30:53.758+01:00Vinyes tradicionals, paisatge i futur<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-XszqFXAadqA/UUjmstnBjnI/AAAAAAAAAj0/-FBvnt1MK08/s1600/Vilalba+dels+Arcs-20130312-02160.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://1.bp.blogspot.com/-XszqFXAadqA/UUjmstnBjnI/AAAAAAAAAj0/-FBvnt1MK08/s640/Vilalba+dels+Arcs-20130312-02160.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La
foto que protagonitza aquesta entrada és d’una vinya que està situada a la
partida de “Les Serres”, enmig de l’altiplà terraltenc, concretament dins del
terme municipal de Gandesa. A l’indret on se situa la parcel·la s’hi passa
agafant el camí que va de la Creu de la Saboga a la carretera comarcal TV-7231,
que comunica la capital de la Terra Alta amb el municipi de Vilalba dels Arcs. Dimarts
passat vaig pujar en bici fins a l’altiplà des de Gandesa, seguint la ruta que
habitualment faig per posar-me a to, molt rodadora, sense cap dificultat
tècnica. Fa molts anys que circulo per aquí amb la bicicleta de muntanya i, per
les característiques de la ruta al seu pas per Les Serres, es poden apreciar
amb més atenció els continus canvis que dibuixen el paisatge, setmana rere
setmana, any rere any... Tornant a posar l’atenció a la foto que il·lustra
aquest escrit, permeteu-me aclarir que no pretenc parlar de la qüestió que
gairebé sempre ocupa qualsevol debat paisatgístic: els parcs eòlics i
infraestructures relacionades. Deixeu-me parlar de la vinya. Fixeu-vos amb els
ceps. El diàmetre del tronc, els braços i la fusta més jove no és correspon ni
de bon tros a un cep ben conreat. La desmesurada alçada dels seus braços tampoc
és l’habitual en una vinya tradicional terraltenca. Permeteu-me definir molt
breument la vinya tradicional: establerta en un sòl no abancalat, en vas - sense
conducció en espatllera - i sense reg. Aquesta parcel·la de vinya està sortint
d’un estat d’abandonament del conreu. Quan hagi entrat la primavera, possiblement
a mitjan abril, tornarà a brotar sense el llast que suposa no haver estat
podada. Possiblement, en un parell de campanyes en conreu, tindrà prou temps
per a recuperar un vigor vegetatiu acceptable per a fer viable la seua
producció des de la perspectiva agrària i enològica.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Haver estat testimoni d’aquest petit canvi,
el pas d’una vinya abandonada a una en conreu, m’ha produït satisfacció. Qui ho
hagi fet, haurà tornat a veure en la vinya una oportunitat d’ocupar el seu
temps i obtenir una renda. En termes de qualitat i aptitud enològica, la
recuperació d’una vinya tradicional sempre és una bona notícia. I pel que fa al
medi ambient, aquest canvi és molt positiu. La reflexió que vull expressar és que
al nostre territori no tenim millor oportunitat que la vinya i la producció de
vins de qualitat per recuperar el nostre paisatge. I es tracta de fer vins ben
fets, autèntics, molt bons i amb marca pròpia; no d’especular amb el mercat del
granel. Crec que en el desenvolupament d’aquesta oportunitat hem de recuperar
els valors de la viticultura tradicional, abandonar definitivament la cultura
del “kilograu” (produir el màxim de volum de raïm amb la màxima riquesa de sucres)
i considerar la vinya com a un important agent transformador i aparador del
nostre paisatge. Penso que cada dia som més els que estem treballant en aquest
sentit i això és molt esperançador per al futur. </span></div>
Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-80351746818268149572013-01-07T14:09:00.001+01:002013-01-07T14:10:28.280+01:00Emocions vinícoles 2012: la meua llista dels millors<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">Cada dia sóc més fan de qui dedica una mica del seu temps
i coneixement a compartir els vins que tasta a través de la xarxa. Tinc per
costum fer-ho sovint, en tot tipus de vins i en situacions ben diverses. És un
tema molt compatible amb l’habitual corporativisme de la gent que treballem al
sector. És més, penso que aquesta extensió virtual del fet de compartir pot ser
molt sana i enriquidora. </span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-h9AMM6SmzNY/UOrHS9kmdEI/AAAAAAAAAhQ/xsn5sI14ubA/s1600/Greve+in+Chianti-20120718-01178.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-h9AMM6SmzNY/UOrHS9kmdEI/AAAAAAAAAhQ/xsn5sI14ubA/s400/Greve+in+Chianti-20120718-01178.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"><b>El moment vinícola del 2012</b>. Tast a
l’Agricola Querciabella a Greve in Chianti (Toscana, Itàlia) en companyia de
molt bona gent. Un repertori format pels cinc únics vins del celler, tots d’un
nivell altíssim i algun fins i tot estratosfèric com el Palafreno negre
2008.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span> </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">Miro enrere i em fa mandra fer recompte de quants vins he
compartit al meu perfil de Twitter, però d’altra banda, no m’he d’esforçar
gaire per recollir el pòsit que genera el plaer de tastar i compartir vins.
Arribat aquest punt, em ve de gust publicar un petit recull dels vins que
durant l’any 2012 m’han resultat més atractius i evocadors. He de confessar que
tinc certa devoció per les llistes de lo millor de l’any. De fet, sóc molt
seguidor dels especials farcits de llistes que confeccionen alguns mitjans de
comunicació sobre música, cinema, llibres, etc. Opto pel format llista per confeccionar
aquest recull de vins fent ús d’un senzill ordre cronològic relatiu a la data
del tast. Anar més enllà d’aquí seria molt poc sensat, ja que aquest pòsit és
essencialment emocional. </span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"><b>LA LLISTA</b> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">“L’Avi Arrufi” negre 2000</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> (DO Terra Alta, Catalunya).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tast per reivindicar un nom clàssic i
pràcticament en desús: el buquet. Finíssim, possiblement al límit de les seues
possibilitats, però destapat just a temps! </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-0o5-cAc6VO4/UOrHrXfdHDI/AAAAAAAAAhY/T83cUpD4t9Y/s1600/Gandesa-20120106-00390.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-0o5-cAc6VO4/UOrHrXfdHDI/AAAAAAAAAhY/T83cUpD4t9Y/s320/Gandesa-20120106-00390.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-B_8TFVhi6IA/UOrHyFQTtPI/AAAAAAAAAhg/krVF414DfLQ/s1600/Greve+in+Chianti-20120718-01180.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">“Vega-Sicilia Tinto Valbuena 5º”</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> <b>negre 1999</b> (DO Ribera
del Duero, Espanya). Imagineu que us el serveixen des d’un decantador. Això és
el que va passar: tast a cegues. Sorpresa i emoció al descobrir l’incògnita. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-331KTF0YINE/UOrH00Zg30I/AAAAAAAAAhs/Sv45OHFrQcE/s1600/IMG-20120126-00477.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-331KTF0YINE/UOrH00Zg30I/AAAAAAAAAhs/Sv45OHFrQcE/s320/IMG-20120126-00477.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">“Bàrbara Forés El Quintà” blanc 2007</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> (DO Terra Alta,
Catalunya). Vaig destapar aquesta en qualitat d’amfitrió a mode de revenja per
la jugada del Tinto Valbuena. Hi havia risc, però va esdevenir jugada mestra.
Fora de lo normal la gran expressivitat d’aquest blanc de Garnatxa blanca 2007.
