diumenge, 30 d’agost del 2009

Coldplay, Mozart i vi reescalfat, qüestió de sensibilitat

Fa pocs dies, durant un dinar de treball, un periodista va soltar-me aquesta: “No es lo mateix escoltar Coldplay o Mozart en un transistor que en un equip d’alta fidelitat”. A finals de l’any passat, un dia de desembre – concretament el dia de la gran ventada - en el transcurs d’una visita a un celler, un vinater natural del Penedès es disposava a comentar-nos un dels seus vins quan a sorpresa meva, del meu pare i del meu germà, va decidir obrir una segona ampolla mentre s’excusava per la qualitat de la primera. El vinater va obrir la segona ampolla al mateix temps que ens explicava que la primera havia estat víctima d’un període de conservació crític durant algunes jornades de fira. Probablement s’havia “reescalfat”.

La primera sentència no es de collita pròpia del periodista, sinó d’un reconegut importador de copes de cristall a Espanya, qui la utilitza per posar en evidència la importància de la copa en el gaudi dels vins. L’actitud del vinater es menys directa, menys intel•ligible, però amb la degustació de la segona ampolla, era evident que l’aroma de la primera – a pesar d’estar també acabada d’obrir- no tenia ni de bon tros la frescor i riquesa de l’ampolla que venia directament del magatzem de producte acabat del celler. Tot i que les diferències eren més que evidents per qualsevol nas una miqueta entrenat, nosaltres, els visitants, havíem donat per excel•lent la primera i d’aquí la nostra sorpresa davant d’aquesta actitud.

Tant el recurs de la comparació – afamat d’odiós – utilitzat per l’importador de copes, com l’actitud manifestada per l’experimentat vinater, em semblen més que atractius per posar de relleu en aquesta nota un aspecte clau en el món del vi: la sensibilitat.

De les diverses entrades que consten al diccionari per la paraula sensible em quedo amb dues: “Capaç d’ésser percebut pels sentits” i “Que es modifica segons els agents o les influències exteriors”. El vi conté tot un seguit de substàncies capaces de estimular els nostres sentits, com per exemple l’alcohol, que proporciona d’entre d’altres coses, una sensació dolça i tèrmica en boca. D’altra banda, tots aquestos estímuls poden veure’s més o menys potenciats per factors externs al vi, com per exemple la temperatura de conservació i/o servei d’un vi o el recipient on ens el bevem. La sensibilitat va lligada a la capacitat de percepció i interpretació que com a individus ens caracteritza. També es evident que tot això es retroalimenta i fa possible l’aprenentatge i el desenvolupament de la sensibilitat de cadascú envers el vi. Aquest mecanisme es aplicable en molts camps. En alguns casos l’efecte d’aquesta retroalimentació no es del tot efectiu en alguns individus, fent que dins de tota la comunitat professional relacionada amb el sector o en consumidors de vi hi hagin autèntics fantasmes capaços de treure suc on no hi ha absolutament res. Després també hi ha d’altres individus que porten a l’extrem tot plegat, fent sovint que el vi s’allunyi del poble i convertint qualsevol situació de consum en quelcom inaccessible.

Arribat a aquest punt, tenir consciència de la sensibilitat entorn del vi, em sembla més interessant que moltes altres qüestions pràctiques. En el llarg termini el desenvolupament d’aquesta consciència a través de la cultura del vi permet disposar d’una experiència que permet entendre el llenguatge en que s’expressa el vi i confeccionar un assortiment de gustos propis. Perquè la sensibilitat pel vi no té perquè entrar en contradicció amb el gustos personals, senzillament ens permetrà xalar amb naturalitat d’aquest gran producte tant arrelat a la nostra cultura.

I per acabar que dir de Coldplay, Mozart, el transistor, l’equip HI-FI, el vinater penedesenc i el vi “reescalfat”? Coldplay podria comparar-se amb un vi negre de color intens, d’aroma afruitat i suau al paladar, de tanins madurs. Res millor que l’expressió d’un “Ranci” de Garnatxa Blanca de la Terra Alta per intentar aproximar-se a lo que seria alguna composició de Mozart. El transistor, un got o copa de plàstic, o de vidre, al que tantes vegades recorrem en la quotidianitat o en situacions improvisades o del que tant s’abusa en el gremi de l’hoteleria i la restauració. L’equip HI-FI seria una bona copa de cristall, lo més polivalent possible, pues l’equalitzador d’un HI-FI sol ocupar poc espai, en canvi tenir una dotzena de diferents tipus de copes (una per blancs, una per rosats, una per negres, una per escumosos, una per vins de licor...) ocupa molt espai i es força car. El vinater penedesenc tot un exemple de sensibilitat. El vi reescalfat representa, per qüestions de logística i tendències, part no menyspreable de l’oferta de vins que els consumidors trobem pel mercat i també un gran pretext per apostar per comprar i consumir producte de proximitat. I per cert, el vi reescalfat era un negre 2005 Priorat de 90 punts Parker. Considerant el viatget que va pegar-se l’ampolla fins arribar a Baltimore (USA), per motius evidents, ni dono 99 a la segona que varem tastar aquell dia.