dilluns, 7 de gener del 2013

Emocions vinícoles 2012: la meua llista dels millors


Cada dia sóc més fan de qui dedica una mica del seu temps i coneixement a compartir els vins que tasta a través de la xarxa. Tinc per costum fer-ho sovint, en tot tipus de vins i en situacions ben diverses. És un tema molt compatible amb l’habitual corporativisme de la gent que treballem al sector. És més, penso que aquesta extensió virtual del fet de compartir pot ser molt sana i enriquidora. 

El moment vinícola del 2012. Tast a l’Agricola Querciabella a Greve in Chianti (Toscana, Itàlia) en companyia de molt bona gent. Un repertori format pels cinc únics vins del celler, tots d’un nivell altíssim i algun fins i tot estratosfèric com el Palafreno negre 2008. 

Miro enrere i em fa mandra fer recompte de quants vins he compartit al meu perfil de Twitter, però d’altra banda, no m’he d’esforçar gaire per recollir el pòsit que genera el plaer de tastar i compartir vins. Arribat aquest punt, em ve de gust publicar un petit recull dels vins que durant l’any 2012 m’han resultat més atractius i evocadors. He de confessar que tinc certa devoció per les llistes de lo millor de l’any. De fet, sóc molt seguidor dels especials farcits de llistes que confeccionen alguns mitjans de comunicació sobre música, cinema, llibres, etc. Opto pel format llista per confeccionar aquest recull de vins fent ús d’un senzill ordre cronològic relatiu a la data del tast. Anar més enllà d’aquí seria molt poc sensat, ja que aquest pòsit és essencialment emocional. 

LA LLISTA

“L’Avi Arrufi” negre 2000 (DO Terra Alta, Catalunya).  Tast per reivindicar un nom clàssic i pràcticament en desús: el buquet. Finíssim, possiblement al límit de les seues possibilitats, però destapat just a temps! 


“Vega-Sicilia Tinto Valbuena 5º” negre 1999 (DO Ribera del Duero, Espanya). Imagineu que us el serveixen des d’un decantador. Això és el que va passar: tast a cegues. Sorpresa i emoció al descobrir l’incògnita. 



“Bàrbara Forés El Quintà” blanc 2007 (DO Terra Alta, Catalunya). Vaig destapar aquesta en qualitat d’amfitrió a mode de revenja per la jugada del Tinto Valbuena. Hi havia risc, però va esdevenir jugada mestra. Fora de lo normal la gran expressivitat d’aquest blanc de Garnatxa blanca 2007. Els convidats apuntant cap a la Borgonya i no ens havíem mogut de Gandesa.



“Sot Lefriec” negre 2000 (DO Penedès, Catalunya). Un descobriment a peu de les vinyes i el celler on neix aquest impressionant vi. Per cert, ahir en vaig obrir una ampolla!


“Palafreno” negre 2008 (Toscana IGT, Itàlia). És un monovarietal de Merlot sensual i espectacular que honra amb escreix l’etiqueta “Super Tuscan”. En guardo una ampolla i no serà gens fàcil obrir-la.


“Llàgrimes de Tardor Selecció” negre 2004 (DO Terra Alta, Catalunya). El pas del temps és el millor aliat dels vins fets majoritàriament amb Carinyena de la bona. Emoció pura acompanyada pel rècord d’unes vinyes plantades pels iaios. N’he d’aconseguir més ampolles.

 
“Venta d’Aubert” blanc 1998 (VT Bajo Aragón, Espanya). Descobrir vida en un vi blanc amb 14 anys d’edat. Això...
 
“Camí de la Font” blanc 2011 (sense DO, Catalunya). Un blanc de Macabeu extraordinàriament refinat que també porta associat el valor de la tradició vitícola familiar. Autenticitat que vessa per la copa. Referència a seguir.
 
“Torres Mas La Plana” negre 2008 (DO Penedès, Catalunya). No em penedeixo gens d’haver tardat tant en tastar aquest gran clàssic. Amb tota modèstia, crec que es necessita certa experiència per gaudir d’un vi així i que anys enrere no l’hagués valorat gens. 


“Novell de Bot” negre 2012 (DO Terra Alta, Catalunya). Evocador de les sensacions més primàries del vi. De sabors francs, senzills i frescos. Afegir-hi el sentiment de satisfacció personal per haver engrescat el celler a fer realitat aquest vi.