dilluns, 9 de novembre del 2009

Origen, qualitat i marca: qüestió de confiança

Pel que sabem els egipcis van ser els primers en identificar un vi a través de l’etiquetatge. Quatre mil anys després d’aquest fet, encara ens explica moltes coses sobre la percepció d’un dels atributs més valorats pel consumidors: l’origen del vi. La zona geogràfica d’origen del vi és, després del color, el segon atribut més valorat pels consumidors en la tria del vi.

Fa poc més de 50 anys, al 1958, fou acordat l’Arreglo de Lisboa relatiu a la Protecció de les Denominacions d’Origen (DO). Aquí es definí la DO com una indicació geogràfica que serveix per designar un producte originari del territori que li dona nom i que la seva qualitat es deu en exclusiva o essencialment al terrer i als factors culturals que el caracteritzen. Fou el vi per tant, el precursor dels tres extrems més essencials de qualsevol indicació geogràfica: ORIGEN, QUALITAT i MARCA.

L’eslògan que ha d’anar més enllà: vins fins amb cos i ànima
L’ORIGEN de la DO compren una àrea geogràfica delimitada amb uns elements permanents (clima i sòl) que, en caràcter general – i aquest, matís es important-, permeten que la producció assoleixi atributs singulars. La zona de producció te qualitats i potencialitats; i és l’origen de l’oferta. La DO es reconeguda públicament fruit d’això però, creix, persisteix i assoleix èxits a base de grans dosis de voluntat i actuacions decidides i concretes. En el cas de la DO “Terra Alta”, si el terrer constitueix el cos, queda explicat amb escreix això de l’ànima.

Tots són bons, però com de bons?

No es deu confondre origen amb QUALITAT. En el cas del vi, la varietat de raïm, el nivell de producció de raïm per hectàrea, el tipus, les condicions de conservació i les condicions de servei a taula, són variables que permeten explicar la qualitat manifesta d’un vi. La DO té com a missió incidir en aquestes qüestions, perfilant els productes que empara i comercialitza.

Posi’m una copa de “Terra Alta”!
El tercer concepte clau, la MARCA. Col•lectiva? De garantia? Davant de certes indefinicions del dret mercantil, diguem-li marca paraigües. L’ordenació jurídica actual atorga al nom d’una DO la categoria de “be de domini públic”. La marca per tant, es un dels nexes d’unió de la denominació d’origen amb el dret públic i sovint, objecte de controvèrsia en algunes sentències dels tribunals. Però per sobre de tot, la marca, es importantíssima per la seva capacitat de generar confiança. La marca paraigües remet directament a l’origen i la qualitat, complementant els atributs d’un producte que s’acostuma a comercialitzar sota una marca privada. El tàndem marca paraigües – marca privada permet donar certa notorietat a referències comercials amb poques possibilitats de situar-se en el mercat.

En resum...
Per la seva potencia i abast, no es un propòsit fàcil -ni de ràpid assoliment- que en el si d’una DO es reconeguin com a essencials aquestos extrems per a que esdevinguin en eixos centrals del treball que es porta a terme per part de l’administració (a qui correspon el règim de tutela de les DO), dels Consells Reguladors (ens gestors de la DO) i dels operadors inscrits (productors, transformadors, envasadors...). Entorn del producte singular, la DO té capacitat per equilibrar oferta i demanda, prestigiar el seu nom i generar riquesa per als seus operadors i per a tot un territori.

No es deuen oblidar aquestes qüestions en els temps que corren (total liberalització dels mercats, desregulació de potencials de producció, normes d’etiquetatge confuses...). Cal defugir dels habituals i avorrits debats i col•loquis sobre qualitat, promoció, etc... En el cas del vi i de la DO “Terra Alta”, el sector no solucionarà els seus problemes essencials, en canvi la DO té capacitat per millorar el sector. En la conjuntura actual devem, més que mai, reivindicar-nos en els autèntics valors de la DO, tractant i desenvolupant les matèries aquí exposades amb tenacitat i perseverança.