Experiència magnífica: 7è Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles

El dia 30 de març vaig participar per primer cop al “Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles”. En aquest concurs hi pot participar qualsevol persona major d’edat, que en la modalitat de parelles, vulgui atrevir-se a endevinar informació relativa a la procedència, varietat i qualitat del vi, tastant-los a cegues. El concurs s’estructura en una fase classificatòria i una final, cadascuna d’elles consta de set vins que se serveixen d’una manera molt acurada. Tot i que les bases del concurs deixen la porta oberta a altres opcions, el catàleg de Vila Viniteca, que conté centenars de referències, és la font dels  vins a tastar en el concurs. Situats sobre l’extrema dificultat que planteja el concurs, comparteixo amb vosaltres l’experiència.

Aquesta foto ens la va fer Francisco Ramón Sánchez Navarro, parella de tast de Javier Torregrosa, vinguts des de la ciutat de Ceuta. Els teniem a la fila del davant. Un plaer! I a la meva esquerra, Anna Vicens qui feia parella amb en Gerard del Restaurant Vicus de Pals (Girona).

Fent cua per les acreditacions, ben d'hora!

Suposo que són diverses les raons per les quals algú pot voler participar en aquest premi de tast de vins. Formar part d’un ambient de Champions League podria ser denominador comú de les 120 parelles participants. Quant al perfil dels participants, i jutjant-ho per la gent que conec, hi havia molts més professionals que aficionats, en ambdós casos, grans apassionats per la cultura del vi. Objectius? És difícil quantificar quanta gent amaga la seva ambició sota una actitud aparentment humil. Per a la majoria dels participants amb qui vaig poder intercanviar impressions durant la jornada, l’objectiu era, com és diu a l’esport, participar. Aquest concurs exalta el sentit de la participació. I molt! Llavors, si participar és el teu objectiu i ho tens ben clar: genial, perquè realment, ser una de les 10 parelles finalistes o una de les tres primeres classificades, requereix, a més de competència tècnica i talent, una preparació específica, intensa i costosa. En qualsevol cas, el repte que planteja el concurs, tant en la fase final com en la classificatòria, requereix altes dosis d’atreviment i confiança. Molt saludable si tenim en compte que són actituds imprescindibles per tirar endavant a la vida. 

Els 7 vins "problema" de la fase classificatòria

Explicar-vos coses sobre els vins de la fase classificatòria mereixeria un escrit a banda.  Entre els 7 vins “problema” n’hi havia de molt bons i d’excel·lents. Encara no us puc dir si n’hi havia algun de memorable. L’objecte del concurs et manté molt atent, i durant l’anàlisi de cada vi, la reflexió, el diàleg i la concreció de les respostes amb la teva parella de tast, no hi ha marge per a que un vi pugui sacsejar-te l’ànima... Diria que, en tot cas, cada vi et sacseja el cervell... Segur! M’agradaria tornar a tastar, el tercer vi, un blanc d’estil sec i complex. I el cinquè, un negre molt important en el més ampli dels sentits. I el setè, un vi blanc dolç realment interessant. Tots tres vins van semblar-me molt del meu gust i espero poder-los tastar en un altre ambient. I també brindaré amb el primer, un escumós blanc sec (tipus “Brut Nature”) de llarga criança, molt fresc, del que varem encertar-ho tot excepte el nom de l’elaborador, la marca i l’anyada. Dels resultats obtinguts en el premi varem quedar molt satisfets i crec que, en línies generals, vam saber desxifrar molt bé cada tipus d’elaboració i l’estil dels vins, requisits bàsics per concursar i obrir la porta de la concreció de cada ítem a desemmascarar.

Vista des del nostre lloc de tast al saló principal de La Llotja. Impressionant!

També he de presentar-vos la meva parella de tast: en Jordi Villarreal Alegre (1962, Tavernes Blanques, València). Amb en Jordi, compartim la passió pels bons vins des de l’any 2010, quan va unir-se a l’equip de dinamització dels Amics del Vi Terra Alta. Però la seva passió del vi ve de molt més lluny, sobretot de la seva vinculació a la comarca de la Terra Alta, on va venir a treballar-hi com a mestre d’Educació General Bàsica. D’això fa més de vint anys. En Jordi Villarreal ha estat un observador privilegiat del que ha passat al vi de la Terra Alta (i zones veïnes) durant les dues últimes dècades. És un apassionat pel bon vi, però sobretot és un consumidor amb criteri, el millor client que pot tenir qualsevol mercat. A títol anecdòtic explicar-vos que va ser mestre meu de matemàtiques a 5è d’EGB. Vet aquí un exemple radical de l’altíssim valor social del bon vi. Pocs dies després de formalitzar la nostra inscripció al premi, vam convenir que representar la nostra estimada Terra Alta, a més de participar, també havia de ser un objectiu de la nostra participació. A posteriori hem constatat que hem estat la primera parella terraltenca que participa en aquest esdeveniment, i possiblement la primera de les Terres de l’Ebre. Per cert, a títol personal, l’excusa del concurs m’ha servit per consultar amb més freqüència que mai The World Atlas of Wine (7a edició), obra que us recomano sense reserves.

I després del tast, més tast. Esplèndid show-room de vins 

Vam viure els dies previs al concurs amb inquietud i il·lusió. Durant el concurs, atenció total, absorts en cada vi. Després de la finalització de la fase classificatòria ens va envair una sensació d’eufòria. Al dia següent vam sentir com mai els valors de la cultura del vi. I avui quan escric això, sento que segueixo més encuriosit que mai per tastar i sobretot, compartir. Com molts, he de felicitar a Vila Viniteca per la conceptualització d’aquest magnífic esdeveniment i una organització cuidada fins al petit detall. I un brindis, amb la copa ben amunt, per la cultura del vi. 

Un llevataps Pulltap's personalitzat per cada participant. Bónic record!

En resum, la bona vida, la bona gent i el bon vi... Per molts anys!

Satisfacció total!