Els convidats apuntant cap a la Borgonya i no ens havíem mogut de Gandesa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-SNTcFJ42kDc/UOrH0W0dz_I/AAAAAAAAAho/HsRckE5Gn3I/s1600/IMG-20120411-00688.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-SNTcFJ42kDc/UOrH0W0dz_I/AAAAAAAAAho/HsRckE5Gn3I/s320/IMG-20120411-00688.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">“Sot Lefriec” negre 2000</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> (DO Penedès, Catalunya). Un
descobriment a peu de les vinyes i el celler on neix aquest impressionant vi. Per cert, ahir en vaig obrir una ampolla!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-vPMwDd_4Orw/UOrH3P_JEoI/AAAAAAAAAh4/kqO7qlLDLcs/s1600/IMG-20120413-00690.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-vPMwDd_4Orw/UOrH3P_JEoI/AAAAAAAAAh4/kqO7qlLDLcs/s320/IMG-20120413-00690.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">“Palafreno” negre 2008</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> (Toscana IGT, Itàlia). És un
monovarietal de Merlot sensual i espectacular que honra amb escreix l’etiqueta
“Super Tuscan”. En guardo una ampolla i no serà gens fàcil obrir-la.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-B_8TFVhi6IA/UOrHyFQTtPI/AAAAAAAAAhg/krVF414DfLQ/s1600/Greve+in+Chianti-20120718-01180.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-B_8TFVhi6IA/UOrHyFQTtPI/AAAAAAAAAhg/krVF414DfLQ/s320/Greve+in+Chianti-20120718-01180.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">“Llàgrimes de Tardor Selecció” negre 2004</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> (DO Terra Alta,
Catalunya). El pas del temps és el millor aliat dels vins fets majoritàriament
amb Carinyena de la bona. Emoció pura acompanyada pel rècord d’unes vinyes
plantades pels iaios. N’he d’aconseguir més ampolles.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-lyFER8IuiB0/UOrH770l5kI/AAAAAAAAAiE/EBMArKuIN44/s1600/Gandesa-20120725-01246.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-lyFER8IuiB0/UOrH770l5kI/AAAAAAAAAiE/EBMArKuIN44/s320/Gandesa-20120725-01246.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">“Venta d’Aubert” blanc </span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">1998 (VT Bajo Aragón,
Espanya). Descobrir vida en un vi blanc amb 14 anys d’edat. Això...</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-T5NikOdEgx4/UOrH7tEzSsI/AAAAAAAAAiA/ozIbmWFYLXE/s1600/IMG-20120908-01471.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-T5NikOdEgx4/UOrH7tEzSsI/AAAAAAAAAiA/ozIbmWFYLXE/s320/IMG-20120908-01471.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">“Camí de la Font” blanc 2011 </span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">(sense DO, Catalunya). Un
blanc de Macabeu extraordinàriament refinat que també porta associat el valor
de la tradició vitícola familiar. Autenticitat que vessa per la copa.
Referència a seguir.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-l2Gl92J3MIw/UOrIDrmIxZI/AAAAAAAAAic/5V-4vEDe46o/s1600/IMG-20121220-01875.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-l2Gl92J3MIw/UOrIDrmIxZI/AAAAAAAAAic/5V-4vEDe46o/s320/IMG-20121220-01875.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">“Torres Mas La Plana” negre 2008</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> (DO Penedès, Catalunya). No
em penedeixo gens d’haver tardat tant en tastar aquest gran clàssic. Amb tota
modèstia, crec que es necessita certa experiència per gaudir d’un vi així i que
anys enrere no l’hagués valorat gens. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-hZUgM0fZay8/UOrIDa5tH8I/AAAAAAAAAiY/wUwcUhqP0f8/s1600/IMG-20121123-01781.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-hZUgM0fZay8/UOrIDa5tH8I/AAAAAAAAAiY/wUwcUhqP0f8/s320/IMG-20121123-01781.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">“Novell de Bot” negre 2012</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> (DO Terra Alta, Catalunya).
Evocador de les sensacions més primàries del vi. De sabors francs, senzills i
frescos. Afegir-hi el sentiment de satisfacció personal per haver engrescat el
celler a fer realitat aquest vi. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-_91I_AtWXXc/UOrH-dmXA2I/AAAAAAAAAiQ/xRMz-u8qIFU/s1600/IMG-20121101-01645.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-_91I_AtWXXc/UOrH-dmXA2I/AAAAAAAAAiQ/xRMz-u8qIFU/s320/IMG-20121101-01645.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> </span></div>
Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-44015567504239018392012-10-28T21:14:00.003+01:002012-10-28T21:14:25.366+01:005 coses de la Festa del Vi a Gandesa que no em penso perdre<!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" /> <style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">S’acaba l’octubre i constato que no he fet gaire cosa en relació al propòsit d’actualitzar amb més freqüència aquest blog. Em salva, ni que sigui una mica, la petita finestra que el connecta amb el meu compte al Twitter, molt més dinàmic (o piulador). I aquest cap de setmana, força tranquil, he trobat l’excusa perfecta per donar-vos noticies: la 25a Festa del Vi a Gandesa. Un edició especial, que porta mesos a la cuina i que es celebrarà a la capital de la Terra Alta aquest proper cap de setmana. Crec que si l’horatge és favorable gaudirem d’una festa esplèndida que, any a any, procura equilibrar més i millor els conceptes de xalera (gresca) i promoció econòmica. Per tot això volia comentar un parell de coses. En primer lloc, recordar que la web oficial del certamen (<a href="http://www.festadelvi.cat/">www.festadelvi.cat</a>), conté molta informació sobre la festa, el programa, actualitat.... En fi, no deixeu de consultar-la. I per últim - amb permís de la Mostra de Vins, la 3a Nit de les Garnatxes blanques, i la resta d’actes programats – us explico 5 coses que no em penso perdre durant aquestos dies de Festa del Vi. Us les ordeno per ordre cronològic, segons preveu el programa (o la lògica del calendari):</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"><span style="mso-list: Ignore;">1.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><span dir="LTR"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">Tastavins Sibarites: negres Terra Alta amb Garnatxa.</span></b></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> El dimecres 31 a les 19:30 tindrem ocasió de veure com el nou bar – restaurant Sibarites (Av. Catalunya, 2) s’estrena en matèria de divulgació vinícola. Hi ha dos atractius: la Garnatxa negra i veure en acció per primer cop a Yoe Garcia parlant dels nostres vins negres.</span></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"><span style="mso-list: Ignore;">2.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><span dir="LTR"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">Belén Fabra.</span></b></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> Presentadora de luxe per a l’edició de plata de la Festa del Vi. La veurem en acció el divendres, en especial durant l’acte oficial de presentació de la festa a la Sala de Ball de la Societat Unió Gandesana a les 21:00 hores.</span></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"><span style="mso-list: Ignore;">3.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><span dir="LTR"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">La Reina del Black Jack.</span></b></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> No m’entusiasma la seva música (bona part del repertori són versions de rock popular “nacional”) però l’únic cop que els vaig veure em va cridar l’atenció l’actitud que demostren sobre l’escenari. Tocaran en directe a la Festa de l’Associació de Joves Nom Calsigos, la matinada del divendres a dissabte, a partir de la 1:00 al Palau del Castellà. Hi haurà lloc?</span></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"><span style="mso-list: Ignore;">4.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><span dir="LTR"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">Presentació del “Novell de Bot” 2012 i dels nous “Llàgrimes de Tardor” de l’Agrícola Sant Josep.</span></b></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"> És possible que el “Novell de Bot” sigui dels pocs vins nous (2012) que estiguin a punt per vendre a la Mostra de Vins. I també es possible que més d’un es sorprengui per l’aposta de l’Agrícola Sant Josep en relació al canvi d’imatge del seu vi de referència: el Llàgrimes de Tardor. Es podran veure, tastar i comprar durant tota la Festa del Vi, però el dissabte a les 12 hores hi haurà un petit acte oficial per presentar-los a l’estand del celler.</span></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;"><span style="mso-list: Ignore;">5.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span></b><span dir="LTR"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">“Les Punxades”. </span></b></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: KS;">Segon any en que podrem gaudir d’un complement gastronòmic a la Mostra de Vins de la mà d’una bona colla dels restauradors de la comarca. Dissabte i diumenge, no dubteu en acompanyar les vostres degustacions de vi amb teca en format de “punxada”. Ens sorprendran?</span></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-bidi-language: KS;">Molt bona Festa del Vi!</span></div>
Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-1606104520015058562012-09-16T11:50:00.000+01:002012-09-16T12:00:40.577+01:00Tornant a començar!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-UoIPQoKn3mQ/UFWt_9_zMnI/AAAAAAAAAfY/xHyQqWKJsfo/s1600/CIMG7217.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-UoIPQoKn3mQ/UFWt_9_zMnI/AAAAAAAAAfY/xHyQqWKJsfo/s640/CIMG7217.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Acabo de convertir el 8 de maig de 2012 en la data de la penúltima entrada al Diari Vitivinícola. Al final del títol de l’entrada anterior, llegeixo, entre parèntesis: “part I”. Em disculpo, ja no hi haurà segona part. I tornant a la penúltima, la que parlava sobre la transformació de la Denominació d’Origen “Terra Alta”, temps i perspectiva em diuen que pràcticament és definitiva per tancar una etapa. Li faltava un paraula: gràcies. Agraïment amb que expresso gratitud cap a tothom que m’ha acompanyat durant el canvi. Des de primers d’agost m’ocupo de la Direcció de Màrqueting de l’Agrícola Sant Josep, celler situat al cor de la Terra Alta, al poble de Bot. Un projecte amb el que em sento fortament vinculat i on hi posarem tot el cap i bona part del cor. Segueixo col·laborant amb la imprescindible Festa del Vi a Gandesa, com a coordinador de la seva Comissió Organitzadora. També continuaré a l’equip de dinamització dels Amics i Amigues del Vi Terra Alta. I no descarto col·laborar puntualment amb petits projectes, com ha estat el cas del celler del bar - restaurant Sibarites, recentment obert a la capital de la Terra Alta. Temps hi haurà per parlar de projectes molt més personals. Dit tot això, cal aclarir un tema: aquesta pàgina seguirà oberta. Fa setmanes que li dono tombs i en primer lloc, l’haig de rebatejar. Vull una finestra virtual amb un contingut vinícola centrat en la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cultura del vi</i>. I atret per la enorme passió que sento envers la música i la gastronomia, us haig d’anunciar que també protagonitzaran continguts. Deixo una altra de les meves passions, la que sento pel ciclisme, per a les meves cames. Tinc el propòsit de publicar amb menys extensió però amb més freqüència. Veurem si ho aconsegueixo! I ho seguiré compartint i amplificant a través dels altaveus web 2.0 que disposo. Espero haver parit el nom per al blog abans de publicar els primers nous continguts... Alguna idea?</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" /> <style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Foto: Anna Zaera</span></span></div>
Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-17764529104453918242012-05-08T18:45:00.001+01:002012-05-08T19:51:16.206+01:00DO Terra Alta 3.0 a Barcelona<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Helvetica 45 Light";">No hi ha dubte que la Terra Alta és
terra de vinyes i vins. El primer entorn cultural de la denominació d’origen
“Terra Alta” (DOTA) fou decisiu, per al creixement i consolidació de la vinya
com a principal conreu, en termes de valor econòmic, a la comarca de la Terra
Alta. Si l’any 1982 no s’hagués reconegut públicament la denominació d’origen,
difícilment estaríem parlant d’una identitat vinícola tant clara com la que avui
té la zona. A partir de mitjans dels anys 90, van entrar en escena nous
elaboradors que apostarien decididament per elaborar la producció pròpia, el
refinament de les qualitats dels vins, les marques pròpies i l’envasament
acurat dels vins. Però també s’encetà una època amb grans canvis i
transformacions a les nostres vinyes i cellers; molts d’aquests orientats a
produir. En qualsevol cas, de manera progressiva, començava a incrementar el
volum de la producció obtinguda a la zona que es qualificava, envasava i comercialitzava
sota el segell de garantia d’origen i qualitat de la DOTA. Ara ens trobem
davant d’un nou entorn. És difícil precisar en quin moment hem entrat en aquesta
fase de transició, però a mi ja m’agrada parlar de l’entorn 3.0. I a més, considero
que és un entorn comú en el context de Catalunya. Un marc que ens obliga a
reivindicar el nostre nom col·lectiu, reivindicar els valors naturals i
culturals més autèntics existents en el nostre territori i expressar-ho amb
honestedat a través dels nostres vins. I sobretot, devem orientar esforços a
donar-nos a conèixer i situar el producte en el mercat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Helvetica 45 Light";">En els darrers anys des del Consell
Regulador hem fet passos prou importants per encaixar la DOTA en aquest entorn
3.0, facilitant als nostres cellers un ambient adequat per operar en aquest
entorn tant competitiu. Ho hem fet en tots els fronts possibles en que tenim
competència: la regulació, el control i la promoció. Però no és suficient, cal
seguir aprofundint i treballant. Sols amb esforç, coratge i determinació
aconseguirem situar els nostres vins allí on es mereixen. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Helvetica 45 Light";"><a href="http://crdota.com/mostra-vins-bcn/">“DOTA al Born”</a></span></i><span lang="CA" style="font-family: "Helvetica 45 Light";"> és una
mostra de vins que neix amb motiu del 30è aniversari de la DO “Terra Alta” i
també és fruit de l’empenta que bona part del sector vinícola del país demostra
per promoure el coneixement i el consum de vins catalans amb denominació
d’origen a casa. Aquesta iniciativa forma part d’aquest nou entorn. El dissabte
12 de maig, Barcelona tindrà una ocasió més per conèixer l’expressió
contemporània d’aquesta terra autèntica, vinícola i mediterrània que és la
Terra Alta. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Helvetica 45 Light";">Us hi esperem. Veniu a treure-hi el
nas!</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-JHfLqj7-Hk8/T6lq27R8zdI/AAAAAAAAAcQ/gHiRvru07eI/s1600/DOTAalBorn-Lona-promo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="102" src="http://4.bp.blogspot.com/-JHfLqj7-Hk8/T6lq27R8zdI/AAAAAAAAAcQ/gHiRvru07eI/s320/DOTAalBorn-Lona-promo.jpg" width="320" /></a></div>
</div>Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-40047853844256126582012-04-01T18:49:00.000+01:002012-04-01T20:10:50.842+01:00La denominació d’origen 3.0 (part I): els antecedents europeus<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fa molts mesos que devia un escrit sobre
aquest tema. Però crec que haver esperat tot aquest temps ha merescut la pena
per comentar amb precisió l’encaix català de les novetats que incorpora la
Política Agrària Comunitària (PAC) en matèria vitivinícola i en concret sobre
les denominacions d’origen (DOP o DO) o indicacions geogràfiques protegides
(IGP). Tant és així, que el tema em dona per un parell d’entrades, o sigui que
aquí us deixo la primera entrega dedicada als antecedents europeus. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">La
Comissió Europea agafa el timó</span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El referencial de partida cal buscar-lo en la
quarta reforma comunitària de l’organització comú del mercat (OCM) vitivinícola
(Reglament CE 478/2009* del Consell, de 28 d’abril). Les novetats són dues: 1)
Incorporació i harmonització de l’ordenació de les DO’s i IGP’s comunitàries,
i 2) Adequació als sistemes de qualitat alimentària diferenciada de la Unió
Europea.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-tV7cFjXUz44/T3iU1Xr47EI/AAAAAAAAAaY/1GMuPFD_zKA/s1600/UE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="217" src="http://2.bp.blogspot.com/-tV7cFjXUz44/T3iU1Xr47EI/AAAAAAAAAaY/1GMuPFD_zKA/s320/UE.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El desenvolupament d’aquestos canvis està
previst en el Reglament CE 607/2009, de 14 de juliol, el qual també inclou les disposicions
relatives a la presentació i etiquetatge de productes vitivinícoles. Mirant
l’OCM del vi amb perspectiva històrica -la primera data de l’any 1979- aquesta
reforma marca molts punts d’inflexió. En primer lloc l’important paper que
passa a tenir la Comissió Europea (en detriment dels estats membres) en el
procés de reconeixement i protecció de les DO’s i IGP’s existents i futures, i
també dels termes tradicionals (expressió utilitzada per designar productes o
alguna particularitat d’aquestos). La creació i posta en marxa del registre <a href="http://ec.europa.eu/agriculture/markets/wine/e-bacchus/index.cfm?event=pwelcome&language=ES">E-Bacchus</a>
il·lustra molt bé aquest fet. En segon lloc és cabdal entendre el nou model de
regulació. En aquest àmbit, cada DO haurà de disposar del seu Plec de Condicions.
