dilluns, 7 de gener del 2008

Vins naturals o confusió al consumidor?

En els darrers mesos m’he assabentat de l’existència d’una associació francesa que aplega productors i embotelladors d’uns vins que autodenominen “naturals”. Viticultura sense ús de pesticides químics de síntesi, ni herbicides i elaboració del vi sense inoculació de llevats seleccionats i amb limitació, o inclús supressió, de l’ús d’anhídrid sulfurós en la conservació del vi. Segons expliquen a “Les vins naturels”, s’oposen a la normalització per preservar al màxim les qualitats del raïm i l’expressió del terrer en el vi.

Com a llicenciat en enologia, no puc justificar cap tipus de raó tècnica ni sanitària que avali alguns d’aquestos plantejaments. També cal apuntar que “Les vins naturels”, amb poc més de 50 adeptes (amb un celler català), no té cap tipus de reconeixement públic. Inclús soc de l’opinió que aquesta estratègia de producció no cabria en la idea actual del desenvolupament sostenible. Entenc que això pot ser objecte de confusió pel consumidor de vins, pel que voldria puntualitzar alguns aspectes: el vi és un producte obtingut única i exclusivament de la fermentació de raïms i/o mostos; l’ordenació vitivinícola comunitària, estatal i catalana no reconeix cap tipus de producte amb la denominació “vi natural”, si que regula els vins de taula, vins amb denominació d’origen (DO) o inclús vins de finca; l’elaboració tradicional i reglamentària del vi a Europa garanteix al màxim la qualitat i singularitat del producte; i per últim, els autèntics vins de producció ecològica deuen estar certificats – i així ho deuen acreditar en l’etiquetatge- pels organismes competents (a Catalunya el CCPAE).

En definitiva, aquí, a França i a la resta del món, un vi natural serà -en el millor dels casos- un vi de taula sense dret a indicació geogràfica que deu ésser controlat per l’administració en defensa del consumidor.


Publicada al Diari de Tarragona el 14 de gener de 2008




EL COMENTARI. El repte de la producció agrària no és arribar a un alt nivell de desenvolupament de la producció ecològica, sinò aconseguir unes tècniques de conreu autenticament sostenibles.