diumenge, 28 d’octubre del 2012

5 coses de la Festa del Vi a Gandesa que no em penso perdre


S’acaba l’octubre i constato que no he fet gaire cosa en relació al propòsit d’actualitzar amb més freqüència aquest blog. Em salva, ni que sigui una mica, la petita finestra que el connecta amb el meu compte al Twitter, molt més dinàmic (o piulador). I aquest cap de setmana, força tranquil, he trobat l’excusa perfecta per donar-vos noticies: la 25a Festa del Vi a Gandesa. Un edició especial, que porta mesos a la cuina i que es celebrarà a la capital de la Terra Alta aquest proper cap de setmana. Crec que si l’horatge és favorable gaudirem d’una festa esplèndida que, any a any, procura equilibrar més i millor els conceptes de xalera (gresca) i promoció econòmica. Per tot això volia comentar un parell de coses. En primer lloc, recordar que la web oficial del certamen (www.festadelvi.cat), conté molta informació sobre la festa, el programa, actualitat.... En fi, no deixeu de consultar-la. I per últim - amb permís de la Mostra de Vins, la 3a Nit de les Garnatxes blanques, i la resta d’actes programats – us explico 5 coses que no em penso perdre durant aquestos dies de Festa del Vi. Us les ordeno per ordre cronològic, segons preveu el programa (o la lògica del calendari):

1.   Tastavins Sibarites: negres Terra Alta amb Garnatxa. El dimecres 31 a les 19:30 tindrem ocasió de veure com el nou bar – restaurant Sibarites (Av. Catalunya, 2) s’estrena en matèria de divulgació vinícola. Hi ha dos atractius: la Garnatxa negra i veure en acció per primer cop a Yoe Garcia parlant dels nostres vins negres.

2.      Belén Fabra. Presentadora de luxe per a l’edició de plata de la Festa del Vi. La veurem en acció el divendres, en especial durant l’acte oficial de presentació de la festa a la Sala de Ball de la Societat Unió Gandesana a les 21:00 hores.

3.      La Reina del Black Jack. No m’entusiasma la seva música (bona part del repertori són versions de rock popular “nacional”) però l’únic cop que els vaig veure em va cridar l’atenció l’actitud que demostren sobre l’escenari. Tocaran en directe a la Festa de l’Associació de Joves Nom Calsigos, la matinada del divendres a dissabte, a partir de la 1:00 al Palau del Castellà. Hi haurà lloc?

4.      Presentació del “Novell de Bot” 2012 i dels nous “Llàgrimes de Tardor” de l’Agrícola Sant Josep. És possible que el “Novell de Bot” sigui dels pocs vins nous (2012) que estiguin a punt per vendre a la Mostra de Vins. I també es possible que més d’un es sorprengui per l’aposta de l’Agrícola Sant Josep en relació al canvi d’imatge del seu vi de referència: el Llàgrimes de Tardor. Es podran veure, tastar i comprar durant tota la Festa del Vi, però el dissabte a les 12 hores hi haurà un petit acte oficial per presentar-los a l’estand del celler.

5.      “Les Punxades”. Segon any en que podrem gaudir d’un complement gastronòmic a la Mostra de Vins de la mà d’una bona colla dels restauradors de la comarca. Dissabte i diumenge, no dubteu en acompanyar les vostres degustacions de vi amb teca en format de “punxada”. Ens sorprendran?

Molt bona Festa del Vi!

diumenge, 16 de setembre del 2012

Tornant a començar!






