Aquest document ha de recollir tots els requisits aplicables a la producció i als productes que estiguin acollits a la DO i el seu vincle amb la zona
geogràfica de producció i elaboració. L’explicació d’aquest vincle ha
d’incloure la descripció dels factors naturals, els factors culturals i la seva
interacció causal amb les característiques de cada categoria de producte que es
descriu en el plec. La Comissió Europea ha estat molt clara sobre el continguts
dels plecs de condicions a presentar en el procés de reconeixement: havien de
ser concrets i concisos. I evitar els grisos. Per últim, l’altre punt
d’inflexió és que els operadors dels productes amb DO (els cellers) hauran de
disposar d’una certificació que acrediti el seu compliment de la regulació. I
ull: el nou marc també preveu la possibilitat de conversió d’una DO a una IGP
(nivell de protecció menys restrictiu), o de suspensió, en el supòsit que no es
pugui donar compliment a la regulació o bé no se’n estigui garantint el seu
compliment. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">La
importància del model</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La Comissió Europea s’ha pres molt seriosament
el tema dels sistemes de qualitat vitivinícoles. I és que aquest model, el de
les denominacions d’origen**, és capaç de donar una resposta prou precisa a la
pregunta que tant sovint ens fem quan tenim una copa de vi al davant: “De quin
lloc és aquest vi?”. Ens trobem al davant d’alguna cosa més que canvis i en el
fons ens conviden a revisar la manera en que hem desenvolupat el model fins
avui. Un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">modus operandi</i> que en moltes
DO's ha conduit a respondre la pregunta anterior amb més ombres que clars. I a
greus crisis d’identitat, sense
continguts on un col·lectiu de productors i elaboradors s’hi puguin veure
qualitativa i culturalment identificats. La regulació més clara i vinculada al
origen (el plec de condicions) i més garanties de compliment (obligatorietat de
certificació) és la revisió que se’ns ha proposat. Per tant, el matís de tot
plegat està en que no és qüestiona el model. Això és la notícia i la oportunitat
que tenim al davant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt;">(*) Integrat al
Reglament CE 1234/2007, de 22 d’octubre, pel qual es crea una organització comú
de mercats agraris i s’estableixen les disposicions especifiques per a
determinats productes agrícoles, a través del Reglament CE 491/2009, de 25 de
maig.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt;">(**) L’arreglo de
Lisboa, ordenació internacional adoptada a l’any 1958, defineix la “denominació
d’origen” com “la denominació geogràfica d’un país, d’una regió o d’una
localitat que serveix per a designar un producte originari del mateix i la
qualitat o característiques del qual es deguin en exclusiva o essencialment al
medi geogràfic, comprenent aquest els factors naturals i els factors humans”. </span></div>Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-22799395269120697622012-01-05T10:54:00.001+01:002012-04-01T19:19:20.254+01:00Etiquetatge accessible (Braille): oportunitat o compromís?<div align="justify">
El 30 de novembre del 2011 vaig seure a la fila zero de la jornada “Noves estratègies de comercialització: l’etiquetatge en Braille” celebrada a Tortosa i organitzada per la Diputació de Tarragona. Hi van participar: Paquita Garcia (Associació Catalana de Cecs i Disminuïts visuals), Julio César (Graficas Z, una indústria gràfica dedicada al tema Braille), Antoni Batalla (Nuclis Perifèrics ONCE), Xoán Elorduy (INCAVI) i Jaume Bonet (Celler Comalats, com a experiència de celler).<br />
<br />
El Braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil que es representa mitjançant la combinació espacial de fins a 6 posicions en relleu. En el context d’un suport, com per exemple, l’etiqueta d’un vi, la "caixa Braille" és l’espai on s’emplaça la informació. L’objectiu que persegueix l’ús del Braille és molt senzill: fer accessible la presentació i etiquetatge d’un producte a persones cegues o amb deficiències visuals. Ja hi ha un bon nombre d’indústries gràfiques que proporcionen serveis i sistemes per desenvolupar i implantar el Braille, especialment en el cas del vi, sector amb un interès creixent en l’ús d’aquest sistema. La qualitat de l’escriptura i la reproducció del Braille és determinant i per això existeix la Comissió Braille de l’ONCE (<a href="mailto:etiquetabraile@once.es">etiquetabraile@once.es</a>). Aquest òrgan està a disposició de qualsevol empresa per proporcionar opinió sobre el disseny de la informació en Braille, arribant a certificar si aquesta és llegible i correcta. A nivell de costos, el disseny i implantació del Braille pot suposar un increment del cost comprès entre el 5 i el 20% de l’etiqueta. Assenyalar que l’envàs (per exemple l’ampolla de vidre) també ofereix moltes possibilitat per posar una caixa Braille. Sobre l’etiquetatge accessible, un darrer apunt pràctic: no tot es redueix a l´ús del Braille. Per exemple, si pensem en persones amb deficiències visuals, cal pensar en altres criteris d’accessibilitat, com per exemple la mida de les lletres. Fins aquí les qüestions pràctiques més evidents exposades pels ponents.<br />
<br />
</div>
<div>
</div>
<div align="justify">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-XR5tBOXj2ZU/TwVyT5b9LcI/AAAAAAAAAaM/270yTCITCeA/s1600/IMG-20111130-00271.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-XR5tBOXj2ZU/TwVyT5b9LcI/AAAAAAAAAaM/270yTCITCeA/s320/IMG-20111130-00271.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Fins a la data el meu coneixement sobre la qüestió era molt superficial, de manera que vaig enfocar la meva comunicació amb la finalitat de desgranar diversos aspectes entorn l’etiquetatge amb l’exemple dels vins DOP i posant l’accent en temes tècnics (normativa), de gerència (política i estratègia corporativa) i de l’àrea del màrqueting. En qualsevol cas, i com miro d’explicar tot seguit, la matèria en qüestió és molt horitzontal i la seva comprensió requereix altes dosis d’empatia i sentit comú.<br />
<br />
Imagineu-vos per moments que us posen una vena als ulls. O posem-nos a la pell d’una persona cega de naixement (molt més sensible al Braille, per cert). Com reaccionaríeu davant la quotidianitat? La lluita per la no dependència¸ minimitzar la diferència o inclús neutralitzar-la, serien objectius de qualsevol resposta.<br />
<br />
D’altra banda, quins atributs del producte seleccionaríem per incorporar-los en una etiqueta o envàs accessible? Cal ser precís i pràctic, doncs el tamany de la caixa Braille és limitant. No s’ha de deixar cap dubte del producte de que és tracta, així com alguna de les seves característiques més rellevants. Si posem com a exemple el cas del vi, on es poden arribar a manejar tants (o més) atributs com dits tenim a les mans, algú podria arribar a plantejar un autèntic disbarat. També, cal considerar seriosament les possibilitats de la web (accessible) en el desenvolupament d’aquest l’etiquetatge (i la comunicació corporativa, de marca...), podent minimitzar així moltes diferencies. I un cop el producte està al mercat què? Avui, on l’etiquetatge accessible soluciona més la papereta és en l’entorn domèstic. Més si tenim en compte que la compra per internet i entrega a domicili és un canal força utilitzat per les persones cegues. En l’entorn comercial, no hi ha gaire camí recorregut, i potser caldria introduir el concepte del “marxandatge accessible” (per cert, no n’he sentit a parlar mai). Compte amb la pràctica d’un marxandatge separatista, agrupar productes amb etiquetatge accessible pot resultar molt contraproduent. També poden haver solucions tecnològiques com la radiofreqüència, el mòbil..., que segur que poden contribuir a la causa.<br />
<br />
Com a valoració final: la implantació del Braille o qualsevol altre sistema d’accessibilitat en la presentació i etiquetatge d’un producte té un marcat accent social. Emprendre el tema sols des de la perspectiva del màrqueting ens proporcionarà un enfocament pobre, incomplert, i segons com, immoral. Crec que és necessari que aquest tema estigui dins de l’”ADN” del negoci, ja sigui en els seus valors corporatius o en l’anomenada RSE (Responsabilitat Social Empresarial). També seria del tot convenient alguna disposició normativa (de caràcter horitzontal) que en regules l’ús o inclús l’estimules. Exposat tot això tant sols vull animar a les empreses, especialment als cellers, a reflexionar sobre el tema i posar fil a l’agulla.</div>Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-19432021325963527712011-10-09T13:21:00.002+01:002012-04-01T19:02:20.974+01:00La cooperació a la Festa del Vi, un tema clau<div>
Estem a menys d’un mes per la celebració de la <b>24a Festa del Vi a Gandesa</b>. És fàcil adonar-se que l’interès que genera està adquirint unes dimensions notables en tot l’entorn del esdeveniment i inclús en el si de la mateixa organització. Des de l’any 2004 he observat amb atenció aquesta dinàmica. Avui estem a les portes d’un <i>canvi</i> que pot portar a la Festa del Vi a un model d’excel•lència de dinamització social i econòmica d’un territori. Estem preparats pel canvi?<br />
<br />
Cal destacar una obvietat: l’interés és conseqüència dels resultats. I el balanç que ofereix la Festa del Vi a Gandesa és clarament positiu. En l’àmbit social, més enllà de la proposta d’oci que ofereix el certamen, aconsegueix cohesió, identitat col•lectiva i promou un consum qualitatiu i moderat del vi. En aquest últim extrem, els resultats tenen un ampli abast, doncs la Festa del Vi converteix Gandesa i la Terra Alta en centre d’atenció de la cultura vitivinícola a les Terres de l’Ebre i a Catalunya. Econòmicament, contribueix a promocionar la Denominació d’Origen “Terra Alta” (DOTA) i a fomentar la venda directa del seus vins a peu de territori. També ocupa, durant almenys un cap de setmana, a gairebé tot el sector serveis de la comarca (i contrades). I molt important: la Festa del Vi esdevé un actiu enoturístic indispensable per la comarca.<br />
<br />
L’organització d’aquest certamen és una de les més virtuals que conec fins avui. Lo que s’assembla més a una estructura formal, és la Comissió Organitzadora, òrgan representat per les 3 entitats impulsores del certamen (Societat Unió Gandesana, Ajuntament de Gandesa i Celler Cooperatiu Gandesa) i participat pel Consell Regulador DO “Terra Alta”. Un apunt: el Consell Regulador té d’entre les seves finalitats la promoció de la DOTA (competència reconeguda per l’Administració). Mentre hi hagi Festa del Vi a Gandesa i mentre la DOTA segueixi essent l’estratègia genèrica majoritària de producció i comercialització del vi a la comarca, el Consell Regulador seguirà compromès i implicat en l’organització i execució de les activitats del programa que tenen com a eix central el vi. Seria impossible no esmentar als cellers participants en cada edició, protagonistes i part indispensable de la Festa del Vi. Aquestos cellers estan representats a l’organització pel Consell Regulador, és a dir, la col•lectivitat que els agrupa.<br />
<br />
Són diverses les necessitats que requereix la producció i la promoció d’un esdeveniment com la Festa del Vi; això requereix aliats. L’èxit de la passada edició, ha permès conscienciar organització i entorn més proper de la importància del pressupost del certamen i de la capacitat de generar valor afegit que té la festa. L’exemple més clarivident d’aquesta consciència és podrà apreciar en la gestió dels tiquets de degustació prevista a la Mostra de Vins. S’ha iniciat la recerca de col•laboradors en el sector serveis de la comarca, fonamentalment allotjaments i establiments de restauració. Aquest últim fet serà important en el futur: s’ha sembrat una primera llavor i caldrà treballar per obtenir fruits. I una novetat més: la participació coordinada de tot un seguit de restaurants de la comarca a la Mostra de Vins. La iniciativa de “les punxades” (pinxos o tapes que podran degustar-se) ha estat fruit de l’ambient organitzatiu de les Jornades Gastronòmiques del Corder i de l’entesa entre el Consell Comarcal de la Terra Alta (qui lidera l’organització d’aquestes jornades) i la Comissió Organitzadora de la Festa del Vi.<br />
<br />
Dels resultats esmentats no costa gaire deduir quin és l’interés comú que persegueix aquesta gran acció col•lectiva que és la Festa del Vi a Gandesa. Estem a les portes d’un canvi que ha de permetre aprofitar l’ampli marge de millora de resultats i demés potencialitats socioeconòmiqes que ofereix un certamen tant consolidat com aquest. Per tot això, és el moment de reconèixer el gran encert de les entitats que formen part de la Comissió Organitzadora en haver promogut aquest entorn tant favorable a través del seu lideratge, compromís i implicació en un interès comú. I també es moment d’admetre una nova responsabilitat per a cadascuna de les entitats que estiguin relacionades amb aquest entorn: la de saber gestionar adequadament i amb generositat allò que s’anomena <i>cooperació</i>. </div>Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-11417317027507383802011-04-25T20:13:00.007+01:002011-04-26T19:37:58.544+01:00Nous escenaris, nous horitzons<div>A pesar de la generositat que sempre ha caracteritzat la nostra viticultura, la mediterraneitat de la Terra Alta, no ha donat mai, en condicions de conreu tradicionals, vinyes velles amb ceps de grans dimensions físiques. Durant el repòs hivernal, amb les vinyes despullades, hom pot apreciar siluetes anàlogues a copes, ventalls i canelobres de totes les formes imaginables. És així com a partir dels 10 o 15 anys de vida, determinar l’edat d’una plantació tradicional requereix alguna cosa més que prendre mides. Cal fixar-se en les formes i en més coses.</div><div><br /></div><div><span lang="CA"><o:p>A</o:p></span>quest és el cas de la parcel·la CE193, de 0.2014 hectàrees, situada al bell mig de la Plana terraaltina, enmig de les Cendroses gandesanes, empeltada de Garnatxa blanca sobre <i>Vitis Rupestris </i>durant la campanya 1939/1940. José Vicens, veí de Gandesa amb 70 primaveres a les esquenes, ha cultivat aquesta vinya des de que va casar-se. En aquells temps, la parcel·la “ja era vella”. I sempre ha estat “una parcel·la molt bona per la vinya: no s’hi mor.” M’explicava tot això a peu de vinya. M’interessà el seu cas tant bon punt vaig descobrir que l’edat de la vinya no era fruit d’altra cosa que el pas dels anys (i no d’un error en el Registre Vitivinícola de Catalunya, on consten totes les dades referides) i em va fer saber que li havien concedit els ajuts per abandó definitiu de l’activitat (una de les mesures intervencionistes previstes per la Política Agrària Comuna). Això és arrancar tota l’explotació. Dilluns 11 d’abril, Pepe, que és així com el cridem a Gandesa, va venir a buscar-me i varem improvisar una solemne visita–homenatge a la CE193. L’arrancaven per la tarda, vigilant de preservar íntegre un cep, que ell, visiblement emocionat, m’ensenyà. Se’l vol guardar pel record. I no m’estranya, doncs, la majoria dels pocs més de 200 ceps que encara quedaven són dignes de contemplació. Però aquest és un exemplar únic, que ha assolit un tamany XXL molt poc freqüent aquí.