Acabo de convertir el 8 de maig de 2012 en la data de la penúltima entrada al Diari Vitivinícola. Al final del títol de l’entrada anterior, llegeixo, entre parèntesis: “part I”. Em disculpo, ja no hi haurà segona part. I tornant a la penúltima, la que parlava sobre la transformació de la Denominació d’Origen “Terra Alta”, temps i perspectiva em diuen que pràcticament és definitiva per tancar una etapa. Li faltava un paraula: gràcies. Agraïment amb que expresso gratitud cap a tothom que m’ha acompanyat durant el canvi. Des de primers d’agost m’ocupo de la Direcció de Màrqueting de l’Agrícola Sant Josep, celler situat al cor de la Terra Alta, al poble de Bot. Un projecte amb el que em sento fortament vinculat i on hi posarem tot el cap i bona part del cor. Segueixo col·laborant amb la imprescindible Festa del Vi a Gandesa, com a coordinador de la seva Comissió Organitzadora. També continuaré a l’equip de dinamització dels Amics i Amigues del Vi Terra Alta. I no descarto col·laborar puntualment amb petits projectes, com ha estat el cas del celler del bar - restaurant Sibarites, recentment obert a la capital de la Terra Alta. Temps hi haurà per parlar de projectes molt més personals. Dit tot això, cal aclarir un tema: aquesta pàgina seguirà oberta. Fa setmanes que li dono tombs i en primer lloc, l’haig de rebatejar. Vull una finestra virtual amb un contingut vinícola centrat en la cultura del vi. I atret per la enorme passió que sento envers la música i la gastronomia, us haig d’anunciar que també protagonitzaran continguts. Deixo una altra de les meves passions, la que sento pel ciclisme, per a les meves cames. Tinc el propòsit de publicar amb menys extensió però amb més freqüència. Veurem si ho aconsegueixo! I ho seguiré compartint i amplificant a través dels altaveus web 2.0 que disposo. Espero haver parit el nom per al blog abans de publicar els primers nous continguts... Alguna idea?


Foto: Anna Zaera

dimarts, 8 de maig del 2012

DO Terra Alta 3.0 a Barcelona

No hi ha dubte que la Terra Alta és terra de vinyes i vins. El primer entorn cultural de la denominació d’origen “Terra Alta” (DOTA) fou decisiu, per al creixement i consolidació de la vinya com a principal conreu, en termes de valor econòmic, a la comarca de la Terra Alta. Si l’any 1982 no s’hagués reconegut públicament la denominació d’origen, difícilment estaríem parlant d’una identitat vinícola tant clara com la que avui té la zona. A partir de mitjans dels anys 90, van entrar en escena nous elaboradors que apostarien decididament per elaborar la producció pròpia, el refinament de les qualitats dels vins, les marques pròpies i l’envasament acurat dels vins. Però també s’encetà una època amb grans canvis i transformacions a les nostres vinyes i cellers; molts d’aquests orientats a produir. En qualsevol cas, de manera progressiva, començava a incrementar el volum de la producció obtinguda a la zona que es qualificava, envasava i comercialitzava sota el segell de garantia d’origen i qualitat de la DOTA. Ara ens trobem davant d’un nou entorn. És difícil precisar en quin moment hem entrat en aquesta fase de transició, però a mi ja m’agrada parlar de l’entorn 3.0. I a més, considero que és un entorn comú en el context de Catalunya. Un marc que ens obliga a reivindicar el nostre nom col·lectiu, reivindicar els valors naturals i culturals més autèntics existents en el nostre territori i expressar-ho amb honestedat a través dels nostres vins. I sobretot, devem orientar esforços a donar-nos a conèixer i situar el producte en el mercat.

En els darrers anys des del Consell Regulador hem fet passos prou importants per encaixar la DOTA en aquest entorn 3.0, facilitant als nostres cellers un ambient adequat per operar en aquest entorn tant competitiu. Ho hem fet en tots els fronts possibles en que tenim competència: la regulació, el control i la promoció. Però no és suficient, cal seguir aprofundint i treballant. Sols amb esforç, coratge i determinació aconseguirem situar els nostres vins allí on es mereixen.

“DOTA al Born” és una mostra de vins que neix amb motiu del 30è aniversari de la DO “Terra Alta” i també és fruit de l’empenta que bona part del sector vinícola del país demostra per promoure el coneixement i el consum de vins catalans amb denominació d’origen a casa. Aquesta iniciativa forma part d’aquest nou entorn. El dissabte 12 de maig, Barcelona tindrà una ocasió més per conèixer l’expressió contemporània d’aquesta terra autèntica, vinícola i mediterrània que és la Terra Alta.

Us hi esperem. Veniu a treure-hi el nas!

diumenge, 1 d’abril del 2012

La denominació d’origen 3.0 (part I): els antecedents europeus

Fa molts mesos que devia un escrit sobre aquest tema. Però crec que haver esperat tot aquest temps ha merescut la pena per comentar amb precisió l’encaix català de les novetats que incorpora la Política Agrària Comunitària (PAC) en matèria vitivinícola i en concret sobre les denominacions d’origen (DOP o DO) o indicacions geogràfiques protegides (IGP). Tant és així, que el tema em dona per un parell d’entrades, o sigui que aquí us deixo la primera entrega dedicada als antecedents europeus.