</div><div><br /></div><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Qz25uQI-Y0U/TbXIPWZBjqI/AAAAAAAAAV8/N683Ea-V-2E/s1600/25042011.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 249px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-Qz25uQI-Y0U/TbXIPWZBjqI/AAAAAAAAAV8/N683Ea-V-2E/s400/25042011.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5599601877739212450" /></a> <p class="MsoNormal">El cas de la CE193, i el de Pepe, no és aïllat ni nou. I es per això, que l’emotiva visita de l’11 d’abril també em serveix d’excusa per deixar una reflexió sobre la història recent de l’activitat vitivinícola a la Terra Alta i els profunds canvis que està experimentant. No em costa imaginar-me una lectura com la que us proposo tot seguit en alguna reedició del llibre vermell del vi català (Els Vins de Catalunya, 1979, Jaume Ciurana): “Durant el S.XX i els primers anys del S.XXI, a la Terra Alta, la vinya arribà a assolir les 8.000 hectàrees de conreu, un màxim històric de superfície plantada. Avui, l’activitat s’ha redimensionat, adequant-se a la capacitat de fer mercat i de generar valor afegit, dels cellers i convertint les vinyes en preuades catifes escampades arreu de La Plana i l’Altiplà.” Aquesta perspectiva defineix la pèrdua de les vinyes velles, i de superfície vitícola, com un problema relatiu per al sector. Aquest escenari de canvi (també en termes paisatgístics) obliga, de nou i d’una vegada per totes, a dibuixar un horitzó de futur per la vinya i el vi de la Terra Alta. </p>Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-16693259682532309612011-03-01T20:39:00.001+01:002011-03-01T20:41:08.476+01:00Virtualitat 27.0 (lo que poden ser les coses)El 5 de febrer va fer quatre anys de l’estrena d’aquest modest blog i avui reprenc la publicació després de pràcticament 10 mesos d’inactivitat. Durant aquest temps he constatat tres coses: Primera.- No haver dedicat temps per publicar notes d’opinió de forma més o menys periòdica (qüestió de prioritats). Segona.- Tenir els suficients seguidors, per a que alguns et diguin “a veure si actualitzes, home!”. Tercera.- Haver reflexionat una mica sobre com aprofitar més la web en favor de la meua dedicació professional.<br /><br />Dec remuntar a la primavera del 2006 per explicar una idea que ha tingut bastant a veure amb els canvis que se poden apreciar en el blog. Cursava lo primer any del MBA i de les sessions de Lideratge Estratègic impartides per María de los Ángeles Gil Estallo em vaig quedar un concepte: la virtualitat. Una idea que m’ha acompanyat des d’aleshores i que, de manera molt especial des de l’any 2009, ha influït moltíssim en la meua tasca professional al CRDOTA i particularment en l’elaboració del Pla Estratègic entorn la Garnatxa blanca que properament se donarà a conèixer públicament.<br /><br />En la idea que vaig retenir la virtualitat fa referència a la potencialitat de les coses. Les jerarquies, les estructures, les interaccions corporatives i amb l’entorn, les relacions professionals (i personals) entre persones, lo treball, lo coneixement... Un concepte que deu tenir segles de vida, inclús podria ser ancestral, però avui, la seua manifestació s’ha fet més evident que mai. La nova etapa del meu DIARI VITIVINÍCOLA està inspirada en aquesta idea, reflectint la virtualitat en l’entorn més virtual. Espero que les novetats siguin del vostre interès.Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-38089578888895824922010-04-16T05:18:00.012+01:002011-02-28T19:13:59.450+01:00L'agricultura a debatSoc fill d’un pagès i la meva dedicació professional està estretament relacionada amb l’agricultura i la indústria agroalimentària. El ple monogràfic sobre agricultura celebrat al Parlament el dia 14 d’abril és un bon motiu per reflexionar sobre la situació d’aquest sector al país. A primer cop d’ull, que des del 1998 no es celebrés un ple d’aquestes característiques evidencia dues coses: una situació molt crítica del sector i que l’agricultura sol quedar bastant al marge de l’agenda política.<br /><br />Aquest sector té moltes particularitats, però comparteix moltes problemàtiques amb els altres; mereix per tant, atenció política de primer nivell. En l’àmbit de les particularitats el pagès i el territori són els dos grans pilars on es sustenta aquest sector i per extensió la indústria de transformació agroalimentària. La imatge que durant anys ha projectat l’agricultor – i l’anomenat món rural- no sempre ha definit amb exactitud el que en realitat és, sinó que més aviat ha contribuït a visualitzar una mancança força evident en part del camp català: la manca de professionalització. La gent que ha crescut i viu en zones rurals, i sobre tot el pagès, és en general gent capaç de desenvolupar vocacions professionals, compromesa amb el territori, humil, amb capacitat de sacrifici, treballadora... Darrera del pagesos s’amaga la persona que fa aquells tomàquets gustosos (que no són els “Raff”, per cert); o el productor dels raïms a partir dels quals es fa un vi blanc singular i excels; i en tot cas gent amb molt bon gust pel menjar, que té molt assumit el concepte de producte de proximitat, de sostenibilitat.... La societat d’avui tenim moltes coses que aprendre dels nostres pagesos.<br /><br />Tornant a la part millorable del sector, cal dir que no tot es tant negre com fa uns anys. En primer lloc, determinades polítiques de l’administració han propiciat que s’avancés en el camp de la modernització. També és molt bona noticia la gran qualitat i singularitat dels productes del camp català, part important d’ells protegits per indicacions geogràfiques (DO, DOP, IGP...) cosa que suposa una oportunitat a seguir desenvolupant amb la seriositat que toca. En quan a la resta, la pagesia i la gent del seu entorn més pròxim necessita més iniciativa pròpia per avançar en el camí de la professionalització (la formació es molt important) i el món d’empresa. En el cas de les cooperatives (estructures en les que recau una part molt important del sector) es imprescindible més implicació de la propietat en el seu govern i gestió, ja sigui a través dels seus socis més preparats o de professionals externs. Són moltes les accions que es poden fer per arribar a la consecució del valor afegit que proporcioni una renta agrària justa i un adequat desenvolupament de les zones on aquest sector té importants potencialitats econòmiques. Però la clau de la qüestió, que està en la comercialització, necessita la màxima professionalització de l’empresa agrària i/o agroalimentària. Per tot això plantejar mesures estratègiques com reestructuracions del sector, diàleg i acords entre les parts implicades en la cadena de valor, incentius fiscals ... poden quedar com els típics copets a l’esquena que la pagesia ve rebent durant anys per anar sortint del pas i sense resultats en el llarg termini.Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-13779859841218890052009-12-30T19:37:00.006+01:002011-02-28T18:42:48.698+01:00Tres vins per celebrar 30 anysDissabte, 27 de desembre vaig complir 30 anys. Fer l’aniversari per aquestes dates té mes inconvenients que avantatges però, aquest any el calendari ha estat generós i ha fet coincidir “el dia” en un esplèndid dissabte. L’efemèride ha estat prou important com per fer alguna cosa especial. Així va ser. La meva deformació professional, però sobretot la passió que un sent per la vinya i el vi, ha fet que aquesta celebració esdevingués ideal per destapar tres vins importants. Tres vins que cal saber apreciar. Tres vins pràcticament esgotats en el mercat. Tots tres són mereixedors d’aquesta nota.<br /><br />L’ <strong>Edetària 2005 DO Terra Alta</strong> (blanc; fermentat en bota; garnatxa blanca; 13,5% vol.; Edetària) fou escollit per ser un dels vins més vells de Garnatxa blanca de la DO Terra Alta que a la data exhibeix un estil d’elaboració impecablement refinat; mostra un perfil aromàtic inèdit (destaquen les seves notes fumades, de pedra de calar i sílex; de fruita confitada de la terra, el codonyat; en boca cremós, fresc, equilibrat i llarg); i situa la nostra apreciada Garnatxa blanca de la Terra Alta al nivell dels grans vins blancs del món. L’Edetària blanc 2005 no es un vi fàcil. Es un vi <em>espectacular</em>.<br /><br /><em>Històric</em> es el qualificatiu que mereix el <strong>Vall de Berrús 2001 DO Terra Alta </strong>(negre; Garnatxa negra, Samsó i Cabernet Sauvignon; 14,5% vol. ; Covilalba). Es molt possible que aquest vi sigui el millor testimoni de l’excepcional collita 2001 a la DOTA. També es molt possible que la ’01 sigui la millor collita de la dècada que acomiadem, almenys en termes de qualificació (del factor anyada), perquè si considerem el refinament constant que ve experimentant la DOTA, els TA 2007 donaran que parlar. I sinó, temps al temps. D’aspecte net, color roig grana gens evolucionat; aromes finíssims de confitura de fruites vermella (que bona la garnatxa negra) fosos amb notes del sotabosc de la terra més genuí (el romer i el timó) i un pas de boca voluminós, balsàmic i suau. Va ser el gran triomfador de la nit. A més d’històric, potser, irrepetible.<br /><br />El punt i apart (i el parèntesi) el va marcar el <strong>Jean Leon 1979 DO Penedès </strong>(negre; gran reserva; Cabernet Sauvignon, 12,5 % vol. ; Jean Leon). Que es sent quan et trobes destapant un vi de la teva quinta? Des del mateix instant que et ve a parar a les mans una d’aquestes ampolles: emoció i curiositat. I ganes de gaudir-lo! Sense perjudici. Brillant i fluid. De color robí prou cobert i amb delicats tons teula. Un vi com una casa. Una casa antiga de poble amb la façana engalanada (elegant i sòbria l’etiqueta amb la reproducció d’un original de Subirachs “Homenatge a Cànova”) i la porta restituïda per poder-hi entrar anys més tard (al febrer del 2002, les 7000 ampolles d’aquest vi foren retapades a mà amb 52 milimetres de suro natural). Una casa on fa anys que no hi entra ningú. Una casa amb un saló moblat d’ebenisteria fina, amb una caixa de cigars que ningú ha fumat tot just damunt de la tauleta del sofà. Una casa que quan obres les finestres hi descobreixes un rebost que encara dispensa algun pot de tomàquet natural en conserva i algunes fruites deshidratades... De nou al carrer, t’adones que has sentit l’olor que fa el temps aturat i et disposes a tastar-ne una mica en boca. Records d’una estructura important, ja molt suavitzada, però amb una acidesa vivíssima que probablement es perllongarà més que el conjunt. Alguns vam retastar-lo fins esgotar-lo tot, fins l’última llàgrima transparent... <em>Memorable</em>.<br /><br />I quan tot això es va acabar, i abans de seguir amb la festa, et dones compte de la preciositat del color, el gust i sobretot l’aroma i el sabor del vi fi, tots ells capaços d’evocar llocs i pensaments insospitats. I com en la vida, quan alguna cosa<br />es converteix en quelcom espectacular, històric o memorable, el temps s’atura, s’obre la reflexió i tu decideixes.<br /><br />Gràcies a tots els que vareu ser-hi. Us mereixeu això i més.<br /><br />Salut i prosperitat per al 2010!Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-40355335040853239502009-11-09T11:44:00.005+01:002012-04-01T18:53:08.249+01:00Origen, qualitat i marca: qüestió de confiançaPel que sabem els egipcis van ser els primers en identificar un vi a través de l’etiquetatge. Quatre mil anys després d’aquest fet, encara ens explica moltes coses sobre la percepció d’un dels atributs més valorats pel consumidors: l’origen del vi. La zona geogràfica d’origen del vi és, després del color, el segon atribut més valorat pels consumidors en la tria del vi.<br />
<br />
Fa poc més de 50 anys, al 1958, fou acordat l’Arreglo de Lisboa relatiu a la Protecció de les Denominacions d’Origen (DO). Aquí es definí la DO com una indicació geogràfica que serveix per designar un producte originari del territori que li dona nom i que la seva qualitat es deu en exclusiva o essencialment al terrer i als factors culturals que el caracteritzen. Fou el vi per tant, el precursor dels tres extrems més essencials de qualsevol indicació geogràfica: ORIGEN, QUALITAT i MARCA.<br />
<br />
<b>L’eslògan que ha d’anar més enllà: vins fins amb cos i ànima</b><br />
L’ORIGEN de la DO compren una àrea geogràfica delimitada amb uns elements permanents (clima i sòl) que, en caràcter general – i aquest, matís es important-, permeten que la producció assoleixi atributs singulars. La zona de producció te qualitats i potencialitats; i és l’origen de l’oferta. La DO es reconeguda públicament fruit d’això però, creix, persisteix i assoleix èxits a base de grans dosis de voluntat i actuacions decidides i concretes. En el cas de la DO “Terra Alta”, si el terrer constitueix el cos, queda explicat amb escreix això de l’ànima.<br />
<b><br />Tots són bons, però com de bons?</b><br />
No es deu confondre origen amb QUALITAT. En el cas del vi, la varietat de raïm, el nivell de producció de raïm per hectàrea, el tipus, les condicions de conservació i les condicions de servei a taula, són variables que permeten explicar la qualitat manifesta d’un vi. La DO té com a missió incidir en aquestes qüestions, perfilant els productes que empara i comercialitza.<br />
<br />
<b>Posi’m una copa de “Terra Alta”! </b><br />
El tercer concepte clau, la MARCA. Col•lectiva? De garantia? Davant de certes indefinicions del dret mercantil, diguem-li marca paraigües. L’ordenació jurídica actual atorga al nom d’una DO la categoria de “be de domini públic”. La marca per tant, es un dels nexes d’unió de la denominació d’origen amb el dret públic i sovint, objecte de controvèrsia en algunes sentències dels tribunals. Però per sobre de tot, la marca, es importantíssima per la seva capacitat de generar confiança. La marca paraigües remet directament a l’origen i la qualitat, complementant els atributs d’un producte que s’acostuma a comercialitzar sota una marca privada. El tàndem marca paraigües – marca privada permet donar certa notorietat a referències comercials amb poques possibilitats de situar-se en el mercat.<br />
<br />
<b>En resum...</b><br />
Per la seva potencia i abast, no es un propòsit fàcil -ni de ràpid assoliment- que en el si d’una DO es reconeguin com a essencials aquestos extrems per a que esdevinguin en eixos centrals del treball que es porta a terme per part de l’administració (a qui correspon el règim de tutela de les DO), dels Consells Reguladors (ens gestors de la DO) i dels operadors inscrits (productors, transformadors, envasadors...). Entorn del producte singular, la DO té capacitat per equilibrar oferta i demanda, prestigiar el seu nom i generar riquesa per als seus operadors i per a tot un territori.<br />
<br />