La Comissió Europea agafa el timó

El referencial de partida cal buscar-lo en la quarta reforma comunitària de l’organització comú del mercat (OCM) vitivinícola (Reglament CE 478/2009* del Consell, de 28 d’abril). Les novetats són dues: 1) Incorporació i harmonització de l’ordenació de les DO’s i IGP’s comunitàries, i 2) Adequació als sistemes de qualitat alimentària diferenciada de la Unió Europea.

El desenvolupament d’aquestos canvis està previst en el Reglament CE 607/2009, de 14 de juliol, el qual també inclou les disposicions relatives a la presentació i etiquetatge de productes vitivinícoles. Mirant l’OCM del vi amb perspectiva històrica -la primera data de l’any 1979- aquesta reforma marca molts punts d’inflexió. En primer lloc l’important paper que passa a tenir la Comissió Europea (en detriment dels estats membres) en el procés de reconeixement i protecció de les DO’s i IGP’s existents i futures, i també dels termes tradicionals (expressió utilitzada per designar productes o alguna particularitat d’aquestos). La creació i posta en marxa del registre E-Bacchus il·lustra molt bé aquest fet. En segon lloc és cabdal entendre el nou model de regulació. En aquest àmbit, cada DO haurà de disposar del seu Plec de Condicions. Aquest document ha de recollir tots els requisits aplicables a la producció i als productes que estiguin acollits a la DO i el seu vincle amb la zona geogràfica de producció i elaboració. L’explicació d’aquest vincle ha d’incloure la descripció dels factors naturals, els factors culturals i la seva interacció causal amb les característiques de cada categoria de producte que es descriu en el plec. La Comissió Europea ha estat molt clara sobre el continguts dels plecs de condicions a presentar en el procés de reconeixement: havien de ser concrets i concisos. I evitar els grisos. Per últim, l’altre punt d’inflexió és que els operadors dels productes amb DO (els cellers) hauran de disposar d’una certificació que acrediti el seu compliment de la regulació. I ull: el nou marc també preveu la possibilitat de conversió d’una DO a una IGP (nivell de protecció menys restrictiu), o de suspensió, en el supòsit que no es pugui donar compliment a la regulació o bé no se’n estigui garantint el seu compliment.

La importància del model

La Comissió Europea s’ha pres molt seriosament el tema dels sistemes de qualitat vitivinícoles. I és que aquest model, el de les denominacions d’origen**, és capaç de donar una resposta prou precisa a la pregunta que tant sovint ens fem quan tenim una copa de vi al davant: “De quin lloc és aquest vi?”. Ens trobem al davant d’alguna cosa més que canvis i en el fons ens conviden a revisar la manera en que hem desenvolupat el model fins avui. Un modus operandi que en moltes DO's ha conduit a respondre la pregunta anterior amb més ombres que clars. I a greus crisis d’identitat,  sense continguts on un col·lectiu de productors i elaboradors s’hi puguin veure qualitativa i culturalment identificats. La regulació més clara i vinculada al origen (el plec de condicions) i més garanties de compliment (obligatorietat de certificació) és la revisió que se’ns ha proposat. Per tant, el matís de tot plegat està en que no és qüestiona el model. Això és la notícia i la oportunitat que tenim al davant.

(*) Integrat al Reglament CE 1234/2007, de 22 d’octubre, pel qual es crea una organització comú de mercats agraris i s’estableixen les disposicions especifiques per a determinats productes agrícoles, a través del Reglament CE 491/2009, de 25 de maig.

(**) L’arreglo de Lisboa, ordenació internacional adoptada a l’any 1958, defineix la “denominació d’origen” com “la denominació geogràfica d’un país, d’una regió o d’una localitat que serveix per a designar un producte originari del mateix i la qualitat o característiques del qual es deguin en exclusiva o essencialment al medi geogràfic, comprenent aquest els factors naturals i els factors humans”.

dijous, 5 de gener del 2012

Etiquetatge accessible (Braille): oportunitat o compromís?

El 30 de novembre del 2011 vaig seure a la fila zero de la jornada “Noves estratègies de comercialització: l’etiquetatge en Braille” celebrada a Tortosa i organitzada per la Diputació de Tarragona. Hi van participar: Paquita Garcia (Associació Catalana de Cecs i Disminuïts visuals), Julio César (Graficas Z, una indústria gràfica dedicada al tema Braille), Antoni Batalla (Nuclis Perifèrics ONCE), Xoán Elorduy (INCAVI) i Jaume Bonet (Celler Comalats, com a experiència de celler).

El Braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil que es representa mitjançant la combinació espacial de fins a 6 posicions en relleu. En el context d’un suport, com per exemple, l’etiqueta d’un vi, la "caixa Braille" és l’espai on s’emplaça la informació. L’objectiu que persegueix l’ús del Braille és molt senzill: fer accessible la presentació i etiquetatge d’un producte a persones cegues o amb deficiències visuals. Ja hi ha un bon nombre d’indústries gràfiques que proporcionen serveis i sistemes per desenvolupar i implantar el Braille, especialment en el cas del vi, sector amb un interès creixent en l’ús d’aquest sistema. La qualitat de l’escriptura i la reproducció del Braille és determinant i per això existeix la Comissió Braille de l’ONCE (etiquetabraile@once.es). Aquest òrgan està a disposició de qualsevol empresa per proporcionar opinió sobre el disseny de la informació en Braille, arribant a certificar si aquesta és llegible i correcta. A nivell de costos, el disseny i implantació del Braille pot suposar un increment del cost comprès entre el 5 i el 20% de l’etiqueta. Assenyalar que l’envàs (per exemple l’ampolla de vidre) també ofereix moltes possibilitat per posar una caixa Braille. Sobre l’etiquetatge accessible, un darrer apunt pràctic: no tot es redueix a l´ús del Braille. Per exemple, si pensem en persones amb deficiències visuals, cal pensar en altres criteris d’accessibilitat, com per exemple la mida de les lletres. Fins aquí les qüestions pràctiques més evidents exposades pels ponents.


Fins a la data el meu coneixement sobre la qüestió era molt superficial, de manera que vaig enfocar la meva comunicació amb la finalitat de desgranar diversos aspectes entorn l’etiquetatge amb l’exemple dels vins DOP i posant l’accent en temes tècnics (normativa), de gerència (política i estratègia corporativa) i de l’àrea del màrqueting. En qualsevol cas, i com miro d’explicar tot seguit, la matèria en qüestió és molt horitzontal i la seva comprensió requereix altes dosis d’empatia i sentit comú.

Imagineu-vos per moments que us posen una vena als ulls. O posem-nos a la pell d’una persona cega de naixement (molt més sensible al Braille, per cert). Com reaccionaríeu davant la quotidianitat? La lluita per la no dependència¸ minimitzar la diferència o inclús neutralitzar-la, serien objectius de qualsevol resposta.

D’altra banda, quins atributs del producte seleccionaríem per incorporar-los en una etiqueta o envàs accessible? Cal ser precís i pràctic, doncs el tamany de la caixa Braille és limitant. No s’ha de deixar cap dubte del producte de que és tracta, així com alguna de les seves característiques més rellevants. Si posem com a exemple el cas del vi, on es poden arribar a manejar tants (o més) atributs com dits tenim a les mans, algú podria arribar a plantejar un autèntic disbarat. També, cal considerar seriosament les possibilitats de la web (accessible) en el desenvolupament d’aquest l’etiquetatge (i la comunicació corporativa, de marca...), podent minimitzar així moltes diferencies. I un cop el producte està al mercat què? Avui, on l’etiquetatge accessible soluciona més la papereta és en l’entorn domèstic. Més si tenim en compte que la compra per internet i entrega a domicili és un canal força utilitzat per les persones cegues. En l’entorn comercial, no hi ha gaire camí recorregut, i potser caldria introduir el concepte del “marxandatge accessible” (per cert, no n’he sentit a parlar mai). Compte amb la pràctica d’un marxandatge separatista, agrupar productes amb etiquetatge accessible pot resultar molt contraproduent. També poden haver solucions tecnològiques com la radiofreqüència, el mòbil..., que segur que poden contribuir a la causa.

Com a valoració final: la implantació del Braille o qualsevol altre sistema d’accessibilitat en la presentació i etiquetatge d’un producte té un marcat accent social. Emprendre el tema sols des de la perspectiva del màrqueting ens proporcionarà un enfocament pobre, incomplert, i segons com, immoral. Crec que és necessari que aquest tema estigui dins de l’”ADN” del negoci, ja sigui en els seus valors corporatius o en l’anomenada RSE (Responsabilitat Social Empresarial). També seria del tot convenient alguna disposició normativa (de caràcter horitzontal) que en regules l’ús o inclús l’estimules. Exposat tot això tant sols vull animar a les empreses, especialment als cellers, a reflexionar sobre el tema i posar fil a l’agulla.