No es deuen oblidar aquestes qüestions en els temps que corren (total liberalització dels mercats, desregulació de potencials de producció, normes d’etiquetatge confuses...). Cal defugir dels habituals i avorrits debats i col•loquis sobre qualitat, promoció, etc... En el cas del vi i de la DO “Terra Alta”, el sector no solucionarà els seus problemes essencials, en canvi la DO té capacitat per millorar el sector. En la conjuntura actual devem, més que mai, reivindicar-nos en els autèntics valors de la DO, tractant i desenvolupant les matèries aquí exposades amb tenacitat i perseverança.Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-20435782532721972042009-08-30T18:08:00.005+01:002011-02-28T18:52:18.882+01:00Coldplay, Mozart i vi reescalfat, qüestió de sensibilitatFa pocs dies, durant un dinar de treball, un periodista va soltar-me aquesta: “No es lo mateix escoltar Coldplay o Mozart en un transistor que en un equip d’alta fidelitat”. A finals de l’any passat, un dia de desembre – concretament el dia de la gran ventada - en el transcurs d’una visita a un celler, un vinater natural del Penedès es disposava a comentar-nos un dels seus vins quan a sorpresa meva, del meu pare i del meu germà, va decidir obrir una segona ampolla mentre s’excusava per la qualitat de la primera. El vinater va obrir la segona ampolla al mateix temps que ens explicava que la primera havia estat víctima d’un període de conservació crític durant algunes jornades de fira. Probablement s’havia “reescalfat”.<br /><br />La primera sentència no es de collita pròpia del periodista, sinó d’un reconegut importador de copes de cristall a Espanya, qui la utilitza per posar en evidència la importància de la copa en el gaudi dels vins. L’actitud del vinater es menys directa, menys intel•ligible, però amb la degustació de la segona ampolla, era evident que l’aroma de la primera – a pesar d’estar també acabada d’obrir- no tenia ni de bon tros la frescor i riquesa de l’ampolla que venia directament del magatzem de producte acabat del celler. Tot i que les diferències eren més que evidents per qualsevol nas una miqueta entrenat, nosaltres, els visitants, havíem donat per excel•lent la primera i d’aquí la nostra sorpresa davant d’aquesta actitud.<br /><br />Tant el recurs de la comparació – afamat d’odiós – utilitzat per l’importador de copes, com l’actitud manifestada per l’experimentat vinater, em semblen més que atractius per posar de relleu en aquesta nota un aspecte clau en el món del vi: la sensibilitat.<br /><br />De les diverses entrades que consten al diccionari per la paraula sensible em quedo amb dues: “Capaç d’ésser percebut pels sentits” i “Que es modifica segons els agents o les influències exteriors”. El vi conté tot un seguit de substàncies capaces de estimular els nostres sentits, com per exemple l’alcohol, que proporciona d’entre d’altres coses, una sensació dolça i tèrmica en boca. D’altra banda, tots aquestos estímuls poden veure’s més o menys potenciats per factors externs al vi, com per exemple la temperatura de conservació i/o servei d’un vi o el recipient on ens el bevem. La sensibilitat va lligada a la capacitat de percepció i interpretació que com a individus ens caracteritza. També es evident que tot això es retroalimenta i fa possible l’aprenentatge i el desenvolupament de la sensibilitat de cadascú envers el vi. Aquest mecanisme es aplicable en molts camps. En alguns casos l’efecte d’aquesta retroalimentació no es del tot efectiu en alguns individus, fent que dins de tota la comunitat professional relacionada amb el sector o en consumidors de vi hi hagin autèntics fantasmes capaços de treure suc on no hi ha absolutament res. Després també hi ha d’altres individus que porten a l’extrem tot plegat, fent sovint que el vi s’allunyi del poble i convertint qualsevol situació de consum en quelcom inaccessible.<br /><br />Arribat a aquest punt, tenir consciència de la sensibilitat entorn del vi, em sembla més interessant que moltes altres qüestions pràctiques. En el llarg termini el desenvolupament d’aquesta consciència a través de la cultura del vi permet disposar d’una experiència que permet entendre el llenguatge en que s’expressa el vi i confeccionar un assortiment de gustos propis. Perquè la sensibilitat pel vi no té perquè entrar en contradicció amb el gustos personals, senzillament ens permetrà xalar amb naturalitat d’aquest gran producte tant arrelat a la nostra cultura.<br /><br />I per acabar que dir de Coldplay, Mozart, el transistor, l’equip HI-FI, el vinater penedesenc i el vi “reescalfat”? Coldplay podria comparar-se amb un vi negre de color intens, d’aroma afruitat i suau al paladar, de tanins madurs. Res millor que l’expressió d’un “Ranci” de Garnatxa Blanca de la Terra Alta per intentar aproximar-se a lo que seria alguna composició de Mozart. El transistor, un got o copa de plàstic, o de vidre, al que tantes vegades recorrem en la quotidianitat o en situacions improvisades o del que tant s’abusa en el gremi de l’hoteleria i la restauració. L’equip HI-FI seria una bona copa de cristall, lo més polivalent possible, pues l’equalitzador d’un HI-FI sol ocupar poc espai, en canvi tenir una dotzena de diferents tipus de copes (una per blancs, una per rosats, una per negres, una per escumosos, una per vins de licor...) ocupa molt espai i es força car. El vinater penedesenc tot un exemple de sensibilitat. El vi reescalfat representa, per qüestions de logística i tendències, part no menyspreable de l’oferta de vins que els consumidors trobem pel mercat i també un gran pretext per apostar per comprar i consumir producte de proximitat. I per cert, el vi reescalfat era un negre 2005 Priorat de 90 punts Parker. Considerant el viatget que va pegar-se l’ampolla fins arribar a Baltimore (USA), per motius evidents, ni dono 99 a la segona que varem tastar aquell dia.Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6417671530862857674.post-59732068263894079292009-07-22T10:07:00.008+01:002011-02-28T18:53:26.567+01:00La garbinada, el foc i la vida ruralLa tragèdia d’Horta de Sant Joan ens ha sacsejat amb força. Ahir el garbí (vent de component sud – est) ens l'ha va jugar. A la Terra Alta aquest vent rep el nom de garbinada. Sol bufar amb menys intensitat de la que ho va fer ahir (i avui) durant els vespres de l’estiu, ajudant a les vinyes a recuperar-se dels càlids dies de juliol i contribuint sense cap dubte a la qualitat i singularitat dels vins emparats per la Denominació d’Origen “Terra Alta”. El vent benefactor es va convertir ahir en botxí. A migdia es donava el foc per gairebé controlat i poc més tard la cortina de fum tornava a ser ben visible des de qualsevol indret de la Plana o l’Altiplà de la Terra Alta.<br /><br />La gent solem reaccionar quan ens toquen els problemes de prop i la sensibilitat envers la matèria augmenta amb la pèrdua de vides. Es torna a fer evident que necessitem una millor gestió forestal. Per una banda no tenim els boscos suficientment nets. Pocs ramats queden per la zona (i en general a Catalunya) i no es destinen recursos a la neteja dels boscos. També hi ha un altre factor, que tot i que potser no està dins l’àmbit de la gestió forestal, cal considerar: la urbanització de zones forestals. En els darrers anys gent dels nuclis urbans (Catalans o de l’estranger) venen a la Terra Alta en busca del seu <em>paradís</em>. Pel que es veu no tenen prou en instal•lar-se en alguna casa dels cascs urbans dels nostres pobles, volen instal•lar-se en algun mas enmig de la natura, o construir-ne un, o inclús instal•lar-se amb algun tipus de bungalow. Convido a als mateixos interessats a la reflexió sobre si aquest modus vivendi es sostenible. També seria positiu reflexionar si a Catalunya disposem d’una bona ordenació sobre aquest tema. Es obvi que aquesta mala interpretació de la vida rural comporta problemes, també en les tasques d’extinció dels incendis, doncs cal desallotjar masos situats allí on nostre senyor va perdre les espardenyes. A la Terra Alta tothom es benvingut, però la vida rural es una altra cosa.Jaume Martí Pedrolahttp://www.blogger.com/profile/08252932048872573489noreply@blogger.com0